OPINIO

 

Carta oberta a Rico Sogorb
 
Vicent T. Junta Directiva
Grup d’Accio Valencianista
 


 
En son dia en el Grup d’Accio Valencianista callarem a l’enterar-nos que vosté, senyor Rico, va decidir substituir en els seus escrits el nom en Idioma Valencià de sa bella ciutat d’Elig per la denominacio catalanisada i per tant historicament indocumentada ”d’Elx”, per la senzilla rao de rebre vosté subvencions.

Atra vegada, convidat per “La Cope” a un programa en directe en el Cap i Casal –com tots o casi tots sabran “La Cope” es el principal mig radiofonic del PP…-, se li va demanar per activa i per pasiva per part d’un ample sector del valencianisme mes actiu, que defenera a lo Regne de Valencia de tot lo que nos estan fent els “nostres” politics, incloent per supost la gran traïcio del PP cap a nostra terra valenciana via AVL i demes actuacions antivalencianes. Tenint una oportunitat d’or -com la que tingué eixe dia- de fer lo que tots voliem que fera i pensavem que anava a fer i ser aixina un verdader patriota. En canvi, va decidir vosté, no nombrar per a res el problema que tenim per culpa del “PP”. Vosté decidi callar i mosatros no comentarem res.

Pero el colmo dels colmos ha sigut quan vosté a decidit donar el pas cap a cap puesto, nos referim a premiar per mig del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano que vosté presidix a l’Ajuntament d’Elig, i es que dona l’impresio que les subvencions rebudes per part d’estos catalanistes declarats li passen ara factura. I vosté, senyor Rico, pot dir misa defenent lo que ha fet.

Els de l’Ajuntament d’Elig al ser uns catalanistes declarats –governen els del PSPV per si algu no ho sap -, no perden ni perderen l’ocasio recentment d’aprofitar la cesio que no devolucio de nostra Dama, nostra Dama d’Elig, per a fer catalanisme pur i dur en tal multitudinari event que fon.

Si, catalanisme extrem, ya que en la mateixa exposicio del Museu Arqueologic i de Historia d'Elig –MAHE- on es trobava nostra Dama, podiem llegir per eixemple en les explicacions d’atres objectes expossats alli, ya no en català de l’Avll.c, no. Si no en el mes pur dialecte barceloni, podent trovar parauletes com “vas”, si, “vas” es com diuen en Barcelona a lo que els valencians diem got –i despres diuen que els que usem l’Idioma Valencià castellanisem “la llengua…”, ¡ya!.

En el mateix museu, i com a plat fort, podiem trovar en la seccio de “Sigles XIX i XX. Edat Contemporanea” un mapa dels “paisos catalans” ajudat per una veu en off que parlava de Prat de Riva, conegut imperialiste catalaniste, propulsor en Catalunya de l’idealisme Hitleria -com si no hi haguera atres coses mes interessants i sobretot nostres que contar alli-.

Despres de tot lo dit -i nos quedem curts-, qui pense que l’Ajuntament d’Elig es mereixedor de tant digne premi com ho son les “Palmes Dorades”, millor que es dedique ad atres coses en vegada de pedre el temps en qui mai recolzarà i si perseguirà tot moviment valencianiste.

Senyor Rico, pensem i volem seguir pensant que tal designacio a sigut un senzill erro, sent subsanat d’immediat. De lo contrari, sapia que en el GAV mai recolzarem, ni assistirem, a on se premie a traidors i bochins de nostre Regne de Valencia. Encara està a temps de rectificar.

El GAV te la suficient experiencia en este mon del valencianisme per a dir-li estes sinceres paraules. I es que si no l’apreciarem com l’apreciem, no nos molestariem en escriure-li estes llinies.

En el GAV no rebem cap subvencio, ya que no hem deixat mai la llinea recta i impoluta que mamprenerem fa ya 30 anys, i es que el mes minim desviament del cami del valencianisme, encara que siga milimetric, du i durà sempre cap a la mort d’una de les coses que mes volem en nostra vida, l’Identitat Valenciana i en sa globalitat a la Patria Valenciana.

No deixe mai la llinea recta del valencianisme com ya han fet molts atres que dien ser valencianistes i despres nos han traicionat.

Recapasite senyor Rico, l’hem volgut i el voldrem sempre entre mosatros, entre els autentics valencians.


“El poble que guarda sa historia i sa llengua te la clau de sa llibertat. Qui no les guarda, mampren el cami cap a sa exclavitut” (J. J. Rousseau)