Valencià, portogues, castella i occità
Blai Vazquez i Garcia
Les llengues romaniques peninsulars originaries naixcudes en l1edat mija son tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio en catalunya i galicia del l'occità i el portogues, respectivament, naixen en el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l1actualitat es tenen per oficials en l'estat espanyol.
Les tres lengues romaniques originaries de la península es formen en el mateix eix peninsular, procedint directament del llati vulgar mantingut durant la dominacio arap, i no per l1importacio de llengues dels qui s'encarregaren de frenar l'avanç sarraï en la marca hispanica carlovingia.
En Portugal surgix en identidad propia la llengua portoguesa. El portogués procedix del llatín vulgar o ramanç. Els inicis de la lliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonetiques i lexiques que les separen, abdos llengues s1entenen. El lexic del portogues conté algun celtisme i, com el valencià i el castellà, gran numero d'arabismes, helenismes i aportacions d'orige fenici i cartagines. La base de la llengua portoguesa moderna i culta la configura el dialecte de Lisboa.
La llengua castellana naix en identitat propia en Castella. El castellà tambe procedix del llati vulgar o romanç. En la castella del segle X ya apareixen anotacions romançs en els textos en llati. Tambe baix el domini arap de la peninsula iberica les comunitats cristianes parlaven mossarap, es a dir, la llengua romanç heretada de l'epoca anterior a la conquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be per afirmacio cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps i jueua, be per falta de contacte en les evolucions que s'estaven desenrollant en els territoris cristians. En esta llengua s'escriuen alguns dels primers poemes lirics romançs, composicions escrites en alfabet arap o hebreu, pero que transcrites corresponen a una llengua arabic-romanica. Finalment, el primer pas per a convertir el castellà en la llengua oficial del regne de Castilla i Lleo el donà en el segle XIII AlfonsX, que manà compondre en romanç, i no en llati, las grans obres historiques, astronomiques i llegals contemporanees.
En Valencia, naix en identitat propia l'idioma valencià. El valencià naix del baix llati o romanç puix els araps no imposaren la religio mussulmana a les poblacions iberiques conquistades; els cristians valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero al continuar vinculats a s'antiga religio, se convertien en tributaris (dimmíes), sujectes al pagament d'imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia privat de sons bens, optaren per la converssio a l'Islam, lo que els conferia de forma automatica fruir de l'estatut personal dels musulmans de naiximent. Estos neomusulmans formaren els nucleus mes numerosos de la poblacio mussulmana, sobre tot en el sur i l'est de la peninsula (Regne de Valencia) i eren coneguts en al-Andalus en el nom generic de musalima i sobre tot en el de muwalladun (muladins); pareix que el primer terme s'aplicava als conversos propiament dit i el segon a sons descendents. Els qui no vullgueren adoptar l'Islam i conservaren la religio cristiana foren cridats mossaraps (de l'arap musta'rib). En quant als jueus valencians que habitaven casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret a practicar son cult, pero foren obligats a pagar els imposts especials que recaien sobre tots els tributaris. Els araps no tenien la superioritat numerica suficient per a convertir sons inmenses conquistes en territoris de poblament; es limitaren, puix, a propagar la seua religio un poc per totes parts, a exigir la arabisacio social de les poblacions sometides a la seua autoritat i a formar els cuadros politics de cada un d'estos territoris. Finalment, el primer pas per a convertir la llengua valenciana en l'idioma oficial del Regne de Valencia fon donat per Jaume I de Valencia, Arago i Mallorca, qui manà compondre en romanç valencià, i no en llati, els Furs de la Ciutat i Regne de Valencia.
La preponderancia cultural valenciana en els segles XIV i XV, gracies a l'inmensitat dels Ausias March, els Roiç de Corella, els Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que escribien en llengua valenciana o idioma valencià, varen supondre el El segle d'Or valencià, primer segle d'Or de les llengues romaniques, quan el català vivia disolt dins del languedocià o provençal.
Frut d'eixe historic complexe d'inferioritat catalana front als valencians per no haver segut nacio, ni tingut Senyera ni Furs, com el Regne de Valencia, ni haver tingut poesia en l'edat mija si no es usurpant als veïns, naix este nacionalisme irracional ,ahistoric i quimeric basat en l'odi que ha segut capaç de crear lobbies de pressio politica, mediatica i economica, de fer nyuga en els terroristes o chantage al poder estatal. Lo que siga per tal de no despertar d'un somi ilusori de la grandea que jamai han tingut.
