Es evident que la valenciana no es una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d' aixo continúa tenint mes força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i als ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero es mes, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes son tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts).

A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren per a sa terra i confesen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent es que renoneguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventajes (mes diners, mes influencia...) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no es comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), si que podria tindre mes similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s' ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tengut dos presidents autonomics.

En Navarra la força hegemonica es l' Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) es ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) es invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas mes sorprenent es el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l'
autonomia, l' Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabro (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida.

Aixo ho diu tot. A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala son dos idiomes distints, haja d' engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s' ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d' aigua pareix digne d' una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l' autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria -sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia -antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes son del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, es que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduït al no res.