|
 |
Ademes de ser nomenat en 1915
Director Honorari del Centre de Cultura Valenciana, de ser asignat en
1918 Catedratic de Llengua Valenciana en l´Universitat de Valencia,
i elegit en 1927 Academic en representacio de la llengua valenciana en
la Real Academia Espanyola, el pare Fullana va ser membre reconegut d´atres
entitats.
En 1928, baix el patrocini de l´Universitat de Valencia, es va constituir l´Associacio Amigos de Luis Vives a fi de difondre l´esperit de Vives en l´Universitat i unes atres entitats culturals de Valencia, siguent el pare Fullana un dels primers membres d´esta societat.
Pels primers anys de la posguerra civil espanyola, el pare Fullana va ser nomenat President de la Asociación Cardenal Benlloch i de la Agrupación Mariano Benlliure.
En 1943, els franciscans d´Espanya fundaren Verdad y Vida, revista trimestral d´investigacio cientifica, teologica i d´alta cultura. El pare Fullana es nomenat colaboraor d´ella, fent les seues aportacions. Tambe va ser corresponsal-colaboraor de l´atra revista franciscana, Archivo Hispano-Americano, en la qual va publicar alguns articuls de caracter historic.
En l´any 1971, en motiu del centenari del naiximent de l´ilustre filolec valencianiste, el seu discipul pare Bernardi Rubert va publicar en Las Provincias (14 de novembre), una sentida i fervorosa commemoracio titulà Centenario de un valenciano ilustre, M.R.P. Luis Fullana, O.F.M.
L´any 1973, la Seccio de Filologia de l´Institut d´Estudis Alacantins, de l´Excma. Diputacio Provincial d´Alacant va llançar la proclama de reivindicacio del merits del sabi filolec i acreditat historiaor convocant un concurs lliterari en el titul Vida y Obra del Escritor Luis Fullana, donant ocasio a la primera biografia del pare Fullana feta pel pare Benjamin Agulló al qual seguim en la redaccio d´esta seccio especial sobre el pare Fullana i que tant agraïm la seua dedicacio a donarmos llum sobre la vida i obra del sempre admirat pare Fullana. Esta primera biografia del pare Agulló va ser la primera escrita hasta el moment, reeditantse en 1991 en el patrocini de l´Ajuntament de Benimarfull, i traduintse al valencià en 1993 per Emili Miedes en una ajuda de l´Ajuntament de Valencia.
Al complirse els 75 anys de la Catedra de valencià en l´Universitat de Valencia, l´any 1993, la Real Academia de Cultura Valenciana va honrar la memoria del professor pare Fullana en un acte public, en el Palau de la Musica, el dia 3 de març de dit any, “Dia de la Llengua i de la Cultura Valenciana”, en el qual encarregaren al pare Agulló un parlament alusiu al fet.
Com les entitats culturals tambe algunes poblacions, per mig de les seues Corporacions Municipals, ofrenaren al pare Fullana els seus honors, en vida i despres de mort, fent memoria d´ell i premiant els seus merits.
La primera poblacio va ser la Vila de Cocentaina. El 21 de juliol de 1920 va nomenar al pare Fullana “Fill Adoptiu” de la Vila.
L´Ajuntament del poble natal del pare Fullana, Benimarfull, el 11 de juny de 1922 es desborda en elogis i lloances al seu preclar fill, acordant dedicarli un carrer.
Cocentaina, novament, el 20 d´abril de 1927 pren l´acort de rotular un carrer en el nom del pare Fullana.
Benimarfull, sentintse orgullos del seu fill, el 22 de maig de 1927 acorda colocar una lapida commemorativa en la casa natalicia del pare Fullana, dedicarli el nou Grup escolar, colocant alli una atra lapida, i declararlo “Fill Predilecte” de la poblacio. En 1988 l´Ajuntament de Benimarfull va colocar una atra lapida en la casa natalicia del pare Fullana en el XL aniversari de la seua mort.
La ciutat de Valencia tambe va fer memoria de l´insigne valencià en els primer anys despres de la guerra civil dedicantli un carrer.
En 1949 el poble de Rocafort tambe va tindre un recort per al pare Fullana, dedicantli un carrer en la zona residencial en “homenaje del pueblo al sabio filólogo valenciano, académico de la Real Academia Española de la Lengua”.
En 1965 Ontinyent tambe va acordar dedicarli un carrer al pare Fullana.
