|
|
| |
| Festes
de la Magdalena Del
23 de febrer al 2 de març celebrém les Festes de
la Magdalena en la ciutat de Castello de la Plana, la Junta Central
de Festes ha programat per a enguany mes de 250 actes de tot tipo,
com a actes mes destacats i tradicionals destaque els següents:
Dissabte 23 “de la festa la vespra” Dia de la Provincia
Anunci de les festes i cavalcata del Pregó.
Dumenge 24 “Magdalena, festa plena”
Romeria de les canyes cap a l’ermitori de la Magdalena i
per la nit desfilada de les gayates.
Dilluns 25 Pregó infantil
Dissabte 1 Ofrena de flors a la Verge del Lledó
Dumenge 2 Desfile final de festes i traca final junt al tradicional
Magdalena Vitol.
Ademes de tot aixo, tenim la Fira de bous de la Magdalena i concurs
de mascletaes i castells de foc, durant la semana de festes.
|
| |
|
| |
San
Antoni del porquet
Si els valencians de tot el Regne ne tenim un sant al que li dediquem
una especial devocio, este es sens dupte, Sant Antoni Abad, tambe
anomenat Sant Anton o popularment conegut entre els valencians
com Sant Antoni del porquet. |
|
Sant Antonio
fue un monje egipcio que vivió en el siglo III d.J. fundador
del movimiento eremítico. Tras su muerte, según
la leyenda vivió 105 años, San Agustín
lo propuso como modelo de virtudes, aunque su fiesta fue introducida
en el siglo X con la llegada de sus reliquias a Francia, a la
abadia de Saint Antoine en Viennois en el Delfinado. La devoción
por el santo llegó a tierras valencianas de la mano del
obispo de Tortosa a principios del siglo XIV.
Iconográficamente siempre se le representa como un hombre
mayor, con barba y tunica de sayal con capuchon y una cruz en
forma de tau junto a un cerdito (porquet). Para unos, este animal
representa el demonio que lo tentó; para otros, es la
imagen de una jabalina que se convirtió en su protectora
despues de que el santo curase milagrosamente a sus jabatos
aquejados de ceguera, por eso es el patrón de los animales
y el ganado.
Lo cierto es que en la Edad Media los frailes antonianos introdujeron
la costumbre de tener cerdos por la calle para que la gente
los alimentara; su carne se destinaba a los hospitales o se
vendía para recaudar dinero para la orden. Todavía
hoy en muchos pueblos se rifa un cerdo para sufragar la fiesta.
Sea como sea, en la actualidad la tradicional bendición
de animales domesticos junto a las tradicionales hogueras, especialmente
famosa la de Canals, junto a una amplisima tradición
y variada gastronomia donde destaca el embutido, l´arros
al forn en tanda, la caldera, el rollo, les congretes, les coquetes,
els prims, les casquetes o el tradicional porrat convierten
decenas de pueblos valencianos y otros lugares de España
y hispanoamerica en una autentica fiesta, una jornada lúdica,
cultural y religiosa de primer orden. Una prueba palpable de
un cristianismo arraigado en nuestras costumbres y tradiciones
que dia a dia cobra mayor relevancia.
|
| |
|
| |
|
|
|
| |
| |

Festes Moros i Cristians d'Alcoy |
|
| |
Solen
celebrarse els dies 22, 23 i 24 d'abril, excepte els anys en que
coincidixen o estan molt proximes a la Semana Santa.
El primer dia te lloc l’acte de la Diana, que s’inicia
a les sis del mati. Es seguida per les espectaculars desfilaes
o Entraes, la dels Cristians, pel mati, i la dels Moros, per la
vesprà.
El segon dia, dedicat a la festivitat de sant Jordi, es fa la
Provesso de la Reliquia a les onze del mati i la Provesso General
a partir de les set de la vesprà.
En la jornà del tercer dia, o Dia de l’Alardo, se
celebren les Ambaixaes, a les deu del mati, la mora, i a les quatre
i mija de la vesprà, la cristiana. Enseguida, comença
la Batalla d’Arcabusseria. Finalisen els actes en l’Aparició
de Sant Jordi, a les nou i mija de la nit, en els merlets del
castell. |

|
 |
 |
 |
Basaes
en la tradicio i en els fets historics de l’any 1276, Alcoy
celebra anualment les Festes de Moros i Cristians els dies senyalats,
en honor del seu patro, sant Jordi. L’organisacio de la
festa s’estructura sobre el model del sigle XIX, encara
que te els seus origens en el sigle XVI. Els dos bandos, el moro
i el cristia, estan formats cada u d’estos per 14 filaes
o agrupacions de festers. Vora 5.000 persones representen la gesta
migeval i fan gala del colorit, la musica, la polvora i la religiositat.
Dels actes, hi ha que destacar les desfilaes (Entraes de
Moros i Cristians), les provessons i les batalles d’arcabusseria
(Alardo); no falten els parlaments moro i cristia. Les nostres
festes van mereixer en 1980 la calificacio d’interes
turistic internacional.
La ciutat es adornà en extraordinaries iluminacions,
banderes i grimpoles; inclus s’instala un castell de fusta
que aprofita com a escenari de les Ambaixaes.
L´ilusio i l’esforç de tot un any es fonen
en tres dies, caracterisats per l’alegria i la cordialitat. |
|
| |
| |

Fogueres de Sant Joan 21 al 24 de juny |
|
| |
Les
festes oficals d´Alacant, reconegudes desde 1999, escomencen
a sentirse en els carrers de la capital alacantina que a les portes
de l´estiu tenen una importantissima cita en la tradicio
d´estes festes d´interes turistic internacional.
Si be les festes son desde el 20 al 24 de juny, dia de Sant Joan
Baptiste, la complexitat de les fogueres, el montage de les Barraques
i molts atres aspectes de les fogueres fan que la festa ompliga
ya els carrers per a exaltacio de la seua Bellea, Laura Chorro,
que junt a Jose Luis Lopez Vazquez protagonisaren l´atra
nit l´Entrà del Prego, a la que seguiran la
Cavalcata del Ninot, els castells de focs, mascletaes i tot un
ample palmito d´activitats per a coneixer de prop este bellisim
municipi de la Comunitat Valenciana i disfrutar d´unes festes
de primera magnitut i que cada any recibixen un major numero de
turistes nacionals i estrangers que apleguen per a passar uns
dies disfrutant de les festes, la bona gastronomia, un orage excelent
i unes plages que son l´enveja de tota Europa. |
| |
|