La gran pregunta: ¿A qui votarém?
Chimo Lanuza
Efectivament, esta es la gran pregunta del mes. Tots nos l’estem fent i vos he de dir que m’ha costat molt arribar a una decisio, una opcio QUE NO M’AGRADA GENS, pero es la que crec que vaig a aplicar.
Per a començar, pense que hem de votar. El vot es un dels eixercicis democratics que com a ciutadans hem de fer per a poder despres, moralment, considerar-nos en dret a exigir, aplaudir, criticar... El vot l’hem de considerar a parts iguals tant un dret com una obligacio. L’abstencio, per una atra banda, favorix en este cas al PP. I tinc molt clar que no vullc favorir al partit que mes mal ha fet a Valencia i al valencianisme.
En esta ocasio els valencianistes no tenim una opcio politica que puga garantisar-nos un minim de beneficis a Valencia i a la defensa de la nostra identitat. Aixina es que, d’entre tot lo que hi ha, hem de descartar votar als partits chicotets sense possibilitats d’eixir perque l’actual llei fa que eixos vots, despres, passen a beneficiar als grans partits. I no vullc, ni tan sols indirectament, que el PP es beneficie del meu vot.
Com a valencianiste, hauria d’eliminar als partits que li fan el joc al fascisme catalaniste. Quedarien exclosos tots. Tampoc vullc que traguen representacio partits directament al servici de qualsevol proyecte aniquilador de l’identitat valenciana (per tant, els elitistes i caciquistes bloqueros, fora; els imperialistes acomplexats d’Esquerra Republicana, fora; els espanyolistes peperos i sociates, fora; els histerics d’Esquerra Unida, fora...). Es complica la cosa, ¿veritat?
Pero com a progressiste i d’esquerres que soc, tambe m’he de plantejar a on depositar el meu vot. En este sentit, com a persona mes identificada en l’esquerra que en la dreta, busque el partit mes adequat. I faig repas: queden fora, des d’esta perspectiva, tots els partits fascistes (PP, ERC, Bloc...). Pero tambe quedarien fora el PSOE perque ya poc li queda de la O de “Obrer” i Esquerra Unida perque son uns falsos (un partit, per a ser de veres d’esquerra, s’hauria de posar del costat del valencianisme i de Valencia com a cultura amenaçada, perseguida, oprimida i castigada). Seguix complicant-se la cosa.
Aixina es que, al final, m’he de plantejar allo del “vot util” i preguntar-me, dins de totes les barbaritats que encara nos queda per coneixer siga quin siga el partit que nos governe, quina nos pot permetre sobreviure un poc mes.
Està clar que no puc oblidar, I NO OBLIDE, que el PSOE va facilitar l’implantacio del catalanisme en Valencia, que es va beneficiar escandalosament del seu pas pel govern valencià, que va ser un vergonyos eixemple de corrupcio politica, que... un monto de coses mes. Pero el seu catalanisme era manifest. D’una atra banda, no puc oblidar tampoc, I NO PENSE OBLIDAR, que el PP ha fet molt mes catalanisme que el PSOE, atrevint-se a fer coses que aquells no s’atreviren a fer (el catala està molt mes arrelat en la nostra societat, s’ha creat la AVLl –en benefici del catalanisme-; ha recolzat a grups, associacions, publicacions, entitats i inclus partidets declaradament catalanistes...); la corrupcio del PP fa que la del PSOE es reduixca a algo quasi anecdotic; el PP, com el PSOE en el seu dia, ha fet lliteralment lo que ha volgut pero en una major gravetat: nos ha enganyat, nos ha mentit..., ha dut als espanyols a una guerra illegal i injusta, s’ha burlat dels drets dels treballadors, ha conduit a la societat cap a una preocupant regressio ideologica, s’ha posat del costat de la desvergonya, de l’hipocresia i de la doble moral; ha comprat continuament voluntats, ha manipulat, ha desestructurat, ha sembrat la confusio entre el valencianisme... i un monto de coses mes. La seua estrategia respon a una sola maxima destructora: “Si no puedes con tu enemigo, cómpralo”. I li ha funcionat.
Tingam molt present una cosa: siga quin siga el partit guanyador d’estes eleccions, tindrem un govern venut al catalanisme. Pero preferixc el catalanisme declarat del PSOE al catalanisme encobert del PP. I, per allo del vot util, per a mi lo mes util i lo mes immediat es desfer-nos d’uns governants que han convertit el valencianisme –i la societat en general- en un mercat de compra-venta de voluntats. Eix es el seu estil, eix es el seu programa. I, la veritat, no m’agrada que m’enganyen. Em resulta humillant. Preferixc que em vinguen de cara; per lo manco se en quines regles de joc he de jugar.
Aixina es que, si l’unica manera de que no torne a eixir el PP es votant al PSOE, el meu vot “util” –que segurament llamentare-, el meu vot carregat de dolor i d’impotencia anira destinat al PSOE, l’unic partit que te possibilitats de llevar-nos de damunt un lastre tan vergonyos com ho es el PP. I, si el PSOE va junt a Esquerra Republicana de Catalunya, molt millor: que intenten convertir-nos definitivament en catalans a vore si d’una vegada som capaços tots els valencians de reaccionar i tornem a unir-nos per a fer front a un perill que la majoria es pensa que encara està llunt quan el tenim inoculat quasi en el propi alé... gracies precisament al PP.
