OPINIO

Els premis valencianistes no es donen a catalanistes


Jaume de la Serra
 

A raïl de la noticia apareguda en "Valéncia Hui" respecte a l'historic premi valencianiste "Palmes Dorades" que el "Grup Cultural Ilicita Tonico Sansano" (GCI) li ha otorgat enguany "al poble i a l'ajuntament d'Elig" me venen al cap una serie d'assunts.

El primer de tots es que l'ajuntament d'Elig, desde fa una patracolà d'anys està siguent governat en majoria absoluta pels catalanistes del PSPV (PSOE). No es gens diferent la postura de submissio al pancatalanisme ideologic que mante el govern municipal del PSPV ilicità, encapçalat a lo llarc de molts anys pel socialiste Diego Macia, de la llinia pancatalanista "oficial" del PSPV autonomic.

Ya estem acostumats a les baixaes de pantalons de Joan Ignaci Pla (i demes corifeus socialistes) davant de les exigencies del nacionalcatalanisme neo-colonialiste i anti-valencià (substitucio de la llengua Valenciana per la catalana, derogacio del mes que necessari transvas d'aigua de l'Ebre, etc...); per desgracia tambe els socialistes d'Elig ballen al mateix compas catalaniste i anti-valencià i diuen "si, bwana" a tot lo que els aplega, via PSPV autonomic, del nort dels (ficticis) "països catalans".

En idea de que s'entenga un poquet millor lo que estic dient fare referencia al "Reglament de normalitzacio lingüistica per al municipi d'Elx i el seu ajuntament" (sic) [BOP: 29/05/1997], llei feta i aprovà pels socialistes ilicitans en 1997, siguent alcalde el socialiste Diego Macia, (el mateix que, com alcalde, representava a l'ajuntament d'Elig el passat any 2006). Una

llei aon els socialistes validen i donen carta de naturalea a: "l'àmbit dels territoris de parla catalana", eufemisme baix del qual volen amagar l'anti-historic, inventat i imperialiste proyecte dels "països catalans" (tambe conegut com "Catalunya Gran (sic)") en el que en tota la desvergonya del mon tracten d'anexionar al sempre independent Reine de Valencia (Elig
inclos).

REGLAMENT DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA PER AL MUNICIPI D'ELX I EL SEU
AJUNTAMENT

Data publicació BOP: 29/05/97
..
Article 14é
..
2) En el cas que es produïren els efectes fora de l'àmbit dels territoris de parla catalana, [els escrits i les comunicacions] seran redactats en castellà...

Per supost, i conforme al caracter catalaniste/catalanisant del PSPV d'Elig, eixe reglament ha segut redactat usant lexic catala estrany a la llengua Valenciana general, despreciant a l'idioma Valencià propi dels ilicitans (tal i com ocorre en els demes escrits que la corporacio municipal ilicitana publica i que, enganyosament, tracta de "vendre" com a "valencià cult,

formal o ben parlat"). Com per eixemple: "Defensar, tasca, aquest, amb, veure, converteix, article, tothom, estableix, dues, desenvolupament, altre, compte, obtenir, hom, dinamitzador, produeixen, perjudici, ensenyament, alhora, recerca, mitjans, utillatge, rètols, butlletins, posseeix, produïsca, serveis, vehicles..."

Dit lo dit, i sabut lo sabut, no mos pareix gens adequat que l'emblematic i historic premi valencianiste de les "Palmes Dorades" d'enguany vaja a parar a les mans de la corporacio municipal socialista - i catalanista - d'Elig i manco encara en base a una "Dama d'Elig" que han portat "de visita" temporal (per motius electoralistes) i de la que no han tingut la valentia de reivindicar, reclamar i exigir la seua estancia permanent en Elig, la terra valenciana a la que llegitimament perteneix.

El premi, en tot cas, deuria ser otorgat en exclusivitat al poble ilicità, un poble orgullos que defen les seues arraïls i mante viva, en moltes dificultats, la seua llengua materna Valenciana (dificultats agravaes per la desllealtat d'un govern municipal catalaniste que vol canviar l'autoctona llengua Valenciana d'Elig per una forastera llengua catalana que els ilicitans valenciaparlants no reconeixen com a propia).

Els consensos i la moderacio es poden entendre si es fan entre les diferents sensibilitats valencianistes; assunt molt distint a ferli el caldo gros als catalanistes (per molt ajuntament que siguen) d'aon res bo pot eixir, nomes clavarse perillosament pel cami de la claudicacio i la perdua de valors valencianistes.