OPINIO

YO FIQUE LA PILOTA


Josep Vicent Guillot Bueno
 


Anem a vore, la questio no es tan difícil; si caminant pel carrer trobem a dos chiquets parlant en un to no molt apropiat, un d´ells porta dos pales en les mans, i l´atre porta una pilota, si estan renyint no sabem ben be per que, si resulta que els dos volen jugar pero saben que l´un sense l´atre no poden fer-ho, que se´ls acaba el temps lliure ans de que les mares els criden per anar a sopar, ¿Qué fariem nosatres com adults?. Lo primer que faria qualsevol en un poquet de trellat seria baixar el to dels dos, despres tot seria mes facil, si els donarem la llum suficient per que entraren en rao i veren que dos pales sense pilota i al reves, no van a cap puesto, que es millor juntar pala i pilota i, d´esta manera arribar a l´objectiu que buscaven al baixar al carrer a jugar, estar en un amic que pensa igual que ell i fer bon us de les pales i la pilota. Chiquets i home contents del resultat.
 
L´actualitat sempre te un reflexe en les ments infantils. No cal ficar noms, fets, dates... pero pensant un poquet sabrem de que/qui parlem.

   Els dos chiquets de la nostra historia estant recolçats per molts mes chiquets darrere, chiquets que pensen com ells (be, algun d´ells li agrada mes el chocolate que una bona orchata, atres son del Valencia i atres del Llevant, uns son alts i atres mes baixets), chiquets que es miren en cares de bobos, ¿pero estos dos no volien jugar junts ? puix lo que diu l´home es lo mes normal, lo llogic.
  
    Tots volem jugar al mateix deport, ara tenim que triar si volem jugar en preferent, en segon o en primera divisio. Si juntem la millor defensa, mig camp, davantera galactica i alguna figura, l´equip seria de por. Damunt, atres equips nos podrien cridar, podriem jugar partides molt interessants i, per supost, en primera divisio.
 
  A mi m´agrada el futbol, yo vullc que el Valencia fiche a Fulanito de qui parlen molt be en els diaris italians, pero el meu amic Rafeta, del Valencia a mort (com yo), diu que eixe es un manta, que millor es un tal Fulaninho, que trenca en tots, que els cola de cinc en cinc…. ¡che Rafeta, un festero no¡….. aixina estem sempre pero… ell pensa com yo, vol lo millor per al seu equip que es el meu. Aprecie a Rafeta perque en el fons, volem lo mateix.
 
   El temps no passa a favor del valencianisme, en front tenim a molta gent riguent i refregant-se les mans, nos veuen en una sonrisa que li tenim que llevar de la cara.
   
   Si no anem junts en tots els camps del valencianisme, la desilusio aumentara i en rao, ¿en quina cara mirariem als nostres fills si nos preguntaren en infecte barceloni? Uns i atres volem lo mateix, pensem com l´home i no com els chiquets. El temps passa i no al nostre favor.