Aixo si, tota s´ha pagat des de les Corts, es dir, els imposts dels ciutadans han anat a omplir el conter corrent de les empreses amigues que s´encarregaren de la campanya autonómica de 2003.

Segons el informe de regularitat de la contabilitat electoral fet per la Sindicatura de Conters de la Comunitat Valenciana el Partit Popular es va gastar 988.638 euros en la passà campanya electoral, sifra molt per damunt del PSOE (659.972 €), Esquerra Unida (197.379 €) o el Bloc (72.637 €).

Esta sifra es practicament lo maxim permes per llei, 995.142 € i supon, convertit en pessetes, mes de 164 millions unicament per a la campanya de les autonomiques i basicament correspon a un prestam del Banc de Vitoria S.A. per import de mes de 619.620 euros.

Segons els criteris de la Llei Electoral Valenciana, les subvencions a recibir pel PP pugen hasta el 100% dels gastos, es dir, tota la campanya subvencionà en dinés publics.

La campanya del PP la va realisar una trama d´empreses de l´entorn popular en seu en paraïsos fiscals del Carib.

Seguint la pista a les senyes publicaes per la Sindicatura de Conters no ha hagut que filar molt fi per a observar l´imcompliment reiterat de la llei per part dels proveïdors del PP en la passà campanya electoral.

Incompliment de la llei

Crida l´atencio que de les 12 empreses que han treballat per al PP en obligacio de presentar els conters, huit d´elles han ocultat les senyes corresponents a la facturacio tal i com els exigix la llei mentres que, per eixemple, si que han complit tots els preveïdors del PSOE.

Paraïsos Fiscals

Entre estes huit empreses destaquen especialment dos que s´han fet en la major part de la facturacio Special Events en 140.00€ i Rialgreen en mes de 400.000€ segons la documentacio presentà pel PP. El mateix cas ha passat en estes empreses en la Comunitat de Madrit i en Andalucia aon tampoc han presentat els gastos electorals del PP per a la seua fiscalisacio.

Este dos empreses tenen el mateix domicili Carrer Serrano 40 , si be la domiciliacio correspon a illes caribenyes, i estan presidies per Pablo Crespo Sabaris, ex-secretari d´organisacio del PP en Pontevedra i s´han nutrit de l´entorn personal d´amistats de Aznar i Alejandro Agag.

Estes empreses han fet moltissims dels actes del PP a banda de recibir numerosissims encarrecs per part d´institucions governaes pel PP com la Federacio Espanyola de Municipis i Provincies en l´etapa de Rita Barberá, el Consell Superior de Deports, l´Ajuntament de Majadahonda o la Xunta de Galicia.

Estes dos empreses formen part de l´entramat empresarial compost per Rialgreen, Special Events, Technology Consulting Management, Down town y Good and Better, una decena de societats opaques interpostes, que fan practicament impossible averiguar qui son els verdaders amos. L´accioniste majoritari es la societat Windrate Limited, en seu en Londres, que al mateix temps perteneix ad atres societats domiciliaes en les Illes Vergens Britaniques i l´Illa de les Neus, coneguts paraïsos fiscals del Carib.

Pero ahi no queda la cosa. El Departament d´Estat americà senyala a l´Illa de Sant Critofol i Neus com un dels paraïsos fiscals dedicats a llavar dinés negres. En esta chicoteta illa del Carib es pert el rastre als amos de Special Events. L´informe sobre les illes es un dels mes amples en la web del Departament d´Estat dels EE.UU., en concret en el de la nomenà “oficina del narcotrafic”. D´estos paraïsos fiscals, antigues colonies britaniques, diuen que son “un centre de llavat de dinés i trafic de drogues”, en 40.000 habitants, apenes 200 km2 i 15.000 companyies estrangeres registraes.

Casi totes, nomenaes IBC o corporacions internacionals de negoci. Una formula que garantisa completament l´anonimat dels verdaders amos. S´autorisen les "accions al portaor", lo que implica que no hi ha res equivalent als registres publics que funcionen en qualsevol païs i es permet que els directors siguen tambe societats opaques i no persones fisiques. Per supost no es paguen imposts sobre la renda o les ganancies del capital generaes fora de l´illa i els orguens de direccio de les companyies, quan son algo mes que societats pantalla, es poden reunir en qualsevol atra part del mon.