Abans deiem "mosatros", ara diuen "nosaltres".
Abans deiem "en", ara diuen "amb".
Abans deiem "vore", ara diuen "veure".
Abans deiem "furtar", ara diuen "robar".
Abans deiem "furt", ara diuen "robatori".
Abans deiem "fusta", ara diuen "madera".
Abans deiem "esvarar", ara diuen "relliscar".
Abans deiem "alçar", ara diuen "aixecar".
Abans deiem "herba", ara diuen "gespa".
Abans deiem "eme", ara diuen "ema".
Abans deiem "baloma", ara diuen "handbol".
Abans deiem "bebe", ara diuen "nado".
Abans deiem "joguet", ara diuen "joguina".
Abans deiem "bascoll", ara diuen "clatell".
Abans deiem "bona vesprada", ara diuen "bona tarda"
Abans deiem "eixir", ara diuen "sortir".
Abans deiem "lo", ara diuen "el".
Abans deiem "en sa casa", ara diuen "en casa seva".
Etc., etc., etc.
 
Lo que eufemisticament s' ha denominat normalisacio llingüistica no es sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, son desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no es atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que es Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l' elegencia. I qui diga que no, puix es de fasciste cap a dalt.
 
Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l' escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d' hispanoparlants creix exponencialment. Potser per qué  troben que el "valencià" (catala) que han depres en l' escola es estrany i no s'identifiquen en ell? Que ningu s' escandalise si cada dia mes valencians, en un intent de millorar, fan l' esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.