OPINIO
 

Baldomero, president dels ingeniers agrícoles de “Levante”

 

Ricart García Moya / N’hia un Baldomero Segura, en Almería, que escriu relats d’ingeniers agrónoms especialisats en conills casolans: “Tenía mi suegra un conejo muy hermoso...” (wep Serón); pero no crec que siga el Baldomero Segura que presidix el “Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Levante”, eufemístic nom que sustituix a Comunitat Valenciana o Reyne de Valencia, perque tot lo relacionat en Valencia sona a blaver, a caca, dona vergonya y te que desapareixer; ademés, ofén als manchegos, andalusos y murcians que aniuen desde’l Senia a Beniel. El sinyor Baldomero es catedrátic de la UPV y, entre atres, te estudis interesants pera la valoració dels porcs “según la edad del porcino” y, per supost, coneix que als ingeniers agrónoms valencians els sindona lo mateix que’ls diguen llevantins, sumeris, catalans o lo que l’ixca de la tótina a cuansevol alimonquilí. Y el seu conegut García Antón, Conseller de Mig Ambient y Sancer Ampastre, fent reunions en ell sinse dir ni chut d’eixe ofensiu “Levante”. ¡Ay, quíns esllenguits y soques tenim en esta Generalitat de galtá al dátil!.

Ací al costat, en la Murcia del culebrica Saplana, tenen un bledá “Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de la Región de Murcia”; y aixina, sinse afrontarse del nom del territori fan per tots els puestos que tenen trellat. Mosatros no, clar, ¿qué podíem esperar en este cagarritar dels Nonsabo, Sanc d’Horchata y Fent de Mona? Asoles humillacions y miseries. Pero Baldomero y els agrónoms que l’apoyen, contents, donarán botets de sardana per l’acort suscrit en “Conxa Oliu, Directora de Col·lectius de Banc Sabadell”. Baldomero enviá cartes als afiliats pera promocionar els servicis del banc catalá en l’agrónom Levante ¡Sempre fen patria!. Per cert, ¿cuant duraría un Baldomero presidint un “Colegio Oficial de Ingenieros de Levante” en Catalunya? ¡Perque geográficament Catalunya está més al Llevant que mosatros!. Res. Montilla espentaría als mosos de cuadra pera cluixir a Baldomero en multes que afonaríen al anacrónic “Colegio de Levante”.

Lo de Baldomero no es cas aislat. Els castellaners s’aspixarren a riurer ficant “Levante” per tots els puestos, baix l’ampar y silenci dels polítics valencians, siga PPons, el Jurat d’Agrávits a la dona aquella... ¿li díen Gloria Marcos?. Ningú fa res bo. Atre eixemple: fa un grapat d’anys que Alcampo d’Alacant fica lletreros de “Vinos de Cataluña, Rioja, Levante, Aragón, Navarra...” . Yo vaig protestar y s’ascagarraren a carcallaes davant de mi. A la Generalitat del PP li dona lo mateix lo que mos diguen ¡A bones hores diríen Levante a Catalunya els tíos estos d’Alcampo!¡A bascollaes conilleres els tornaven a sa terra als d’Alcampo!. Vejam de qué va l’asunt históric.

En 1646, el flare Angel de Valencia anava en sa barqueta per el riu Zaire com si estiguera peixcant samarucs (BNM. Pellicer: Misión en el Congo, 1649). El valent valenciá no ductá en menjar arrails y tráurer espasa davant d’holandesos; pero més mérit es que viajara per el Congo sinse ambolicarse en mapes fantástics del territori africá. La Cartografía era art imaginatiu, pero furris com Apiano y Mercator la complicaren en proyeccions acimutals, les cilíndriques de Gall y sinusoidals, chafant l´encant dels mapes plens de cromatisme, nanos en tres cames y jagants peluts. Frut d‘esta complicació es que, en 2009, la orientació geográfica encano l´han deprengut ni Baldomero, ni Alcampo, ni els empleats de RENFE, periodistes del Mundo, El País, Las Provincias, Levante, el taperot de la Cope Jiménez Losantos o la que va ser el putot en més cansalá de la Casa de Campo, Cristina López Schlichting, segons contava Anson (El Cultural, 05/06/08). La greixosa Schichlting parlava l’atre divendres de “la señora de Levante” (La Tarde con Cristina, 6/02/09), aludint a la que’s matá en La Albufereta, al costat de ma casa. Esta gent confundix la Comunitat Valenciana en atra inexistent que diuen Levante. La RENFE, sinse vergonya, oferix “Trenes Málaga-Levante”, “Albacete-Levante-Murcia”, “AVE Madrid-Levante”, etc.; inclús aplegá a anunciar un misteriós “tren blanco que parte de Valencia, para que los levantinos puedan ir...”.

