OPINIO

LA FLAMA


Manuel Latorre - President del Grup d'Accio Valencianista
 


En el GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA mos considerem un poc com els garants de l'autentic espirit valencianista. Despres de 29 anys d'historia podem dir molt alt i en tot l'orgull dels deures ben fets que hem mantes intacte l'ideari que allumena el valencianisme modern durant els primers anys de la Transicio. Si algu pot dir que representa la conjuncio entre aquells valencianistes primigenis i la segona generacio del valencianisme son els homens i dones del GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA. Pero no perque sigam millors que atres si no simplement per que hem tingut clar en tot moment d'a on veniem i qui erem i que voliem ser. Perque mai hem tingut cap complexe en defendre el valencianisme d'accio, el valencianisme de lluita i el valencianisme de carrer, eixe valencianisme que te que ser lo que es per que si no deixaria de ser valencianisme per a convertir-se en quansevol atra cosa. I per que en tot moment hem estat a on hem cregut mes convenient pel be del Regne de Valencia i no pensant en els nostres interessos, encara que a mes d'u no l'haja agradat. Sempre mos hem definit en claretat i sense anvigüetats... i per supost mosatros si som anti-catalanistas.

Eixa manera nostra d'entendre el valencianisme mos duguè en un moment donat a declarar publicament ( en motiu del 25 aniversari de la nostra entitat ) que els valencianistes tindriem que retirar-mos als "quartells d'ivern" i llimitar la nostra activitat poc mes que a mantindre encesa la flama de la valencianitat en espera de l'arrivada de temps millors. Eren temps de dictamens i poc despres serien de noves i nefastes academies. Temps en que el PP es llevà definitivament la caraseta de valenciania en que habia enganyat als valencians. Tindriem que esperar que la coyuntura canviara, que el pare Guinot tinguera rao i el catalanisme passara de moda. Arrivà un moment en que tot pareixia tornar-se en contra de mosatros. Varen ser anys en que la rao de l'historia de poc servia front als interesos alïens imperants. Pero tambe eren temps per a recordar i mirar-nos en l’espill de tot lo que este poble habia conseguit durant els dificils anys de la Transicio. De vore com quant els valencians mos unim i espentem tots en la mateixa direccio no n'ha qui mos pare. Com el valencianisme cultural guanyà la Senyera, impedì que la denominacio Pais Valencia fora oficial i conseguì que en el nostre Estatut es parlarà d'Idioma Valencia. Temps per a no oblidar i recordar en orgull que tot aço es guanyà lluitant-lo sense por en lo carrer.

No voldria que de tot l'avans expost quedara una sensacio negativa o derrotista. El fet de que el moviment valencianista fora capaç en un moment donat d'asumir la seua realitat i replantejar-se extrategies comunes i tactiques de futur es te que vore com algo molt positiu ya que es una proba mes de que estem vius i disposts a presentar batalla front al catalanisme. I ademes podem fer-ho en molta mes experiencia que fa treinta anys, ara ya savem a on esta cadascu i qui es qui este joc de traïcions i desllealtats en que s'ha convertit la politica valenciana. Els que encara estem açi sense menejar-nos de les nostres convincions es per que ho sentim de veres i ya a estes altures ningu mos podra fer capgirar les nostres intencions.

En lo mes fondo del nostre cor durant tota esta etapa mosatros sabiem que arrivaria el dia en que eixa flama aprofitaria per a tornar a encendre la dignitat del Poble Valencia. Que els nostres fills vindriem, farts de ser catalaniçats a diari en els nostres coleges, a demanar-nos que algu els contara la veritat de la seua terra. Que ningun poble pot mantindre un proces d'autonegacio sense provocar la reaccio natural d'un grapat de patriotes. La propia agressio, exterior e interior, faria naixer als nous vinatees i als actuals palleters.

Per fi pareix que eixe moment h'aplegat. Les ciscurtancies que es donen al voltant de l'actual coyuntura politica valenciana me fan vore que els temps d'espera ya han passat, que es el moment de compartir la flama de la valencianitat en tot un poble que espera ser lliverat del yugo del catalanisme . H' arrivat el moment de que els nostres fills ( els que seran, els que ya son la tercera generacio del valencianisme) prenguen els ramals de la nostra historia i diguen prou a un sistema educatiu pervertit i venut al catalanisme. Per que ningu deu duptar que el Poble Valencia esta de nou en peu per a no tornar a agenollar-nos mai davant de ningu. Per que tenim la força de la rao, la rao de l'historia i ara tambe un proyecte politic serio i aglutinador, una gran Coalicio Valenciana en que recolçar-nos per tal de reconquistar el nostre futur com a valencians.