Juan
García Sentandreu/ El 9 d´Octubre sempre
ha segut una data que ha concitat totes les nostres adhessions
valencianistes a la nostra genuina i particular personalitat.
Es, per aixo, el dia de la Patria Valenciana en la que manifestem
en orgull el nostre sentiment de valencianitat rememorant el
pasat i ficant la mirada en el futur.
Tota aço es veritat pero en la que està caiguent
a u se li lleven les ganes de fer poesía i cantar albaes.
Este 9 d´octubre es mes un dia d´himnes de lluita
i de señalar, u per u, a tot el ramat de desvergonyits
que viuen a costa d´enganyar política i culturalment
ad este poble.
I me dona lo mateix si son de deretes o d´esquerres perque
desvergonyits i renegats tenim en tots els puestos.
Mentres el govern valencià del PP viu en babia mirant
la “formula uno”, Accio Cultural, a mes velocitat
encara, escampa per tot arreu la seua mentira manipuladora en
correllengues humillants per coleges i instituts, en l´inestimable
colaboracio ben remunerada d´una Academia Valenciana de
la Llengua que supon, a banda de l´oficialisacio el catala
en el nostre Regne, la pijor i mes tragica pagina d´autodestruccio
cultural d´esta societat.
I per si no era poc, la Generalitat Valenciana ha resolt la
llegalisacio d´un multiplex que adjudica a la Generalitat
Catalana la posibilitat d´emetre la seua televiso TV3
en tota la Comunitat Valenciana.
L´empobriment cultural i moral de la societat valenciana
va acompanyada per un empobriment economic que ha situat als
valencians al front de tots els rankings d´endeutament
financier fins al punt de ser la Comunitat mes endeutà
de tota Espanya, duplicant la mija nacional, i en un 12 % d´hipoteca
del seu Producte Interior (PIB).
El malalt sap que no està be. Pero no es suficientement
coneixedor de la seua malaltia i de la gravetat de la mateixa.
Estem en portes d´un clicle d´afonament generalisat,
perfectament comparable a la crisis moral de l´Espanya
del 98 (del sigle XIX) i, com certificara Galdos en els seus
“episodios nacionales” l´unic resposanble
de la debacle moral no es atre que la clase política,
la d´esquerres i la de deretes. La del PSOE i la del PP
que viu en una atra realitat que no te res que vore en el dia
a dia d´un poble que deu d´eixir de la modorra que
patix si vol resoldre els greus problemas i malaties