Que un ignorant llauraor del poblet de Ros (Burgos) o d´Albelda (La Rioja) mos diga “levantinos” es agravi fotut; pero més mos soflama la sanc que la RENFE aludixca a “Cataluña, Levante y Murcia”. La Generalitat valenciana, si no fora monyicot escotiflat, tindría que encaixar orelles de burro als que, en tota la mala llet del univers, es neguen a usar la denominació de Comunitat Valenciana (encá odien més la de Reyne de Valencia). A vórer, cervells bacorers de RENFE: ¿Quín territori es el més llevantí de la península: Almería, Murcia, Reyne de Valencia o Catalunya?. La part més llevantina es el chas de Montilla y Carod. ¿Cóm?¿Que ya heu sabíeu? ¡Ah, sí, vos antenc, els catalans no toleraríen impertinencies y, per tant, sou corderets en ells!. Parlant clar: a Catalunya no podeu dirli Llevant perque vos chafaríen la cholla y també lo que rima.

Ací no n´hia polític que s’anfronte a Baldomero, Alcampo, RENFE o a cuansevol alficós d´home del temps que mos rebaixe a “Levante”. Ací goberna Boabdil Camps, sempre content per tíndrer la pasterá de dinés asegurá dasta que Pere Boter li cride; tanimentres seguirá encabotat en asunts com amportarse l´aigua del Xúquer, hipotecant el futur de terres que secularment regava; a cámbit, el PP incrementará el trasvás de catalanisme y draps de cuatre barres a la Ribera. Els del PP insistixen en aufegarmos a catalanaes y sembrar odi entre mosatros. Els polítics que cremen millons en Alacant, pera ferla capital del catalá colonial en l’Institut Lluis Vives, son els mateixos que callen com a ninots de cartó cuan la RENFE o algún menistre mos diu “Levante”.

En Espanya no volen que eixitisca Valencia com a territori; pera ells som el “Levante” de Madrit. En les televisions no tenen problema en pronunciar complicats topónims vascs, alemans o inglesos, pero les costa moltísim dir “Valencia” y “valenciano”. Está mal vist. Un safanoria de Tele 5 parlava de “la alicantina Cullera”; atre moniato, per la Primera de TVE, aludía al “Puerto de Sagunto en Castellón”, un cap de suro de la Sexta es refería a “los levantinos de Valencia”. El baturro Lázaro Carreter, dart en ristre, visitava una ciutat valenciana y día: “acabo de volver de una hermosa ciudad de Levante” (El dardo en la palabra, p.282), bestialitat toponímica repugnant en morros d’un membre de la RAE, porcá que may fea als vehins del Nort: ”mi refugio veraniego catalán” (p.436). Dasta alguns filólecs valencians, com el castellaner destarifat Lapesa, sempre procuraven chafar o amagar nostre topónim y gentilici. Lapesa coneixía perfectament la vida de Covarrubias que, per 1600, escrigué el Tesoro de la Lengua Castellana en el Reyne de Valencia; pero escriu: “Covarrubias, toledano que pasó casi toda su vida en su ciudad natal o en Cuenca” (Alvar: Hist. lengua española, 1986, p.383); y , clar, també Lapesa s’avergonyía de sa terra: “Murcia... Levante y las Baleares” (ib.p.373)

Els valencians no fiquem bombes, som lleals culperamunt a l’Espanya que mos fa desprécits, la majoría voten borreguilment al PSOE y PP pera que mos agravien y chafen, paguem imposts, oferim glories y euros del choguet, calser, cerámica, mobles, prostitució y turisme; plantem falles y fogueres pera disfrut de forasters, les bandes de música dels carrers son debaes pera el turiste; pero, a cámbit, mos deixen en la boca auberta y les bolchaques buides sinse Olimpiaes, Capitalitat Cultural, Expo, etc. Els Zapatero, Rajoy y Montilla coneixen que Rita y Camps no pinten res, absolutament res de res; asoles aprofiten pera fer riurer en Madrit y enganyar als sanc d’horchata en Valencia. Lo pasat en la autovía a Madrit está pasant en l’AVE. Aplegará al Reyne de Valencia vint anys més tart que a Sevilla o Madrit. En tota Espanya seguixen desprecianmos y no toleren que tingam ni topónim ni gentilici. Mentres els castellans s’agenollen davant de catalans y vascs, a mosatros no mos donen ni l’aigua que s’en va a la mar. La raberá de polítics com Camps y Rita, sompos inútils , asoles mos han dut l’aigua de les escupinyaes que mos arruixen desde Albasete, Madrit o Barcelona.

