El dia 12 d´abril de l´any 2005 es va publicar
en el DOGV num 4.983, el famos "Dictamen de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per
a la defensa de la denominació i l’entitat del
valencià", evacuat (prengas el sentit escatologic
de la paraula) per els nostres "il·lustrissims academics"
de la AVL. Tot ell, sancer, es una rastrera de desficacis, inexactituts
i.manipulacions. Escomencem per la "Selecció de
textos valencians on es documenta l’ús de la denominació
de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua
pròpia dels valencians"
1.- Respecte de la cita d´Eymerici primer que s´aclarixquen
si es "in vulgare cathalano" o "in vulgare cathalenorum"
com consta en les "Fitxes de la CDLPV" citades pels
academics. Ells saben que no es lo mateix. Tampoc les feches
coincidixen. No cal dir que lo que puga haver dit un mege de
Montpelier, en res condiciona als valencians.2.- La cita de
Muntaner (1325-29), no la comentaré yo. Lluis Fornes,
en la seua tesis doctoral dirigida per Antoni Casanova, un atre
dels "il·lustrissims" diu: "…tan
ciutadà de Valencia com es vullga dir, però català
de l´Empordà". 3.- Continuant en la cita de
la "carta de cessió del lloc de Sagra" (1341),
torne a cedir el comentari a Lluis Fornés: "És
evident que no estem davant d´un text literari, i que,
a més, no hi ha cap dada específica que ens puga
fer afirmar que el document es referix a la llengua dels valencians".
4.- Si parlem de la "Carta dels Jurats de València
al veguer i jurats de Girona" (1400), no hi ha dupte de
que no es referixen a la llengua dels valencians, sino a la
d´un "tartres".
Una atra carta d´este episodi aporta llum. Els jurats
escriuen a les autoritats de Moya i diuen:"sia fuyt pochs
dies ha un catiu de linyatge de tartres, empero batejat e apellat
Johan, de edat de XX anys poch més o menys, e paladí
en son parlar català". A alguns academics els agradaria
que els Jurats hagueren dit "nostre parlar català".
Pero varen dir "son parlar català" ¿Ho
volen mes clar? 5.- Respecte de la "Carta del rei Ferran
d’Antequera al sultà del Marroc"(1415), ¿Es
un text valencià? Ferran d´Antequera, va naixer
en 1380 en Medina del Campo. Parla de la llengua a la que ell
considera que un ¿valencià? va traduir un carta,
no de la llengua dels valencians. ¿Podrem o no traduir
els valencians a la llengua que vullgam sense que els sabuts
pancatalanistes nos diguen que es perque parlem en la llengua
a la que traduim? 6.- La cita de 1416 es una "Traducció
occitana d’un sermó de sant Vicent Ferrer".
Dir-li aixo "text valencia" nomes es pot calificar
com a desficaci. Per una atra banda la cita diu: "in vulgari
catalanico sive valentino", que unicament posa de manifest
que qui ho escrigué no diferenciava el valencià
del català.
I res mes. 7.- De 1417 es la cita de Enrique de Villena, naixcut
en Conca en 1384 i mort en Madrit en 1443. No pareix molt valencià.
Els nostres "il·lustrissims" diuen que redactà
en Valencia un obra a on es parla de català. Enrique
de Villena, va esciure en castellà “Arte de trovar”,
“Tratado de la lepra”, “Arte cisoria”...
i dominava el grec i el llatí. Descobrim la nova teoria
"cientifica" per supost, segons la qual si algu redacta
una obra lliteraria en un lloc, la llengua en la que l´escriu
es la llengua dels naixcuts en eixe lloc. Segurament per a escriure
en castellà s´en aniria a Castella i per a escriue
en grec ¡a Grecia! 8.- La cita de 1420 es una autentica
vergonya. Diu: "[…] ut dictum monasterium sub provincia
Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga [sic] sub uno
ydiomate conformatur, transferretur." O estic cego o no
lligc per ningun puesto "la denominació de català
o llengua catalana" ¿Que es aço? ¿Una
burla? ¿Consideren els "il·lustrissims"
que els valencians no sabem ni llegir? ¿Que estem pardals?
