Pot ser interessant donar a coneixer fets succeïts en
el contex historic del any 1335, en el qual trobem, de moment,
la primera cita lliteraria que posa nom a la nostra llengua:
“Llengua Valenciana”, tal i com vaig expondre en
este diari el dia 10 d´este mes. No cap dupte que la conciencia
llingüistica va intimament lligada a la conciencia nacional,
a la conciencia de poble.
El Sr. Antoni Ferrando, membre de l´Institut d´Estudis
Catalans, que fa poc ha publicat la "Historia de la llengua
catalana" i que es academic de l´Academia Valenciana
de la Llengua (¿a qui se li passaria pel cap posar una
rabosa a guardar el corral?; ¿O es que el corral es de
raboses?), publicà en 1980 el llibre “Consciència
idiomàtica i nacional dels valencians”. Tot ell
sanceret es un edifici imaginari, al qual intenta dotar d´una
estructura imposible. En este llibre, el Sr Ferrando pontifica
i diu que durant la etapa "constituent del Regne (1238-1348)",
els valencians, nos consideravem "com a part integrant
d'una mateixa «nació», la catalana".
No content en eixa mentirola, l´allarga en el temps, diguent
que, durant el "període de creixença del
Regne" (1348-1412)" es mantenia "la consciència
de ser alhora part integrant de la «nació catalana»"
Aporte cites que posen de manifest la falsetat de dites afirmacions:
La primera cita confirma l´existencia d´una forta
personalitat valenciana, diferenciada de la catalana i l´aragonesa
en 1307. Es tracta del "Cas d´Orca". Catalans
i aragonesos reivindicaven la jurisdiccio sobre Orca. La cita
esta treta de "Cortes de los antiguos reinos.....",
Volum 1 2ª part. pag 420. Es text de les Corts Catalanes: "E
apres en lany quel Senyor Rey tench Corts a Muntblanc....en
les dites Cort assigna lo Senyor Rey II jutges, I de Cathalunya
e altre d´Arago, e micer G Jafer del Regne de Valencia
per tercera persona que coneguessen de la dita questio.... E
lo dit Senyor Rey vaent quels jutges d´Arago e de Cathalunya
nos avanien be, comana lo dit fet a micer G. Jafer, qui era
del Regne de Valencia e no feya part.....Es dir, que en 1307,
el rei Jaume II, considera que G. Jafer "no feya part"
entre catalans i aragonesos, perque era "del Regne de Valencia".
¡Llastima no haver estat Ferrando per a dir-li al rei,
que quin destrellat estava fent!, perque, ¿Com podia
no fer part entre dos "nacions" algú, que segons
ell, era part integrant d´una de elles?
L´any 1323, es conquistà Cerdenya. Andres Sunyer,
en Parlament convocat en dit Regne l´any 1491, dirigint-se
al rei diu: "Per so, los predecessors reys, ab gran delliberacio,
molt prudentment, provehiren de tal manera que lo castell de
Caller e la vila de L´Alguer fosen poblats de catalans
aragoneses e valencians e no d´altres nacions".(Archivio
Comunale di Cagliari, Sezione Antica, vol. 7, Parlamento Perez
ff 89r-90r) Vegem que Sunyer sí considerava que en 1323,
existien valencians de nacio, i li ho diu al rei. ¡I es
que Ferrando, 500 anys mes tart es creu mes sabudot que Sunyer!
La tercera de les cites es referix a l´any 1336. Soldevila,
en "Història I" p 450, diu que en motiu de
la coronació del rei Pere, i de la pretensió dels
catalans de que el rei jurara primer que tot davant d´ells,:
"S´hi afegí un altre motiu: el rei, cridat
a València pels naturals, que també pretenien
pasar davant els catalans." Sr Ferrando, no ho entenc,
¿No erem els mateixos?
En 1356, tenia lloc el jui contra el noble aragones Pedro Cabrera
que participà en la conquista que reincorporà
Mallorca a la corona d´Arago (1343). En el jui es diu:
“Interrogat perque es exit de la preso et dix que per
ço car lo Rey don Pedro qui solia esser de Castella digmenge
prop pasat hac XV dies fo soltar tots los catius qui eren preses
en Xibilia axi christians com moros, de qualsevol nacio fossen
entre los quals eren comte D´Osona don Pedro de Luna e
lo vezcomte Dilla e tots los altres catalans et aragoneses et
valencians.” (pag 356 de "Proceso contra Bernardo
de Cabrera..." de Manuel de Bofarrull). ¡Tambe un
aragones contra Ferrando! ¿Sera una conspiracio de la
historia contra Ferrando, o es Ferrando qui conspira contra
la historia?
L´ultim fet, es en relacio a l´ajuda que va demanar
el rey Pere als catalans com a consequencia de la primera guerra
de Castella (1356-1365) i l´amenaça de perdre Valencia
i Aragó. José Luis Martín, en el "VII
Congreso de historia de la Corona de Aragón". II
vol . pp 89-90 diu que en acabant d´uns anys d´indiferencia,
els catalans es decidiren a ajudar al monarca "...para
evitar no la pérdida de estos reinos, sino los perjuicios
que de ella se derivarían para el Principado...".
Les corts catalanes diuen textualment: (Cortes de los antiguos
reinos..... Volum I, 2ª part. pag 561) "Per cobrar moltes
ciutas, viles e lochs per lo dit rey de Castella occupats aixi
en lo Regne d´Aragó com en lo Regne de Valencia,
lo qual recobrament era e es deffensio del Principat de Catalunya
car aquells II regnes perduts se poguera seguir fort leugerament
gran perdicio e destruccio del dit Principat e tots los habitants
en aquell, especialment per ofendre e esvahir lo estol que´l
dit rey de Castella tenia en los dits mars de Valencia pero
ço que´l dit rey de Castella no pogues ab lo dit
estol esvahir, occupar e dampnificar les maritimes de Cathalunya.....e
vedar que viandes e altres coses necesaries a Catalunya per
la dita mar venir no poguessen." ¿Son eixos el motius
d´ajuda que es traurien a relluir entre els integrants
d´una mateixa nacio? ¡Es per a baquejarse de riure´s!.
Vegem que els catalans, tan desinteressats com sempre. Ni germans,
ni cosin germans: veïns no massa bons, ¡i s´ha
acabat!.
De les cites expostes, es veu que ni el rei, ni els valencians,
ni els aragonessos, ni els de Cerdenya, ni els mateixos catalans,
consideraven als valencians "com a part integrant"
de la «nació» catalana. Com vegem, Ferrando
es queda a soles engrunsant-se. ¿I lo be que s´ho
pasa procurant despersonalisar als valencians?
Hem vist que Eximenis, en 1383, digué que els valencians
estavem mes pagats de ser-ho que “qualsevol altra nacio
que y sia engir ni entorn”
En 1391, Gilabert Centelles manifestava en motiu de la "...guerra
passada de Catalunya..." que “ell entrels altres
e ab los altres valencians havia fet en armes tant que tota
la nacio valenciana era stada daquen notablement loada”.
Tant la nostra llengua com la conciencia de poble diferenciat
son objecte d´atac per part dels catalanistes. El raonament
que seguixen es, que si la llengua es catalana, la cultura es
catalana i els valencians, encara que no vullgam, sense remei,
som catalans. Nomes tenen dos problemes, i grans: els valencians
i la historia. Borrar i manipular la historia no es gens facil,
encara que es cert que s´apliquen bona cosa en fer-ho.
Fer desapareixer l´orgull, heretat, de sentir-nos valencians,
encara es mes dificil. No ho conseguiran.
