OPINIO

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCIÀ I DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ:
¿QUI DIU QUE SOM PAREGUTS O NO SOM PAREGUTS ALS CATALANS?
…..Continuacio (II)


En Alboraya
Per Federico Bonillo Vigo
 

En la primera part d’este chicotet estudi, vaig fer un resum general i basic de lo que mos diferencia en els nostres veïns del nort. Ara i des d’este capitul, anire esmicolant cada apartat, ampliant la documentacio que fonamenta eixes diferencies basiques en un principi i que ara seran mes evidents i concretes, donant-vos en la mida de les meues possibilitas (documentacio disponible) dades, dates, fets i fites que conformen la nostra realitat historica en tots els ambits i aquella realitat a voltes verdadera, a voltes ficticia de la veïna catalunya.

1. CONSCIENCIA IDENTITARIA.

VALENCIANS:
El poble valencià va tindre coneiximent de la seua identitat i memoria historica ans de la reconquista de l’Antic Regne Moro de Valencia ( Sigles VIII-IX Y X )

catalans:
¿La gran catalunya? durant el mateix periodo, era un territori desvalgut i sense cohesio, dominat pels Gots i Visigots. En el llibre “Que es catalunya” de Lluïs Casassas, Xavier Fabregas i atres, (Edicions 62, 1980) textualment diuen i reconeixen en la pag. 44 que : “Durant el domini dels gots (sigles V,VI i VII) i fins des de l’any 971 a 1040, el país – que encara no podem anomenar pròpiament catalunya – tingue un paper secundari……

2. RELLEVANCIA JERARQUICA.

VALENCIANS:
El 28 de setembre de l’any 1238 el rei moro Zaid, firma les capitulacions de la Ciutat i Regne de Valencia i el rei En Jaume-I entra el 9 d’octubre en la mateixa, establint el nou Regne Cristia de Valencia, independent pero dins la Corona d’Arago, donant-li mes tart els privilegis d’uns Furs propis com a regne.

Per tant, ans de la conquista i despres ( des de l’any 1.238 ) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som “ Comunitat Valenciana”. Historica i rigurosament les denominacions serien: Corona d’Arago, Regne de Valencia, Comtat de catalunya i en l’actualitat “Comunitat Valenciana i catalunya” De totes les maneres els poders factics d’uns i d’atres han conseguit convertir el nom de la nostra comunitat en nomes i simplement “Comunitat”, fent desapareixer el nom de valenciana que mos identifica com lo que som “Valencians” i ad ells els han elevat al sumun del tot i no res de “catalunya”, es dir, “catalunya: una, gran i lliure”, tot allo que tant diuen odiar i despreciar.

catalans:
Lleida i Tortosa eren de la Corona d’Arago en seu episcopal i com a frontera dels llimits ab el regne moro de Valencia. El comte de Barcelona, gracies a embolics matrimonials en la Corona d’Arago, adquiri predominancia dins de la llavors catalunya i mes concretament en l’any 1350, en que no se sap com ni perque passa a ser nomenada Principat de catalunya.
Els barbarismes historics que han reafirmat com a veritats els catalans son: Corona catalano-Aragonesa i Principat de catalunya, Països catalans, Nacio catalana i en lo nsotre cas, Pais Valencià.

3. CONSCIENCIA IDIOMATICA.

VALENCIANS:
En l’Antic Regne de Valencia (predominà durant 6 sigles l’influencia d’arabismes i el romanç de Castella i Arago).

La tan manida teoria de l’origen de la nostra llengua, que afirma que va ser portada per els conquistadors que vingueren en lo rei En Jaume-I, se cau pel seu propi pes, puix l’historiador E. Vidal i A. Ubieto, afirmen en sifres lo següent:

Els oriunts entre l’any 1387 i 1396 son: Valencia 36%, Castello 30%, Terol 28%, catalunya 1,2%, Saragossa 1,2%, Extrangers 1,2% i restant Peninsula 2,4%.

