OPINIO

¿QUO VADIS? VALENCIANISME


Josep Vicent Guillot Bueno
 


Una de les pelicules que mes gracia m’ha fet sempre, es la mitica d’els Monty Python anomenada “La vida de Brian” (si be es cert que en versio original guanya molt mes que traduida).

Per als que la coneguen, sobren els comentaris, per als que no, dir-los que s’ambienta en la Judea d’els principis de la nostra era cristiana. Al seu protagonista el confundixen ni mes ni manco, que en Nostre Senyor Jesus. Be, puix en una de les escenes, Brian i un grapat d’amics parlen durant la celebracio d’un espectacul de cristians i lleons, sobre la manera de desferse de la dominacio romana.

Es curios perque el grup de “colpistes” te dos faccions, la d’el Front Popular de Judea i la d’el Front Judaic Popular, que per lo vist, son enemics irreconciliables encara que els dos busquen lo mateix.

En un d’els moments de la discussio, un d’ells llança una pregunta a l’aire: ¿que nos han donat els romans per a continuar baix d’el seu domini?. No tarden molt en caure que, gracies als romans, el poble de Judea podia gojar d’un complet sistema d’aigüerat, d’escoles, de seguritat, de cultura, de jocs populars, de bones comunicacions, pero... no eren lliures.
 

Esta clar que l’escena es mes comica dins d’el contexte de la pelicula, pero inclus la major de les situacions absurdes, nos pot fer reflexionar.
 
Perque tota situacio ficticia te el seu reflexe dins de la realitat.
 
Els valencians tambe tenim els nostres “Fronts Populars de Judea”, es a dir, la ferida que no para d’obrir-se cada volta que pareix que ya millora, una ferida que dins d’el mon valencianiste es diu divissio.
 
Perque mal anem si la bandera d’el valencianisme la volen acaparar uns quants sense tindre en conter que, l’autentic germa de la causa es el que sempre ha estat ahi, al seu costat, i no eixos que aprofiten no se sap be que, per a pegar-li la punyalà definitiva.
 
Igual que es pregunten en la pelicula, nosatres tambe ho podriem fer, ¿que vos han donat, o millor, que nos han donat eixos per a que pugam tindre fe en ells? ¿a on estaven quan els demanarem com a germans que ixqueren al carrer per a fer sentir la nostra veu, el nostre crit desgarrat?¿no parlem els dos el mateix llenguaje? llavors, ¿per que doneu mes veracitat a lo que ells diuen, si reneguen de lo mamat?, ¿no sera mes de fiar aquell que mante el discurs, aquell que tant en els bons moments com en els no tan bons es mante fidel al seu pensament?, ¿acas s’amaguen dins de boniques paraules tan falses com ells mateixa?
 
Tambe podriem fer-li la mateixa pregunta als bochins de la nostra Llengua, victima de la nefasta AVLL(c), podriem preguntar-los ¿que vos han donat?, i sobre tot, ¿ha valgut la pena?. El poble no oblida.
 
N’hi ha qui no para de serpentejar, de buscar a cegues a l’amic, d’ajuntar esforços en gent que li tenen ya preparada la bala en la que el mataran. Son tan cegos que no veuen qui es el de fiar, el que sempre li dona la ma per a que s’alce.

Pero sempre en la mateixa pregunta ¿que han fet ells per nosatres, els valencians?.