OPINIO

LA MEUA APOLOGIA DEL VALENCIANISME I COALICIO VALENCIANA


Federico Bonillo Vigo
Secretari de la Gestora Local de C.V. Alboraya
 


Crec en consciencia, que lo que vos vaig a contar en est articul, lo que vullc que sapiau, no esta motivat per cap afa de protagonisme per la meua part, sino mes be, perque necessite compartir allo, que encara que la gran majoria de valencians sentim, no tots ho diguen i ho demostren en lo nostre conviure diari en atres gents, que naixcuts en lo nostre Regne, no pensen ni senten igual i que com es evident, m’he estic referint als catalanistes.

Es creuen posseïdors de la veritat suprema i en el dret d’anular tot allo que no estiga en la seua llinea de pensaments i d’actuacio i conseqüentment, dur a tots els que som valencians i valencianistes com cal i de cor al mes fosc de l’obstracisme social i cultural.

Es tan forta l’opressio que patim, que n’hi ha gent que es sent avergonyida i te temor a dir en public: “ que es i es sent valencià” i te por de viure en orgull i en llibertat el valencianisme i la seua valencianitat. Ad esta es la democracia que li toca viure al poble valencia, al nostre Regne de Valencia i que per uns i per atres, de dins i de fora, estan anulant. Estic convençut de que mentres tingam vida, deu haver esperança i es perço que necessite compartir en tots els valencianistes, allo que naix en mi cor amunt.

Yo vixc en AlboraYa des de fa mes de 25 anys i per a mi es el poble que m’ha adoptà com a fill seu i com a tal me considere. Dins de la catalanisacio que patim i de la desvergonya dels partits politics que governaren i governen el desti de la nostra terra, de la nostra patria, tant uns com atres no han fet res per defendre els nostres interessos generals i manco encara: la nostra identitat diferenciada i diferenciadora, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres simbols d’identitat i les nostres tradicions (particularment en els nostres veïns del nort, ni amics, ni germans ni cosins, ni res de res… de Catalunya), l’unica opcio real i efectiva que tenim els valencians de cor i com cal, es “Coalicio Valenciana” en la que tenim totes les esperançes de vore la llum de la valencianitat i del valencianisme d’un poble que fins ara ha permaneixcut endormiscat.

Particularment, yo estic afiliat a CV i ademes implicat activament, puix soc el secretari de la Gestora Local de CV en Alboraya, gestora que aprofitant una conferencia que donà el seu President Foral En Joan Garcia Sentandreu en l’Auditori d’Alboraya el 28 de juny del present, es presentà i dona a coneixer, fent l’inauguracio de la seu social de la gestora, acte seguit a la conferencia. Vaig tindre l’honor de fer l’introduccio a dita conferencia d’En Joan Garcia Sentandreu en la que ademes de fer una chicoteta biografia del mateix i de CV, fiu la meua particular “apologia del valencianisme”. Des d’aci, vullc donar-vos a coneixer eixe sentiment, que encara que compartit en tots els valencianistes, ademes la meua intencio es punchar i ferir de valencianitat els cors d’este poble valencià endormiscat, per a que desperte i torne a brillar en lluentor, la grandea del nostre i antic Regne de Valencia.

Dir-vos, entre atres qüestions que Coalicio Valenciana es un partit politic VALENCIANISTE, que representa verdaderament els interessos del poble valencià i que el seu ideari esta basat e inspirat en els principis del Nou Valencianisme i que politicament es declara com:

Un partit Foraliste
Un partit Constitucionaliste
Un partit d’ideologia tradicionalista i de arraïls cristianes
Un partit ab un gran compromis social i per damunt de tot
Un partit eminentment “VALENCIANISTE”

D’En Joan Garcia Sentandreu, dir-vos que es un gran referent dins del mon del valencianisme, perque ya quan era estudiant de dret i en acabant advocat, fon president del G.A.V i crea en l’ universitat el sindicat estudiantil “Alternativa Universitaria Valencianista” lluitant per a defendre la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua. Brega de valent en uns anys de catalanisacio en el mon universitari, cultural, llingüistic, politic i tambe en l’ambit social. Eren els 70 i 80 anys dificils, on el virus del catalanisme, s’instaurà en la nostra patria i per malaurança s’ha escampat hasda els nostres dies en molta mes virulencia. En Joan Garcia Sentandreu, defengue i reivindica per al nostre estatut, les nostres senyes d’identitat ( nom de: Regne de Valencia, la nostra Senyera: en el blau i coronada i el nom historic de la nostra llengua: “el Valencià” ).

