En la pagina 25 del llibre "Alfons de Borja y la ciudad
de Valencia", referent al valencià Arinyo, llegim
que "...en 1419, los jurats, advertidos de las intrigas
de ciertos curiales que pretendían su destitución
para que lo sustituyera el catalán Pere Margaf, actuaron
con rapidez y contundencia en su favor, consiguiendo que permaneciese
en la cancillería, precisamente por su condición
de valenciano: aparte de él -alegaban- "de aquesta
ciutat no y ha home de ploma en cort". Per esta volta,
les intrigues dels catalans, no pogueren en els valencians.
¿Com acabaràn les continues intrigues que hui
menegen catalans i catalanistes en contra de la personalitat
valenciana?
El 1420, el Consell municipal valencià obtingué
la revocació del nomenament de catalans per a l'alcaidia
d'Oriola i la governacio de Valencia. Lo mateix succeí
en la Vall d´Uxo, quan el rei nomenà a Gispert
de Talamanca, ya que era "non valentinus sed pocius catalanus".
En les Corts catalanes de 1420, es demanà la destitució
del governador del Rossello, per ser valencià. Llegim
en "Pensamiento político catalán que "en
las cortes catalanas de 1420, al presentar al monarca el 10
de abril los capítulos de corte, hácese constar
en el 23 como los valencianos no podrán ejercer oficios
jurisdiccionales dentro del Principado". I ...els panques
nos parlaran de la germanor i del amor entre valencians i catalans.
¿Quina millor demostracio?
El 10 de maig de 1440, els Jurats escriuen "Al molt reverent
pare en Christ lo senyor bisbe de Valencia" ("Alfons
de Borja y la ciudad de Valencia"), i li conten que: "lo
venerable e religios frare Marti Trilles, provincial en la provincia
d'Arago de l'orde de Frares Prehicadors, per esser natural de
aquesta ciutat es maltractat e molestat en diverses maneres
per alguns frares cathalans del dit orde, ab calor dels consellers
de Barchinona...".
El mateix dia envien una atra carta al "Molt excellent
princep e poderos rey e senyor" (Epistolari de la Valencia
medieval II.), diguent-li que "En dies passats lo religios
frare Marti Trilles, maestre en sacra theologia, de l'orde de
frares prehicadors, per sa suficiencia, virtuts, vida e merits
comendables, fon promogut a provincial del dit orde en la provincia
d'Arago, e axi com a provincial ha residit per algun temps,
e resideix de present, en lo monestir de la ciutat de Barchinona,
vivint honestament e regint son offici virtuosament e sancta.
Empero, perque es natural de aquesta ciutat, no plau ni poria
plaure als frares cathalans....han cominat molestar e s´esforcen
molestar e maltractar aquell en moltes maneres....."
Hi ha dos cartes mes sobre la questio, dirigides al bisbe de
Lleida i conseller del rei, i a mossen Bernat Guillem Sabrugada,
protonotari de la reina (f. 192r-v). Com podem comprovar, l´odi
dels catalans aplega inclus al clero valencià. Es de
destacar que el atac no partí nomes dels frares catalans.
Com diuen els nostre Jurats, estos actuaven "ab calor dels
consellers de Barchinona...".La conclusio es que ni els
frares valencians poden estar tranquils si es troben prop de
catalans. En valencià antic, germa es dia frare ("frares
e germans nostres"), del llati frater. Vegem que si son
valencians, els catalans no volen ni als frares. ¿Com
anem a ser germans?.
Per a que comprovem que les "fraternals" relacions
abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic
i relligios-, anem a deixar constancia d´un eixemple de
practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440.
(Epistolari de la Valencia medieval II)
"....alguns mercaders de Barchinona e de Mallorques han
scrit als dits moros que se´n vagen lla, offerint-los
part en cascuna galera de les grosses, e que s´aturen
en Barchinona o en Mallorques per fer la mercaderia en terra
de moros, offerint-los, encara, que si lo dit senyor rey volia
res d´ells, que ells ho pagaran tot......... E de bona
equitat, los de Barchinona ni de Mallorques no deurien servar
tals pratiques ab nosaltres, que son total destruccio nostra,
per ço com, anant-se´n los dits moros del regne
a onsevulla, hauria tan gran detriment e dan la ciutat que no.s
poria bonament reparar, ans serien en cami de cessar la mercaderia
e tot lo be en aquesta ciutat e regne, e, per consegüent,
la destruccio total nostra staria apparellada"
Per acabar per a hui i com a curiositat, pase a reproduir lo
que pot ser a modo de la "clausula Camps", en relacio
al comerç, pero dictada per els catalans en les Corts
de Barcelona de 1365. (Cortes de los antiguos reinos..... Vol.
II.p. 395). Diu: "Declara empero la dita Cort quels blats
de la exida de Cathalunya per portar en Arago o en Regne de
Valencia no paguen sino aytant com los del Regne d´Arago
e de Valencia faran pagar... E si los D´Arago o de Regne
de Valencia feyen pagar mes avant per los dits blats e mercaderies
quels deputats de Cathalunya puxen anedir als dits blats e mercaderies
segons que a ells sera semblant." Curios ¿no?. Segur
que hi haura bacores, que diran que si ho fan els catalans ¡ben
fet esta!. ¿Raons? milanta mil, reals i inventades. Te
igual.
Trobaran totes les escuses del mon. Pero...¡Ausades, si
ho fem els valencians! ¡Quina vergonya que els fa!. I
la verdadera vergonya es que hi haja catalanistes per als qui,
sempre, sempre, es aixina. Tot lo que fan els catalans ¡Ben
fet! Tot lo que fem els valencians ¡Mal fet! ¿Realment
son dignes de dir-se valencians?
