| |
"El
per que d'una actualisacio normativa (Uns i atres
s'obliden de
mosatros)" |
|
Valencià
d´Elig |
| |
| |
No mos enganyem, la llengua
Valenciana, la seua defensa i la potenciacio del seu us, es
un tema en el que ben pocs estan verdaderament involucrats
i sensibilisats i que, en principi, nomes podria interessar
al colectiu social que parla esta llengua de forma natural
(per transmissio de pares a fills).
Tenint com te la Comunitat Valenciana la llengua Castellana
com atra llengua oficial (llengua general de l'Estat espanyol),
un sistema educatiu aon prima el Castellà, una oferta
de mijos de comunicacio majoritariament en Castellà
i una ampla part de la poblacio que no te a la llengua Valenciana
com a la seua llengua materna, no resulta gens estrany que
el numero de valenciaparlants vaja minvant mes i mes segons
passa el temps.
¿Se pot per mig del sistema educatiu frenar i pegarli
la volta a este proces negatiu per a la llengua Valenciana
?
Si i no.
Tal i com s'estan fent les coses hui en dia, NO. En les estrategies
equivocaes que l'administracio publica valenciana i la AVL
està aplicant en el sistema educatiu valencià
mai s'aplegarà a revitalisar la llengua Valenciana
i frenar la seua paulatina desaparicio (substitucio pel Castellà).
Seria convenient començar tenint ben clar quin es el
proces natural d'ensenyança de la llengua Valenciana
(o la que siga), que no es atre que la trasmissio generacional
de pares a fills. Este proces se fa d'una forma totalment
natural i espontanea sense que en ell tinguen que intervindre
mestres, gramatics, filolecs ni normatives d'una o atra banda.
Els pares que tenen com a llengua materna i vehicular el Valencià,
parlen entre ells i als seus fills en este idioma, i els fills
que escolten desde el seu naiximent parlar als seus pares
en Valencià, assimilen i s'ensenyen a parlar eixa llengua
a través d'uns mecanismes inconscients que no els supon
cap esforç. Aixo crea una "impronta" llingüistica
en els fills que fomenta el desenroll de les estructures mentals
i fisiologiques necessaries per al correcte us de la llengua
Valenciana. Este fort i intim arrailament en la llengua Valenciana
els acompanyarà a lo llarc de tota la seua vida i propiciarà
la futura transmissio del Valencià a les següents
generacions.
Per desgracia en la coyuntura actual es molt facil que se
trenque la cadena de transmissio natural de la llengua Valenciana.
Per eixemple, mos trobem a parelles valenciaparlants que encara
que entre ells parlen en Valencià, per la pressio social
i mijatica del Castellà li parlen als seus fills en
llengua Castellana, tambe estan els casos de parelles que
son valenciaparlants pero que entre ells se parlen en Castellà
perque s'han conegut parlant en eixa llengua i s'els ha arrailat
eixa costum; per ultim, el cas mes freqüent es el de
les parelles aon nomes u dels dos es valenciaparlant, circumstancia
que fa que la llengua Valenciana siga substituida completament
per la Castellana a tots els nivells. En tots estos casos
als fills s'els parlarà en Castella, creantse la "impronta
castellana", lo que favorirà que siga el Castellà
l'unica llengua vehicular i en tota provabilitat la llengua
exclusiva de les generacions vinents.
¿Quina necessitat tenen totes estes parelles de parlarli
als seus fills en Valencià? Estem segurs que mes d'u
mos dira que: "ninguna", perque en la coyuntura
actual, parlant en Castellà ya tindran resoltes les
seues necessitats comunicatives, de convivencia social i de
futur laboral. Baix la perspectiva de la "practicitat"
pareix que la llengua Valenciana no te les de guanyar, inclus
posats a triar n'hi haura qui preferixca que els seus fills
parlen ingles, frances o alema ans que "perguen el temps
estudiant Valencià, una llengua que en la majoria de
casos no els aprofitarà per a res (que no puguen fer,
i millor, en Castellà)".
Les perspectives son del tot desfavorables, pero ham de ser
objectius, assumir una realitat que mos dona l'esquena i intentar
trobar solucions que siguen practiques, efectives i viables
per a la recuperacio del Valencià. En definitiva, la
recuperacio de tots eixos valenciaparlants que han abandonat
la seua llengua materna en favor de l'us exclusiu del Castellà,
junt al manteniment dels valenciaparlants que encara estan
fent un us natural del Valencià, especialment dins
del nucleu familiar.
¿Que se pot fer despres de vore que la "practicitat"
no es l'argument mes efectiu per a motivar als valenciaparlants
a re-trobarse en la seua llengua propia Valenciana ?