En l’epoca en la que pujà al poder en la Generalitat el “PS-del anticonstitucional i inexistent PV”, lluità per a combatre tot allo que volien canviar els socialistes anti-valencians i/o catalanisats ( denominacio de la nostra patria “per sistema” de Comunitat Valenciana pel de Pais Valencià, intentaren canviar la nostra Senyera per la quatribarrada -pero aço, n’ho conseguiren-, ademes de potenciar encara mes la catalanisacio del mon cultural, universitari, social i politic ). Evidentment lo primer que feren, fon catalanisar la nostra llengua, derogant els tituls de valencià otorgats per lo Rat Penat (segons les normes d’El Puig i de la RACV) i encara feren mes, no els convalidaren en els otorgats per ells. Participà de forma activa en la mes gran manifestacio dins del mon valencianiste mai donà en el Cap i casal del nostre Regne, es dir en la “Batalla de Valencia” del 12 de decembre de 1981. Puix be, totes ad estes experiencies vixcudes i que ades he nomenat, varen configurar l’espirit per a fundar per part d’En Joan Garcia Sentandreu la Fundacio “Nou Valencianisme” de la que mes tart naixque el partit politic de C.V.

Tots els que es sentim valencians com cal, rebujem l’imperialisme que mos ve des de Catalunya i que per la permisibilitat dels governs centrals i per l’indolencia, falta de personalitat i d’ identitat propia i per un complexe d’inferioritat dels governs que han dirigit des de la Generalitat Valenciana el desti del poble valencià, han fet de la nostra patria un mercat, on la Comunitat Valenciana es la moneda de canvi per als negocis partidistes d’uns i d’atres.

Des de que varen ser abolits els Furs del Regne de Valencia pel Decret de Nova Planta i com a conseqüencia dels Drets de Conquista en la Batalla d’Almansa, Valencia s’acomoda i s’endormisca durant mes de 2 sigles i es, des de llavors, quan Catalunya preparà el seu atac a lo que ells nomenen Pais Valencià dels inexistents i quimerics Països Catalans, furtant-mos i falsejant la nostra historia, la nostra lliteratura, les nostres senyes d’identitat i canviant-mos la nostra llengua per a unificar-la en lo seu dialecte Barceloni (pre-fabricat en un llaboratori per En Pompeu Fabra -un ingenier quimic- i ara normativisat i estandarisat com a ¿llengua catalana?).

Pero per damunt de tot, estan les dones i homens del Regne de Valencia, sa cultura, sa llengua, les seues tradicions, institucions i lo seu pervindre individual i colectiu i per a que lo Regne de Valencia puga liderar social, cultural, economica i polticament una comunitat Foral, hem d’aclarir definitivament el greu enfrontament que mos dividix en el sí de la nostra societat i ad este debat deu aclarir-se necessariament per mig d’una victoria rotunda i sin paliatius del valencianisme com cal i de cor, front al catalanisme. Hem d’afonar i ofegar l’AVLl i traure’s definitivament de damunt el català de les escoles i re-valencianisar l’universitat. Hem de recuperar el sentiment de valencianitat, si no volem que ad esta Comunitat siga tan sols un recort lluntà i manipulat de sa historia i per aixo tenim a En Joan Garcia Sentandreu i a Coalicio Valenciana.

