POLITICA

Entrevista a Lola Garcia Broch 23 de Març del 2005

Lola, portes tota la vida lluitant per Valencia, pel valencianisme, ¿Com es possible que encara tingues ganes de lluitar quan cada vegà la gent està mes desanimà?

Home, tota la vida, llamentablement, no, pero si mes de 35 anys. Yo no em puc cansar, perque no estic cansà. Un valencianiste ha de treballar per la seua terra de la mateixa manera que ningu es cansa de treballar per la seua familia. Passa el temps, la gent pareix que estiga mes fluixeta, pero la veritat es que nostre poble es un poble que, com l´au fenix, sempre resorgix de les seues cendres. Quan bufes una miqueta en eixes cendres que pareix que estiguen mig dormides o mig apagaes, la realitat es que torna la gent a posarse en marcha. Esta es una lluita que tots tenim clar que tenim que guanyar.

Sempre has segut la cara femenina del valencianisme ¿Quin es el paper de la dona en el valencianisme o per que pareix que aixo, a vegaes, siga cosa d´homens?


Bo, yo te diria que el moviment primigeni està sempre en la dona. Es la que crea la llar, qui educa als fills... A lo millor per eixe sentiment nostre mes radical, que moltes voltes mos heu critiquen (pero que a mi m´encanta que diguen que soc radical) mos fa eixir a la palestra un poquet en mes “imprudencia”, possiblement mes imprudentment de lo que fan els homens, pero la realitat es que mos sentim com aquell que comença a anar anant sense saber si darrere va a seguirlo algu, pero sempre en l´esperança de que tot el poble va a menejarse.
Afortunadament son moltes les cares femenines que hi ha dins, darrere, davant i al costat del valencianisme. I encara que siguen els homens els qui donen el partit i siguen liders, no mos importa. Mosatros lo que volem es conseguir la Patria Valenciana i conseguir al final lo que els homens i les dones volen.


Presidixes la Coordinaora d´Entitats Culturals del Reine de Valencia, pero ¿existix tal coordinacio?

Yo m´atrevixc a dir que si en tota la tranquilitat del mon. En l´any 1980 yo tenia ya una associacio cultural i immediatament es va crear la Coordinaora d´Entitats Culturals, de la qual yo ya vaig ser vicepresidenta en el primer moment. Hi ha que coordinar, lo que passa es que, afortunadament, totes les entitats que estan en la Coordinaora saben perfectament quina es la seua llavor i quin es el seu treball. Bo, esta vegà ha tingut l´honor de que m´hagen elegit a mi, pero en realitat totes i cada una de les entitats culturals estan fent el seu treball sense molta necessitat de coordinarles, al primer crit apareixen totes i a la primera orde (per diro d´alguna manera) complixen totes la seua obligacio que es la defensa de lo nostre.

¿Inclus Lo Rat i la Real Academia?

Bo, en este moment estan en una situacio gelà. Lo Rat perque el seu president ha posat Lo Rat en venta i hi ha qui l´ha comprat. Pero Lo Rat es Lo Rat per molts anys, hi han molts valencianistes i tornaran les aigües al seu cauce. I en quant a la Real Academia, ha tingut la mala sort de que aquells academics que va elegir pera la defensa de l´identitat de nostre idioma caigueren en la tentacio del sou, pero no te preocupes que tornaran tambe a la mallà, son homens d´unio. Yo crec que la cridà de Coalicio Valenciana ha segut molt eficaç, de fet algunes entitats que pareixia que havien desaparegut han tornat a viure, i yo estic segura que tant Lo Rat com la Real Academia tornaran a la Coordinaora d´Entitats, i si no que treballen apart de la Coordinaora, pero que treballen en la llinea del valencianisme que tots necessitem.

Alguna vegà ha sentit una anecdota sobre el peno de quan vares ser Regidora de Cultura en el Cap i Casal...

Mes que una anecdota va ser un drama. En un moment determinat, Unio Valenciana, que yo ya havia acusat de que estava perdent la seua sensibilitat valencianista, va pactar en l´Entesa i algun atre pancatalaniste del moment. A mi me se plantejava la necessitat de demostrar que molts simbols del pancatalanisme no eren lo que s´estava diguent, un d´ells el peno de la conquista, que no hi ha mes que llegir un poc pera saber la realitat d´eixe peno. Aixina que vaig cridar a Edison i li vaig plantejar la necessitat de que em feren un estudi. Yo en aquell moment pensava que podia ser interessant el Carbono 14, pero ells em digueren que no, que era molt interessant fer el dels fancs, i sobre tot, l´estudi de les plantes que en aquell moment existien en el Reine de Valencia. Pero al moment vaig recibir una orde taxativa de Vicent Gonzalez Lizondo i em va dir que no era el moment, que la llengua no venia i que naturalment no podiem trencar una relacio que s´estava establint en unes entitats pancatalanistes. Pero, per lo vist, pensava que podien ser normals o podrien entrar en la llinea del Valencianisme, que tots sabien que no, i ahi esta la prova: hui estan en el Bloc. I m´heu va prohibir. Digueren que no es podia obrir, que no es podia estudiar perque no hi havia clau... lo curios es que no hi ha clau, pero no fa falta perque s´obri per darrere. Es va deixar aparcat allo i mai es va fer l´estudi del peno. Sabem que no es un peno autentic, que el polen que hi ha dins del teixit demostraria que te algun sigle mes de lo que es diu: un peno de l´epoca de Jaume el Conquistaor. Es molt llamentable que es tinga com es te, casi sacralisat.

