OPINIO

PAGAR EL PATO


Joan Lluis Musoles
 

Les grans cifres economiques solen marejar i donar mal de cap, per que despres de asimilar i compendre les quantitats , a voltes indecentes i atres incoherents , acabes pensant en la cruga realitat : tot aixo ix de la nostra boljaca.

Per aixo la noticia que vaig liggir en un diari digital me va cridar la atencio, en un principi ,, per lo clara i lo concisa que era . El titular dia :“Entre tres estatuts autonomics ,acaparen el 40% de la inversio estatal” . ¡Molt de conter en lo que posa!¡El 40 % ,entre tres , i som 17! Com ya habran suposat , la nostra, la valenciana , no se encontra entre les tres afortunades de el repartiment dels impostots de tots….

¿Quines son les afortunades? Puix son la andalussa,la balear ,i com no ,la catalana…Ahí te escomença el cap a pegar voltes i comprens la inutilitat e incompetencia de la clase politica que mos goberna en Valencia, que es incapaç de negociar un estatut per als valencians digne, que damunt no tenen ni la poca vergonya de fer com atres comunitats i refrendar-lo per el poble , i que no saben queixar-se davant dels abussos i mals repartiments que se fan desde el Estat de la recaptacio dels impostos…i lo mes fort es que els dos partits majoritaris volen vendreu com un eixemple de normalitat i a seguir, i comprens que desde Madrit tenim un gobern fluix , que no sap dir que no a res .

Be, a res no ,als valencians si que mos diuen que no, i ho fan sense fer botilles.El estatut valencia es el unic que no reconeix a Valencia com una nacionalitat,quan Valencia es lo mes paregut a un Estat o Nacio que hi habia dins de Espanya , en lleis, dines ,exercit i llengua propis i no obstant se reconeix la nacionalitat de comunitats com la andalussa o la gallega…Si no ho veig no me ho crec.

En els ultims anys, Espanya se pareix molt a una colla de amics que despres de fer el gran festi, pegarse la gran “fartà”,i estar tots sentats en la mateixa taula , poc a poc ,van alçant-se de la taula els mes espabilats , i aprofitant que els demes estan encara enbobats en la festa i la algaravia , se’n van dient-li al cambrer : “ya pagaran els meus amics,que se queden un ratet mes”.

Es ahí on tenim que dir els valencians prou , que ya estem farts de pagar les festes dels demes , i que , o mos alçem de la taula i el que vullga seguir la festa que la seguixca hasda les ultimes consecuencies , o entre els que seguim sentats , cridem als que se han alçat i que tornen a la taula i que se esperen a que tragen el conter i pagar entre tots la festa…No sigam els valencians els que tingam que pagar el pato…