He pogut comprovar i tots vosatros tambe, que com digue En Joan Batiste Sancho que: “ L’HISTORIA MOS DEMOSTRA LA DIGNITAT DE LA LLENGUA I TAMBE L’INDIGNITAT D’ALGUNS VALENCIANS”.

Pero el catalanisme oblida que: aci abaix, al sur de la seua terra, n’hi han homens i dones, que es desviuen i es desmoren i que per malaurança hui en dia en lo seu amagatall, saben a que agarrar-se, aprofitant el sol i tambe les nits (com els nostres llauradors que treballen de sol a sol), apartant lo inutil i usant lo que servix i que en la seua fe veterana i en sa historia verdadera, senten la patria: “COM ALLO QUE MOS ESTIMEM I VOLEM, ENCARA I TOT DESCONEIXENT-HO I SENSE SABER-HO”, perque torne a repetir ¡obliden! que aci abaix, en la nostra terra, prop de les nostres arraïls, es on la memoria cap recort omitix.

Encara que patria chicoteta i fronterea, mil llets n’hi han en les seues cendres i encabotada busca lo sublim en lo quotidia. Pero el poble valencià com cal i de bona fe, es va endormiscar i de martirs, traïdors i bochins s’endolaren els nostres camps, per culpa de filolecs i catedratics, visionaris i inquisidors culturals i llingüistics.

Pero com he dit ades, el poble valencià es va endormiscar massa temps, pero ya es hora de que desperte, perque nacosa es mou de veritat i pot ser molt bo, ben profitos per al mon del valencianisme, perque “N’HI HAN DOS DIES EN LA VIDA DE LES PERSONES, EN ELS QUE RES PODEM FER: U ES L’AHIR I L’ATRE ES L’ENDEMA”, pero si que esta en les nostres mans el hui, el dia a dia, per a dependre dels encerts i dels erros de l’ahir i planificar i millorar el dema. Hem de recuperar la nostra memoria historica furtada i manipulada des de i per Catalunya, i hem de configurar i construir el nostre pervindre i el nostre futur en pau i en llibertat.
No poden enjornar mes ad esta ilusio, esta esperança i estos desijos.

Els valencians ho hem trovat reflectit en C.V, que com un bufit de llibertat inquieta al VALENCIANISME en general i tambe, hui per hui al MON POLITIC i especialment AL CATALANISME.

C.V. lluita i brega de valent, per a que L’IGNORANCIA NO MOS NEGUE, PER A MANTINDRE LES NOSTRE SENYES D’IDENTITAT, lluita per a que NO TRAFIQUE EL MERCADER EN LO QUE UN POBLE ES I VOL SER.

Dir-vos que, com valencià i valencianiste actiu, tots junts en C.V. “SI VOLEM SEREM I VIUREM, SI NO MORIREM”. No obstant, front a les agressions imperialistes de l’entramat catalaniste, aguarde com dia l’humaniste Kidelman, que : “LA RAO SIGA MILLOR ARMA I PENETRE MES, QUE QUALSEVOL ESPASA”. Aço ho esta fent C.V. creent que les idees de qualsevol tipo ( politiques, economiques, socials, morals, religioses, etc, etc ) “ES DEFENEN SEMPRE DES D’EL RESPECTE I LA RAO DEL CONEIXIMENT, PERO TAMBE DES DE LA TEMPESTAT DEL CARÁCTER”.

Per als valencians com cal, C.V. representa tots aquells valors que ens fan sentir vius com a valencians i valencianistes i mantindre’n l’esperança en un pervindre millor.

Per ultim, despedir-me en una chicoteta adaptacio de les paraules d’en Xavier Casp, que com ell, yo al igual que tots vosatros (valencians com cal i de cor) sentim com a nostres:

TANT SI VULLC, COM SI NO VULLC. ¡QUE SI QUE VOLEM!

-i yo afegixc- ( I PERQUE S’ENS PUJA COR A MUNT ):

¡SOM VALENCIANS! ( i MAI MOS FARAN NI SEREM, CATALANS ).

¡VIXCA SEMPRE LO REGNE DE VALENCIA!