Es precis potenciar els factors "emotius" dels valenciaparlants
cap a la seua llengua materna si se vol que estos valoren
en major mida la seua llengua propia i s'animen a recuperarla
o a fer un us mes generalisat d'esta.
La llengua Valenciana no existix per casualitat o per generacio
espontanea, es la llengua que han parlat els nostres pares,
yayos i antepassats i que mos aplega a mosatros com una herencia
viva i patrimoni familiar que, orgullosament, ham de mantindre
i oferir als nostres fills. De la mateixa manera que li donem
valor a unes terres, unes cases, uns llinages o uns recorts
familiars obtinguts en herencia, tambe tenim que valorar la
llengua Valenciana que mos han donat nostres pares i tindre
l'amor propi i l'orgull de defendrela, parlarla a tots els
nivells i donarlila als nostres fills.
En definitiva, una qüestio de "amor" i de "voler",
fonamentà mes en la satisfaccio "espiritual"
personal, que en l'obtencio d'un benefici "material"
tangible.
En tot este assunt el sistema educatiu i les institucions
encarregaes de normativisar el Valencià juguen un paper
fonamental, pero per desgracia, les estrategies llingüistiques
que posen en practica no favorixen gens la "emotivitat
positiva" dels valenciaparlants cap a la seua llengua
materna valenciana sino mes be tot lo contrari, de lo que
resulta que a cada dia que passa baixa mes el numero de valenciaparlants
en conte d'aumentar o mantindres.
L'Academia Valenciana de la Llengua (AVL) oficialisa una normativa
llingüistica per al Valencià que es un calc de
la que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) oficialisa per
al Català. Es una normativa divorcià significativament
de la genuina llengua Valenciana parlà a nivell general
pels valencians. Esta greu fractura entre el "Català
avalencianat" que normativisa la AVL i la llengua Valenciana
que realment i de forma generalisà parlen els valencians,
lo que fa es introduir la confusio i l'auto-odi en la ment
i el cor dels valencians, propiciant que estos abandonen la
seua llengua materna en favor de la Castellana, mes encara
quan se donen conte que la AVL dictamina (falsament) que la
secular llengua Valenciana es la mateixa que la Catalana i
que el Valencià no es una llengua propia i independent
de qualsevol atra, sino un simple dialecte del Catala. ¿
Com vol la AVL en eixos postulats catalanistes (anti-valencianistes)
fer pujar l'autoestima dels valenciaparlants cap a la seua
llengua propia i fomentar el seu us ? Mai en la vida heu conseguiran
pel cami de la "destruccio emotiva valenciana" que
els academics de la AVL se duen entre mans per molt que heu
vullguen amagar darrere d'un criptic llenguage d'obscures
retoriques i falsos eufemismes.
La AVL li està fent molt de mal a la llengua Valenciana
en l'ambicio d'impondre una falsa i artificiosa "unitat"
normativa entre l'idioma Valencià i el Catala, es mes,
la finalitat ultima de la AVL no es potenciar i defendre al
Valencià, sino ferlo desapareixer i substituirlo per
un aberrant "Catala avalencianat" que aplane el
cami als que volen una "Catalunya gran(sic)" imperial
aon els historics Reines de Valencia i Mallorques estarien
subordinats a esta. (No mos te que estranyar gens esta actitut
deslleal de la AVL, ya s'ha dit hasda la fartera que la AVL
no es mes que el resultat del chantage que li feu el catala
Jordi Pujol a Aznar-Zaplana (per la necessitat del PP dels
vots de CiU en Madrit) per lo que esta institucio acabà
creantse en abrumaora majoria d'academics catalanistes idolatres
del IEC i la llengua Catalana).
Fara falta una catarsis molt gran dins dels (diferents) mons
"cientifics" i academics si realment tenen interes
en recuperar i potenciar l'us de la llengua Valenciana i que
no acabe siguent engolida pel Castellà (per falta d'estima
dels valenciaparlants cap a la seua llengua propia). Es un
fet que la dignificacio de la llengua Valenciana ha de passar
inexorablement per contar en una normativa llingüistica
genuinament valenciana en la que orgullosament se puguen identificar
amplament la majoria de valenciaparlants (Deixant de costat
lo que els catalans opinen al respecte o li vullguen fer a
la seua llengua Catalana). Lo contrari sera tirar el temps
i els dinés al femer (excepte per als academics de
la AVL que viuen de categoria cobrant jornals millonaris dels
dinés dels valencians, per donarli l'estocà
de mort a la llengua Valenciana).