Fa uns mesos coma responsable de la Secretaria d´Implantacio mos feres una presentacio, en ajuda de la teua filla Jezabel aon presentaves un panorama d´estructuracio inicial ¿Quina es ara la situacio d´implantacio?

Bo, yo en estos moments no la duc, perque es va decidir que tenia que ser atra persona. Yo portava dos secretaries, i naturalment em vaig inclinar per la d´educacio que es la que conec mes. En estos moments està portantla tota Presen Roca, i el portaveu d´eixa delegacio es Manolo Latorre. En aquell moment era ilusionant la situacio, en estos moments es mes ilusionant encara, perque tot lo que en aquell moment eren contactes o gent que escomençava, ara ya son efectivament seus obertes, gent que s´ha afiliat, que estan escomençant a treballar, que es veu que verdaderament Coalicio Valenciana pot ser la clau de la governabilitat en molta facilitat, perque els pobles estan responent d´una manera increible. Aixina i tot, yo no m´ha deixat del tot implantacio, perque considere que tots i cada u dels afiliats de Coalicio tenen l´obligacio de fer implantacio. Ara mateixa, quan m´has cridat, estava realisant dos cridaetes a dos antics pobles que foren en aquell moment d´UV (despres s´heu deixaren), i el tema pareix que està molt be, a punt de bollir.

Quan estigueres en la regiduria de l´Ajuntament vas presentar el chec escolar, una presentacio que en acabant ha volgut atribuirse molta gent, i continua vigent.

Si i no. El chec escolar es mes que lo que el PP ha acabat fent del chec escolar. El chec escolar es la plena llibertat dels pares pera elegir l´escola que volen per als seus fills i sense dependre de la seua situacio economica. Aquell va ser en aquell moment molt dur, perque va costar moltissim, i els que ara van en el chec escolar baix del braç son els qui en aquell moment els pareixia impossible, que no podia ser, que no hi havien dinés, que era una impossibilitat total. El chec escolar que yo plantejava en aquell moment era un chec escolar que anava desde el chiquet que entra en l´escola infantil hasda la persona que acaba ya adulta en l´universitat. I en lo que s´ha quedat ara es unica i exclusivament en chiquets de dos-tres anys, perque en quatre, cinc i sis anys no fa falta perque hi ha concert educatiu. No es el chec escolar que es tenia que haver implantat. Ara s´ha convertit en una almoina graciable, perque se li dona una cantitat, se li diu a quina escola... I en aquell moment no. Es preguntava als pares a quina escola volien que anara el seu fill i lo que costava eixa escola. Naturalment controlavem que fora veritat, i se li pagava al chiquet el 100 % de lo que costava l´escola, fora del nivell economic que fora. Per tant, lo que voliem es que tot chiquet tinguera l´oportunitat d´anar a una escola d´alt nivell economic, social i educatiu. Ara aixo no es possible. O siga, ara s´ha quedat el cartell pero dins no queda res. Aixo es com les taronges del mar Mort: per fora son precioses, pero les obris i son cendra. Aixo es el chec escolar llamentablement hui en la ciutat de Valencia, pero Coalicio Valenciana heu dura avant en tota la força que te que tindre el chec escolar cobrint totes les etapes educatives.

Eres vicepresidenta de Coalicio i alguns mos preguntem si es possible realment unir a gent que hasda fa uns dies militaven en partits diferents

Si eixes persones que estaven militant en partits diferents estaven militant (i aixina es, en efecte) per la defensa del Reine de Valencia i de la seua identitat, naturalment es molt facil. Lo unic que s´ha cambiat es el nom, pero es continua treballant exactament igual. Ad alguna d´estes persones les conec menos, atres mes, unes han estat en Unio Valenciana, atres en Renovacio Valencianista, i han demostrat que lo que els interessa es el be de nostra Patria Valenciana. Per lo tant, no es que siga complicat, es molt facil, convivim exactament igual que conviviem abans, i la veritat es que no hi ha ningun roçament ni ningun problema, i encara que hi ha atres, com es el cas del