N’hi ha un atre reconte des de 1401 a 1450: Valencians 51,64%, Aragonesos 15,72%, Castellans 11,50%, Extrapeninsulars 11,50%, catalans 4,23% i per determinar 5,41% i en 1457, el casell de l’inmigracio per regions oferix ad estes sifres: Castellans 63,5%, Valencians 27,6%, Aragonesos 5,9%, catalans 2,5% i Balears 0,5%. En les Corts de Monsò en l’any 1.510 el reconte de cases era de: 55.616 cases per a tot lo Regne de les que 9.879 estaven en Valencia i per l’any 1.489 la proporcio de musulmans, mossaraps i cristians en tot lo Regne de Valencia era del 50% i perque lo Poble Valencià ya tenia una consciencia idiomatica pre-jaumina, a lo manco dos o tres sigles ans, com ho demostren les impreciables “Harges/Jarches valencianes” que apareixen ya en lo sigle IX, dins del moviment cultural mossarap.

catalans:
En els desparramats comtats catalans, predomina l’idioma a mitat cami entre la llengua romanç d’Arago i les influencies del provençal del sur frances).

Els ilustres personages religiosos uns i soldats atres de la Marca Hispana que vingueren en lo rei En Jaume-I, una volta firmada les capitulacions, els primers s’entornaren cap a les seues diocesis i els atres al prohibir-los lo rei aragones l’entrada en Valencia “ a sac” - es a dir a boti i rapinya - ya no tenien motius per a quedar-se en lo regne novell conquistat.

Les gents provinents dels comtats de la Marca Hispana (segons el profesor A. Ubieto, no eren mes de 1.000), i no pogueren fer valdre la seua llengua front als mes de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros habitants del regne moro conquistat.

El seu llenguage estava format entre el provençal i els seus dialectes (Gavaldà, Carlades, Occità o llengua d’Oc de la comarca de Languedoc, Llemosi etc) de cap al sur de Francia, junt ab el romanç d’Arago.

El català Antoni Rubio i Lluch en l’any 1908, dos anys en acabant del fundacional “Congres Internacional de la lengua catalana” de 1906, organisat pel mallorqui Mosen Alcover i per a inflamar els abrasors nacionalistes de la burguesia catalana, mos diu que: “La primera volta que apareix el nom “llengua catalana” es en l’any 1.362” , quan Pere el Cerimonios mana que el llibre frances de cavalleria “Lançalot” fora traduit en llengua catalana. Manuel Sanchis Guarner, en la pagina 20 del seu llibre “La llengua dels Valencians”, mos repetix eixa mateixa cita en perfecta catalanisacio o normalitzacio (perque…. “ Es la primera vegada que apareix aquesta explicita denominacio”…)

4. TRADICIONS MILENARIES i ATRES TRADICIONS

VALENCIANS:
Mosatros tenim el milenari “Tribunal de les Aigües” i “La Casa Vestuari” del mateix i que continua reunint-se els huit juges de les huit respectives sequies ab privilegi de “Reals”,com sempre cada dijous a les dotze del mati en la Porta gotica dels Apostols de la Catedral. Les primeres referencies apareixen en el califat de Cordova, encara que la certeça historica es troba quan Jaume-I conquista Valencia i confirma, en lo Fur xxxv, tots els privilegis que tenien els regadius de l’horta de Valencia.

catalans:
Que yo sapia, ells NO. Aixo si, tenen l’aigua de l’Ebre, pero la malbaraten llançant-la al mar en un gest d’autentica insolidaritat i balafiament i en un meynspreu cap als que ells diuen ser els seus germans (mosatros els valencians)


5. GASTRONOMIA.


VALENCIANS:
Tenim una cuina totalment diferent en quant als aliments basics de cada dia, ab una gran varietat de plats tipicament mediterraneus: Arros en bledes, arros al forn, arros a banda, arros socarrat, arros en fesols i naps, fideua, bollitori, Borreta de peix, Cruet, caldereta de pastor i peixcador, arros empedrat d’abaejo, coca de pimento i tomata, olleta Alcoyana, Noadeta de polp, Titaina de tonyina i pinyons, Tombet valencià, All i Pebre o Salpico d’anguiles o llobarro, pastiç de moniato, encaraets, arrop i tallaetes, datils d’Elig i un gran etcetera i com no: les nostres en denominacio d’origen TARONGES VALENCIANES i la nostra “PAELLA VALENCIANA” (no la que va fer el “carota” de Carod Rovira i companyia) i tambe tenim, segons conta la tradicio popular, la beguda refrescant, nutritiva i en propietats curatives de la que el Rei En Jaume-I al ser-li oferida a tastarla, exclama: aço es: Or ¡ chata !, es a dir l’ORCHATA, i en l’actualitat els FARTONS per a acompanyar-la.