Artistes de fama plasmaren al pare Fullana en els seus llenços o el molejaren en els seus fancs. El pare Agulló destaca, en la seua biografia del pare Fullana, un bust d´Ignaci Picazo, que es conserva en el Museu Fortuny de Reus; un baix relleu de M. Benlliure; un atre Oli del P. Gil Sendra, O.F.M., que figura en la galeria de Provincials de la Curia provincial dels franciscans de Valencia; un atre Oli de Ferragut, en poder de DĒ. Guadalupe Navarro Albert. En l´Ajuntament de Valencia, obra de E. Ginesta. un precios retrato del pare Fullana i al peu el següent text:
“El Centre de Cultura Valenciana desijant mostrar la seua gratitut al ilustre filolec, R.P. Lluïs Fullana Mira, de l´Orde de Sent Francesc, naixcut en Benimarfull, provincia d´Alacant, el 5 de giner de 1871, per les seues lluminoses explicacions en la catedra de Llengua Valenciana, instituida per dit Centre en la Universitat de Valencia, li va dedicar este retrato com recort i memoria d´haver segut el primer professor de Llengua Valenciana”.
En 1978 es van complir els 50 anys de la presa de possessio del pare Fullana del sillo de la Real Academia Española, siguent resaltat el fet per la prensa valenciana, especialment Las Provincias. El 12 de novembre el Grup d´Accio Valencianista va celebrar i perpetuar la memoria del pare Fullana colocant un bust fet per Rafel Orellana Sospedra en els “Vivers” o “Jardins del Real”, de Valencia. En est acte va participar l´Alcalde de Valencia, Miquel Ramón Izquierdo i mes de tres mil persones, segons la prensa local.
En 1992 l´Ajuntament de Valencia va acordar denominar com a Biblioteca Lluïs Fullana Mira la Biblioteca Popular ubicà dins de la Biblioteca Municipal de la Plaça de Maguncia.
En 1996 el Consell Valencià de Cultura, en motiu de les II Jornadas Culturales de Archivos i C. Documentación, va acunyar una medalla dedicà al pare Fullana, a titul postum, en el següent text en l´anvers: “El Consell Valencià de Cultura a Lluïs Fullana i Mira, ilustre bibliófilo y donante”, siguent recibida, en un acte public, pel Provincial dels franciscans, M.R.P. Raimundo Domínguez.
En 1928, baix el patrocini de l´Universitat de Valencia, es va constituir l´Associacio Amigos de Luis Vives a fi de difondre l´esperit de Vives en l´Universitat i unes atres entitats culturals de Valencia, siguent el pare Fullana un dels primers membres d´esta societat.
Pels primers anys de la posguerra civil espanyola, el pare Fullana va ser nomenat President de la Asociación Cardenal Benlloch i de la Agrupación Mariano Benlliure.
En 1943, els franciscans d´Espanya fundaren Verdad y Vida, revista trimestral d´investigacio cientifica, teologica i d´alta cultura. El pare Fullana es nomenat colaboraor d´ella, fent les seues aportacions. Tambe va ser corresponsal-colaboraor de l´atra revista franciscana, Archivo Hispano-Americano, en la qual va publicar alguns articuls de caracter historic.
En l´any 1971, en motiu del centenari del naiximent de l´ilustre filolec valencianiste, el seu discipul pare Bernardi Rubert va publicar en Las Provincias (14 de novembre), una sentida i fervorosa commemoracio titulà Centenario de un valenciano ilustre, M.R.P. Luis Fullana, O.F.M.
L´any 1973, la Seccio de Filologia de l´Institut d´Estudis Alacantins, de l´Excma. Diputacio Provincial d´Alacant va llançar la proclama de reivindicacio del merits del sabi filolec i acreditat historiaor convocant un concurs lliterari en el titul Vida y Obra del Escritor Luis Fullana, donant ocasio a la primera biografia del pare Fullana feta pel pare Benjamin Agulló al qual seguim en la redaccio d´esta seccio especial sobre el pare Fullana i que tant agraïm la seua dedicacio a donarmos llum sobre la vida i obra del sempre admirat pare Fullana. Esta primera biografia del pare Agulló va ser la primera escrita hasta el moment, reeditantse en 1991 en el patrocini de l´Ajuntament de Benimarfull, i traduintse al valencià en 1993 per Emili Miedes en una ajuda de l´Ajuntament de Valencia.
