Quan la frontera de Coalicio esta encara per netejar despres de l´impune exhibicio ludico-fascista del 30 d´abril que organisà ACPV i la pasivitat i complicitat de les forces de seguretat que ficaes al costat dels independentistes, dels mateixos que els califiquen de forces d´ocupacio, trencaven el tradicional recolzament als que defenem la Constitucio i el nostre Estatut, incluint per supost, el maxim simbol d´identitat que representa la senyera, asistim als ultims moviments d´un partit popular acomplexat, en mans d´una minoria procatalanista disposta a claudicar davant el pancatalanisme.

La anunciada reforma de l´Estatut que pacten estos dies el PPCV i el PSPV, no es mes que una atra funcio coreografica que donara una volta de torca mes a les esperances de una renaixença economica, politica, social i cultural del poble valencià que desde la patetica actuacio de Grisolia al front del CVC no ha deixat ni un sols dia de anar cap arrere, cedint en totes les arees als lobbis catalanistes tal i com en son dia va ocorrer en les Illes Balears, a on gracies al PP se finiquità el mallorqui en aras d´un fals progressisme que mira a Barcelona com si fora el centre del mon rebujant lo que es propi, un nou centralisme, un sucursalisme, un regionalisme pancatalanista que causa estupor per la seua intrinseca estupidez.

Puix be, el president de la Generalitat Joan Ignasi Pla se reunix en el seu vasallo, Francesc Camps, pera donarli instruccions de que es lo que té que fer, que pot canviar i que no pot canviar del nostre Estatut. No es nou, ya ho va fer quan "pactaren" la composicio de la AVL. El Partit Popular, contant en majoria, nomenà als intelectualoides pancatalanistes que estos dies mos han obsequiat en un dictamen que oficialisa el català, tal i com ha denunciat Juan Garcia Sentandreu, i que supon l´agressio mes forta que hem patit els valencians desde l´abolicio dels Furs.

La Generalitat, en els seus mercachifles, els que pacten en les suits dels hotels en els emisaris de la Generalitat de Catalunya, mos vol oferir ara atre pacte enverinat, doble o triplement enverinat.

En primer lloc, l´inclusio de la AVL en l´Estatut, un ascens als altars d´aon com sabem, no baixa mai ningu, sobre tot perque la seua modificacio requerira una majoria de 2/3, algo que practicament sera imposible sense el PSPV.

En segon lloc, la calificacio com a llengua impropia del castellà ( Camps deuria haver llegit l´ultim número de Quaderns de pensament politic que edita la FAES) i parlant del "estat", sí, aixi sense mes. Per una banda reclama als empresaris la creacio de la marca Espanya i per l´atra cedix a l´independentisme convertit Espanya en un estat descafeinat soluble i disoluble.

En tercer lloc, mantenint una barrera que, a menys que Coalicio Valenciana cumplixca els seus objectius, va a fer que el tripartito de Catalunya arribe a la Generalitat de la mà del pacte PSPV-l´Entesa-ERPV que sense dubte s´alcançarà pera llevar de la Generalitat al populars.

Son molt mes que guinyos, molt mes que paraules o gestos cap a l´oposicio, suposen l´entrega de la Comunitat, cultural i politicament, a les mans del catalanisme. Pactes i concessions innecesaries per a un govern en majoria absoluta, pera un partit que es el hereu de Alianza Popular del Reino de Valencia, pera un partit que sempre ha defés lo nostre i que hui es troba en mans d´un sector panca que se carregara el seu partit i lo que que no es seu, sino de tots mosatros, la Comunitat. Si

Felip V esta cap abaix, tal vegà les sigles del PP pasaran de la mateixa forma a l´historia recordant a uns governants sense dignitat per a un poble que sols pot fer una nova coalicio pera lluitar per un futur que no volem com el que mos indiquen, per un futur que volem valencià.