OPINIO
 

Balears ya no pot més... ¡Llibertat!
 

Joan Benet / El passat dia 30 de maig de 2009, en les illes Balears, promoguda i organisada per l'Associació Cultural, Circulo Balear, es realisà una marcha, en el lema, “Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció” - “Queremos libertad de elección”.


Esta manifestació, es fa resò del greu fet que al chicon Olav Boned, en Eivissa, en el colege a on assistix, no li reconegueren el seu dret a poder expressar-se en espanyol en un territori que és bilingüe.


Ademés també es fa resò del recent decret de Normalisació Llingüística, i l'imposició a capa i espasa del català en les illes Balears.


Ad esta marcha s'uniren multitut de persones rellevants del món cultural i polític actual, com Jorge Campos, president del Circulo Balear, Carlos Delgado, alcalde de Calvià o Rosa Diez, presidenta de Unión Progreso y Desarrollo (UpyD), i fon recolzada per més de 4.000 persones que estan més que fartes de que quatre gats (que ells sabran per qué ho faran) estiguen imponent al més pur estil fasciste i dictatorial una llengua i una cultura aliena al poble Balear, com és la llengua i cultura catalana, més encara sabent ausades que les llengües mallorquina, menorquina, eivissenca... 'La Llengua Balear', ya era una llengua estructurada i com cal, molt abans de que Catalunya existira com una idea territorial, i evidentment, si no existia Catalunya manco encara podria existir la llengua catalana.


Durant la marcha, uns quants en la por de ser reconeguts s'amagaren en uns disfrassos i desplegaren una gran pancarta en la que es llegia, 'Català sí sí sí sí, Feixismo no no no no'. Ací nos trobem en que ells poreguites disfrassats i en lo alt d'un edifici, estaven demanant als demés que no foren lo que ells són, puix les persones que anaven en la marcha no demanaven això, sino que el poble, que tot lo món tinga llibertat per a poder triar la llengua en la qual expressar-se. ¿Quines són els fascistes?


Este és un nou gran pas, puix de nou les illes Balears tornen a deixar molt clar i ras que no volen el català i que estan més que farts de tanta imposició política a força, segurament, de diners.


Si demà deixaren de finançar el català d'una manera tan grossa com ho estan fent des de fa més anys dels que recorde, despusdemà el català es deixaria de parlar en tots els llocs, puix en els territoris, regnes i nacions a on lo estan imponent, no ho volem ningú ni d cap de les maneres, i al dia següent ad eixe despusdemà, en les illes Balears es parlaria mallorquí, menorquí, eivissenc... i en Valéncia el valencià... i en Aragó l'aragonés i el català... pero ¿qué és el català?, es preguntaria la gent... A soles un malson de la qual per fi hem despertat, contestaríem alguns.


¡Vixquen les Illes Balears! ¡Vixca la Llengua Balear!


(En el meu més sincer respecte i admiració per als bons catalans, que els n'hi ha a cabaços sancers)