OPINIO

La complicitat popular en el correllengua


Rafa Gozalbes
 


Si el passat dissapte va tindre que ser novament Coalicio Valenciana junt al Gival qui denunciaren publicament pels carrers de Gandia les tantes voltes repetida agressio -disfrassà de correllengua- del pancatalanisme a nostres senyes d’identitat. Hui, dos dies despres de que el Cap i Casal del Reine es vegera inundat de simbologia separatista i grups escamant com a energumens a favor d’organisacions i presos terroristes, el panorama es llamentablement el mateix.

El PP calla, covartment, amagant el cap, mirant a un atre costat. No fa res, no diu res, calla i consentix que vinguen a insultarmos, a negar nostres drets, a impondremos les seues fascistoides pretensions imperialistes. El Partit Popular, en Camps al front, impassibles, com si la cosa no anara en ells. Novament complices necessaris del pancatalanisme.

L’estrategia del PP en la Comunitat Valenciana ha quedat ya definitivament fixà, per ad ells, per als dirigents populars, desde que crearen l’infame Academia Valenciana de la Llengua i l’entregaren als pseudointelectuals partidaris de l’unitat imposta de les llengües -es dir, a qui pretenen impondre el catala- la qüestio està acabà.

Excepte que es produixquen fets tan evidents com els actes que tingueren lloc en el Camp Nou i que si mereixeren entonces les critiques del portaveu González Pons, tot lo demes no importa en absolut.

Aixina pues, per al PP no importa que el correllengua 2006 s’haja realisat dins de dotzenes de coleges publics, de coleges que depenen de la Conselleria de Cultura de la Generalitat presididad per Francisco Camps, dins de centres d’ensenyança que sufraguem tots mosatros, en la colaboracio d’uns funcionaris publics obligats per nostre ordenament juridic i les nomines dels quals les paguem entre tots.

El PP mira a un atre costat mentres els chiquets de nostra Comunitat Valenciana son adoctrinats en el pancatalanisme, mentres s’els fa onejar banderes quatribarraes i llegir un manifest que proclama l’unitat politica i cultural dels inexistents “països catalans” i que finalisa en dos vixques suficientment aclaridors “visca la llengua i cultura catalanes”, “visca els ‘països catalans’ lliures”.

El Partit Popular ha segut i es el pijor enemic de la llengua i cultura valencianes, per mes que es disfrassen, per mes que manipulen en els mijos de comunicacio, per mes que disimulen. Sense els seus fets, sense els seus silencis, sense les seues actuacions, la gravissima situacio en la que mos trobem no seria tal. El catalanisme ha trobat un soci, el va trobar ya Pujol quan va pactar en Zaplana, i heu seguix mantenint hui en dia.

Que ningu espere per tant que s’adopten mides disciplinaries contra els responsables dels centres, que ningu espere que el PP investigue, menos encara que algu dimitixca. El correllengua que organisa l’independentisme catala seguirà any darrere any, per lo menos mentres governe el PP, campant obertament pels coleges publics.