Al complirse els 75 anys de la Catedra de valencià en l´Universitat de Valencia, l´any 1993, la Real Academia de Cultura Valenciana va honrar la memoria del professor pare Fullana en un acte public, en el Palau de la Musica, el dia 3 de març de dit any, “Dia de la Llengua i de la Cultura Valenciana”, en el qual encarregaren al pare Agulló un parlament alusiu al fet.
Com les entitats culturals tambe algunes poblacions, per mig de les seues Corporacions Municipals, ofrenaren al pare Fullana els seus honors, en vida i despres de mort, fent memoria d´ell i premiant els seus merits.
La primera poblacio va ser la Vila de Cocentaina. El 21 de juliol de 1920 va nomenar al pare Fullana “Fill Adoptiu” de la Vila.
L´Ajuntament del poble natal del pare Fullana, Benimarfull, el 11 de juny de 1922 es desborda en elogis i lloances al seu preclar fill, acordant dedicarli un carrer.
Cocentaina, novament, el 20 d´abril de 1927 pren l´acort de rotular un carrer en el nom del pare Fullana.
Benimarfull, sentintse orgullos del seu fill, el 22 de maig de 1927 acorda colocar una lapida commemorativa en la casa natalicia del pare Fullana, dedicarli el nou Grup escolar, colocant alli una atra lapida, i declararlo “Fill Predilecte” de la poblacio. En 1988 l´Ajuntament de Benimarfull va colocar una atra lapida en la casa natalicia del pare Fullana en el XL aniversari de la seua mort.
La ciutat de Valencia tambe va fer memoria de l´insigne valencià en els primer anys despres de la guerra civil dedicantli un carrer.
En 1949 el poble de Rocafort tambe va tindre un recort per al pare Fullana, dedicantli un carrer en la zona residencial en “homenaje del pueblo al sabio filólogo valenciano, académico de la Real Academia Española de la Lengua”.
En 1965 Ontinyent tambe va acordar dedicarli un carrer al pare Fullana.
Artistes de fama plasmaren al pare Fullana en els seus llenços o el molejaren en els seus fancs. El pare Agulló destaca, en la seua biografia del pare Fullana, un bust d´Ignaci Picazo, que es conserva en el Museu Fortuny de Reus; un baix relleu de M. Benlliure; un atre Oli del P. Gil Sendra, O.F.M., que figura en la galeria de Provincials de la Curia provincial dels franciscans de Valencia; un atre Oli de Ferragut, en poder de DĒ. Guadalupe Navarro Albert. En l´Ajuntament de Valencia, obra de E. Ginesta. un precios retrato del pare Fullana i al peu el següent text:
“El Centre de Cultura Valenciana desijant mostrar la seua gratitut al ilustre filolec, R.P. Lluïs Fullana Mira, de l´Orde de Sent Francesc, naixcut en Benimarfull, provincia d´Alacant, el 5 de giner de 1871, per les seues lluminoses explicacions en la catedra de Llengua Valenciana, instituida per dit Centre en la Universitat de Valencia, li va dedicar este retrato com recort i memoria d´haver segut el primer professor de Llengua Valenciana”.
En 1978 es van complir els 50 anys de la presa de possessio del pare Fullana del sillo de la Real Academia Española, siguent resaltat el fet per la prensa valenciana, especialment Las Provincias. El 12 de novembre el Grup d´Accio Valencianista va celebrar i perpetuar la memoria del pare Fullana colocant un bust fet per Rafel Orellana Sospedra en els “Vivers” o “Jardins del Real”, de Valencia. En est acte va participar l´Alcalde de Valencia, Miquel Ramón Izquierdo i mes de tres mil persones, segons la prensa local.
En 1992 l´Ajuntament de Valencia va acordar denominar com a Biblioteca Lluïs Fullana Mira la Biblioteca Popular ubicà dins de la Biblioteca Municipal de la Plaça de Maguncia.
En 1996 el Consell Valencià de Cultura, en motiu de les II Jornadas Culturales de Archivos i C. Documentación, va acunyar una medalla dedicà al pare Fullana, a titul postum, en el següent text en l´anvers: “El Consell Valencià de Cultura a Lluïs Fullana i Mira, ilustre bibliófilo y donante”, siguent recibida, en un acte public, pel Provincial dels franciscans, M.R.P. Raimundo Domínguez.