Les ultimes noticies aparegudes en prensa apunten a que, definitivament,
el Partit Popular incloura a l´Academia Valenciana de
la Llengua (AVLl) dins l´Estatut d´Autonomia valencià.
Ademes, el percentage de diputats pera modificar la seua propia
llei el PP la cambia i passa de majoria simple a 2/3, lo qual
supon contar obligatoriament d´ara en avant en el partit
socialiste pera poder modificarla.
Esta llei de l´AVLl que, insistixc, ya no es podra modificar
sense el beneplacit del PSPV –gracies a l´entreguisme
del PP, tenint com te majoria absoluta- diu que el valencià
es una variant de la llengua catalana, que realment no existix
la llengua valenciana coma tal, que la seua normativa seran
les normes del 32 “consolidades” (es dir, el valencià
“normalitzat”, el catala que s´impon en el
sistema educatiu desde els temps de Lerma i Ciscar), i que al
valencià se li pot nomenar com cada u vullga al no tindre
un caracter excloent esta denominacio i, per tant, se li pot
nomenar directament catala. Aço es lo que diu la llei
de creacio de l´AVLl si la despullem de perifrasis i circumloquis
pera despistar al personal. Si algu te curiositat pot entrar
en http://www.avl.gva.es
i llegirla en l´apartat de “Documents i acords generals”.
Esta llei es una copia exacta, lliteral, del dictamen del Consell
Valencià de Cultura (CVC) que va ser encomanat per Zaplana
dos mesos despres de la macromanifestacio del 13-J de 1997 en
defensa de la Llengua Valenciana. Lo que son les coses... Dit
dictamen del CVC formava part de les ordens pujolianes a Zaplana,
ya que Pujol li havia exigit a Aznar en l´any 1996 la
creacio d´un organisme normatiu que consolidara la catalanisacio
de Valencia –en el cas de que vullguera governar Espanya,
clar. I com sempre, els valencians vam ser la moneda de cambi
entre Madrit i Barcelona. I com diu Pujol, Zaplana va complir
molt be en l´encomanda pujoliana (vore entrevista a Pujol
en Levante-EMV del 31/11/2004, en http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/01112004.html
)
En l´encarrec d´un dictamen al cataniste CVC, Zaplana
posava bona cosa de temps pel mig pera desactivar el moviment
reivindicatiu valencianiste que s´havia manifestat multitudiariament
en el mes de juny del 97. El CVC obria tandes de consultes a
entitats “culturals”, fent el paperot coma que prenien
nota pera elaborar el dictamen, encara que el dictamen realment
va ser un pacte politic entre el PP i el PSPV.
Tot una desagradable farsa, pero clar, interessava donar la
sensacio de que havia que aplegar a un consens entre les dos
parts enfrontaes en el “conflicte llingüistic”,
es dir, entre valencianistes i catalanistes –com si aixo
es puguera consensuar. I en els mijos de comunicacio tocant
la musica preferida dels amos i amants, esta farsa prenia la
forma desijà. Farsa, musica i... ara faltava la comparsa.
¿Quina va ser la comparsa imprescindible pera llegitimar
esta farsa del “consens” davant la societat valenciana?
La Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). En efecte, si
la RACV no haguera cedit en l´estrategia de Zaplana prestant
a quatre academics pera presentar el producte de consens, atra
cosa haguera segut. La RACV coneixia perfectament la llei de
creacio de l´AVLl, i sabia que anava a estar en ridicula
minoria front a l´asfixiant majoria d´academics
catalanistes. ¿Per que –a pesar dels precs valencianistes
en el sentit contrari- va entrar en el joc de Zaplana i va llegitimar
el naiximent de l´engendre normatiu catalaniste?, ¿De
que havia servit que en la manifestacio del 13-J demanarem la
proclamacio de la RACV coma entitat normativa si ara esta colaborava
en la nova academia del PP?
Dic la RACV per ser l´institucio mes prestigiosa del valencianisme,
pero tambe deguem pensar en totes aquelles entitats valencianistes
que es mantingueren al marge o complaents respecte a la gestacio
del monstruo concebut per acabar en la Llengua Valenciana. El
Grup d´Accio Valencianista (GAV), presidit pel valent
i inquebrantable valencianiste Juan Garcia Sentandreu, com sempre,
va ser l´unica entitat que va presentar una dura batalla
en tots els fronts.
A dia de hui, eixe combat cos a cos contra el catalanisme i
en defensa de l´Identitat i Llengua Valenciana, continua
de la ma del GAV i atres entitats. Ad este eixercit de resistencia
valenciana s´ha afegit una divisio acoraçà
molt mes eficaç i perillosa de cara als catalanistes;
du les sigles CV (Coalicio Valenciana), està comandà
per l´incansable Sentandreu i amenaça en pendre
posicions en les Corts Valencianes en la batalla electoral que
es lliurarà en el 2007.
Justament per aixo, per l´amenaça que supon per
al catalanisme que CV prenga les Corts i que a partir d´ahi
el valencianisme es faça en el control de les posicions
estrategiques preses pel catalanisme, el PP no ha tingut vergonya
en blindar a la seua malvà criatura, l´AVLl, de
forma que van a inclourela en l´Estatut coma organisme
normatiu que afectarà a totes les institucions de l´Administracio
Valenciana, la modificacio de la seua llei de creacio (o la
seua derogacio) necessitarà a partir d´ara els
vots socialistes al pujar el PP el percentage de majoria simple
a 2/3 de les Corts pera poder ferse aixo, i els seus dictamens/resolucions
tindran ranc de llei d´obligat compliment pera tots (si
algu desija llegir l´ultim i infamant dictamen, del 9
de febrer, que entre en la web de l´AVLl que citava ades).
I tot aço, amics llectors, el PP en majoria absoluta
que, en mes de 10 anys que porta governant, perfectament haguera
pogut crear una Academia de l´Idioma Valencià que
oficialisara l´autentica Llengua Valenciana i llevara
d´una vegà per totes el catala de les institucions
valencianes. El PP en majoria absoluta fa per baix ma tot aço
i quan li interessa, la seua empresa de publicitat (es dir,
Canal 9) ya s´encarrega de traure a Camps defenent el
“valencià”... l´etiqueta (de boqueta),
no el contingut. Pero en la realitat, ni etiqueta ni contingut.
Tot un repugnant montage mijatic-politic pera que el Poble Valencià
no conega lo que està passant i per tant no prenga consciencia
i actue en conseqüencia. Quanta irreponsabilitat, quina
vergonya de representants politics tenim els valencians.
Pero ya poden correr. Molt al seu pesar, Coalicio Valenciana,
el partit de la terra valenciana, arribarà al poder politic,
la flama de la valencianitat s´encendrà dins les
Corts Valencianes, el crit desesperat de la Llengua Valenciana
commourà els cors valencians, la veu del valencianisme
resonarà en mes força que mai i la valenta determinacio
valencianista no descansarà ni un minut hasda tirar a
terra tots els castells del catalanisme. Segur.