¡Mals "pájaros" estan fets! 9.- De 1429,
i citant un llibre del català Antoni Badia i Margarit,
volen fer-nos creure que Bernat Fenollar va escriure les "Regles
de esquivar vocables…" subtitulat "Mots o vocables
los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana",
quan el mateix Badia, en la pàgina 148 del mateix llibre,
diu que la participació de Fenollar fon "llunyana,
reduïda i involuntaria", es dir, que no el va escriure.
Vegem que el desig dels nostres academics s´enfronta en
la realitat, apareguent com a mes catalanistes que els propis
catalans. 10.- Martín de Viciana, en la cita de 1563
que els "il·lustrissims" retrauen es referix,
encertat o no, unicament a Oriola, no a la "llengua propia
dels valencians". En 1574, es publicà el llibre
de Rafael Marti de Viciana (Borriana, 1502-1574) "Libro
de alabanças d’las lenguas hebrea, griega, latina,
castellana y valenciana". Fon editat en Valencia l’any
1574.: "Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua
polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada…"
…de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer
que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio
nombre a cada cosa por rara que fuese". ¿
Els ha quedat clar als "il·lustrissims" lo
que pensava Viciana? 11.- En esta cita de Mayans, resulta de
vergonya l´intent de manipulacio. ¡I es esta gent
no sap el significat de la paraula educacio! Per si se tenen
duptes de lo que pensava Mayans reproduixc lo que va escriure
en “Abecé español”: “…porque
los españoles medianamente instruidos hablamos con ella
quando queremos hablar con un lenguage común a toda España,
olvidando para esse fin el valenciano su lengua, el catalán
la suya, i assí los demás. ¿Ho entenen
o els ho explique?. I no seguixc, perque a partir de la cita
de 1876, entrà en Valencia el veri del pancatalanisme
que encara hui estem patint. Son cites sense gens de valor historic.
Es convenient que es sapia que moltes de les cites del dictamen
prenen com a referent el llibre "Consciència idiomàtica
i nacional dels valencians" del academic Antoni Ferrando.
Es troben en l´apartat "El triomf del gentilici <català>
com a nom de la llengua". Hi ha 14 cites, respecte de les
quals Lluis Fornes, en la seua tesis doctoral dirigida per Antoni
Casanova (Universitat de Valencia-Estudi General, 2004), diu:
"En la mostra no trobem cap literat valencià que
faça us del nom de llengua catalana". Continua diguent:
"Remarquem que cap dels textos és literari; i no
es referix, cap d´ells, a la llengua dels valencians,
ni a la literaria, ni a la popular". Vegem, que el supost
"triomf del gentilici <català> " entre
els valencians, nomes es troba en el desig de Ferrando, de que
aixina haguera segut, forçant interpretacions que en
moltes ocasions rallen lo ridicul, en un intent desesperat de
clavar el clau per la cabota.
Queda demostrada la mentira que els academics fan que s´escriga
en el DOGV, quan afirmen que "la denominacio historica
de valencià ha coexistit amb la de català, documentada
en determinades fonts valencianes". Pero la trampa mortal
es troba quan en el primer punt del dictamen es diu que "valencià",
es el terme que ha de ser "utilitzat en el marc institucional",
perque es com diu l´Estatut, pero "sense que tinga
caràcter excloent". ¿Que vol dir aixo? ¿Que
Ferrando li podra dir al valencià "ferrandià"?
¿O que en contra de l´Estatut, de la historia i
dels valencians, podran dir catalana a la llengua valenciana?
¡Ah! I tot aixo revestit d´un pressunt i fals cientifisme.
El resum del contingut del dictamen podria ser: Mantafules,
trampes, maganches, mentires i enredros. ¿De veres anem
a consentir-ho els valencians?