Tenim els dolços del dia de Sant Donis (9 d’octubre) en la nostra tipica “Mocaorà o Mocadora” en el sortidet de fruites, la Piruleta i el Tronaor.

catalans:
Ells tenen Vedella amb bolets, pollastre rostit, xai al forn, arros a la caçola amb peix, mar i montanya, canelons de carn, i....…d’allo com mes o manco tots. Pero lo que mes de lo mes en tot lo mon sancer es el famos plat tipic de: “Pa amb tomacat i pernil” i com no “Botifarra amb montxetes” i clar, per a beure Cava. De postre Tortell de crema, carquinyolis amb moscatell o Crema catalana i els Panellets d’armela i pinyons.

Dir-vos que sobre el Cava (denominacio d’origen catalana), n’hi ha molt que parlar, puix, en un principi volgueren apropiar-se (ademes del metodo Champanois frances) tambe de la denominacio de Champagne, pero el govern frances els parà els peus. Donats a apropiar-se de la cultura aliena i falcar-la com a propia, feren en el champagne com en la nostra “paella i l’allioli”. El nom que prengueren en acabant de Cava ¡ no es d’origen català !, encara que ells pensen, que es nomes català, oblidant que la seua raïlam es valenciana i castellana. Ya en 1700 (encara que es remonta al romanç migeval) la paraula “cava” estava associada especialment als gitanos del Sacromonte granadi. En lo nostre Regne , tenim “aquell riu fondable, ab cava tan profunda” (Vinyoles: Obra a Sant Cristofol, 1498)) i el primer plural “caves” (Esteve: Liber, 1489). Cava, es sinonim de: cueva, bodega

6. ARQUITECTURA I CONSTRUCCIONS TIPIQUES.


VALENCIANS:
Tenim la tipica “BARRACA VALENCIANA”, les Alqueries, el Mas o Maset i les Villes, la casa de l’Horta dels llauradors en les ceberes i els palaus i palauets valencians en la tipica frontera i porta d’entrada en ample pati, tot d’estil arap i en un algibe o pou d’aigua en corriola i poal en lo centre.

La barraca es evidentement la construccio tipica per excelencia de les nostres terres. Era en lo seu temps, l’anima de la vida quotidiana dels llauradors o peixcadors, al voltant de la cual girava el treball i la vida familiar i social de la gent. Molt a prop de la barraca dels llauradors tenim la tambe nostra cebera, construccio de fusta i palla per a secar les cebes. Hui en dia, gracies al nostre govern, que no ha fet res per a consevar ad estes construccions tipiques valencianes, no ne queden mes que unes quantes.

catalans:
Ells la casa de Pages (en femer inclos) i la Masia catalana. De reminiscencies feudals, tenen les Cases Peirals (la dels senyors) ab la casa dels massoves o pagessos que treballaven les terres per als amos o senyors.Respecte a la barraca, des de fa un 20 anys, venen anunciant i prodigant el nom de tipica casa de les terres de Tarragona (del Delte de l’Ebre, Tortosa i Amposta) com la “barraca” sense mes. De fet es una construccio de planta rectangular -5m x 2.5m- sent el doble de llarga que d’alçada i en teulada en forma de “V” invertida (lo mes paregut a una cebera, pero a lo gran). Evidentment, no arriba ni a ser una copia mal feta de la nostra, sense possibilitat de tindre habitacions en una primera planta i l’andana. S’utilisa com a caseta per a guardar els aparells de llaurança, ab una chicoteta cuina i per a descansar “el pages” -el llaurador entre mosatros-. Pero com sempre: ¡fent la ma als valencians!. Mes avant explicare les coincidencies d’estes terres en mosatros.