OPINIO

EL DIA QUE MATAREN A MIGUEL ANGEL BLANCO EN . . . . . . MANISES



Pepe Esteve
 


Manises, 12 de Juliol de 1997. Este dia, com es tradicional en la Ciutat, es celebra el Dia de la Ceramica, on mils de manisers i forasters ixen al carrer a vore i admirar cóm es treballa el fanc, cóm es pinta i cou la mayolica que te a Manises com a referencia mundial.

A les 7 del mati comencen els treballs de preparacio i ya s’escolten noticies en la radio del succes que fa mes de 24 hores mante en tensio als espanyols: els seqüestre i ultimatum que la banda terrorista ETA ha fet en la persona de Miguel Angel Blanco, un jove concejal d’Ermua.

El treball de tots els ceramistes, acompanyats pel soroll dels visitants, no feren que deixarem d’estar pendents de les noticies, tant dels diaris com de la radio. Passaes les 2 de la vesprà, apunt d’anarse’n a dinar, l’ambient era irrespirable i la confusio maxima, per lo que com a Director del Gremi de Ceramistes i encarregat del Dia de la Ceramica vaig reunir a tots els participants en l’acte i, per unanimitat. varem acordar que a les 15:30 h. es tornariem a vore en la Seu del Gremi i decidiriem que es lo que teniem que fer.

A les 3 i mija de la vesprà, tots com un clau, estavem reunits i mirant que la situacio continuava igual, varem decidir no continuar celebrant l’acte i en son lloc anar a l’Ajuntament a manifestar-se a les 4 de la vesprà, tal i com s’havia convocat.

Alli estaven tots, bo tots no, casi TOTS, ya que en una ullà (deixes que en 1 minut passa per davant de tú mes de lo que te pots imaginar) veus que falten els de sempre, eixos 14 o 16 que en Manises sempre voten a Herri Batasuna, que mai condenen el terrorisme i que sempre, parlant en ells, tenen paraules de disculpa pels actes terroristes que fan.

Despres de 2 hores en la plaça, primer escoltant les noticies, despres resant i per ultim en un llamp d’esperança, alegrant-se per la lliberacio de Miguel Angel Blanco i pregant per a que heu poguera superar, tornarem a finalisar l’acte que haviem deixat a mijes

Este dia va ser un dia en el que el Dia de la Ceramica durà mes que mai, ningu -de lo contents que estavem- volia anarse’n. Passaes les 9 de la nit i desijant que el chic es salvara tornarem a casa.

A les 5 del mati del 13 de juliol, dumenge, molts com yo estavem pendents de les noticies i per desgracia no varen ser bones.

Els terroristes etarres mataven a un jove per defendre democraticament les seues idees, per intentar aportar en treball i ilusio una forma diferent d’ajudar al seu poble, en definitiva per no ser igual com els seus assessins. En plena juventut els intransigents, els totalitaris, els saparatistes, els terroristes, demostraren que matar, per ad ells, es lo mes normal.

Ni les manifestacions, cartes, comunicats, supliques, varen fer canviar d’opinio a unes alimanyes que en Manises tenien a uns complices que son eixes 14 o 16 persones que sempre els apoyen i defenen. En Manises varen matar a Miguel Angel Blanco.ucación que todos merecemos en una sociedad que queremos socialmente avanzada.