Els que mos diuen “Levante” son cudols ignorants o maranyers miserables. Secularment, si un espanyol parlava de “Levante” sempre es refería a terres y mar del Imperi Turc: l’actual Bulgaria, Chipre, Grecia, Egipte, Siria, Liban, etc. Per eixemple, en 1645 Diego Duque escrigué: “Fuimos a Levante, pasando la Arcadia, hasta Constantinopla” (Comentarios, 1645, p.211); en 1555, Ortúñez de Calahorra relatava les aventures de “Alexandro y Dario en los Mares de Levante” (Espejo de príncipes, 201).Y aixina podríem empaperar el palau de Baldomero en cites de Cervantes, Francisco Delicado, Joanot Martorell, Covarrubias o Gonzalo Correas, gramátic castellá que coneixía nostre gentilici: “los de Castilla son castellanos; Italia, italianos; Portugal, portugueses; Valencia, valencianos, etc.” (Correas: Arte de la lengua, año 1625). Tots, desde’l més burrimac escurapous al més cult dels castellans coneixíen el nom de nostre territori: Reyne de Valencia, distint a Ciutat de Valencia. Era lo mateix que Estat de México y Ciutat de México.

Al Reyne de Valencia escomensaren a dirli “Levante” els fachendosos madrilenys que acudíen a les seues plaches a partir del 1870. El centralisme era lley y pera els castellans asoles eixistía la capital d'Espanya y una serie de provincies en analfabets que charraven lo que ells díen dialectes del castellà. Mosatros, en el nou sambori geopolític del funcionariat castellá, eren els alegres “levantinos del Levante de Castilla”, y la gavinetá va ser l’estreno en Madrit de l’ópera Marina d'Arrieta (a.1871), ahon cantaven alló tan apegalós de “Playas las de Levante...”.

A partir d’entonses, el repugnant Levante incrementá sa popularitat entre els castellans, en complicitat d’alguns panolis natius del Grau y Cabanyal. Aixina, l’equip que juava en la “Placheta”, pensant agradar als cuatre maquilencs madrilenys que acudiríen a l'Exposició Regional de 1909 y a péndrer sol de placha, es convertiren en el Levante F.C.; ya que’l nom valenciá de Cabanyal C.F. podía oféndrer als castellans que buscaven “las Playas de Levante” pera rentarse les creílles. Baix el franquisme, en 1940, s'aplegá a l'apoteosis de l’ascagarritá llevantina en la creació del diari fasciste “Levante” (¡Che!, progres d’opereta, caldosos y fetillers: ¿No volíeu fer desapareixer o donar cámbit de nom a tot lo que fera aulor a franquisme?¿Qué feu en el títul del diari Levante, bufa eixida de cul franquiste en 1940?), el Levante U.D. y l'adopció per part de RENFE de la nomenclatura franquista que hui, en 2009, seguixen usant sinse cap d’explicació llógica, com fa el chiringuito agrónom de Baldomero.

Y una opinió personal y que ferirá a algún angelet de carcanoll: no comprenc que, al punt que ham aplegat en l’expansionisme catalá, encara n’hiaxca en Valencia un equip que’s diga Levante y que duga colors idéntics als del Barcelona. Ya se que prous seguidors d’este equip son benisants valencians de cor y dirán que’s l’uniforme del Gimnástic del 1940. Dona igual. El equip era El Cabanyal en un principi, y va tíndrer camisoles blanquirrojes y albinegres a lo llarc de sa historia. Ara es un equip que, políticament, fa disfrutar als castellaners y catalaners que, en cuatre barres, mos afronta els dumenches que jua. Som el poble dels sanc d´horchata. Catalans y vascs tenen El Periódic de Catalunya y El Diario Vasco; mosatros teníem el Diario de Valencia y Valencia Hui, chafats per les propies institucions valencianes. Allá dalt, els de Montilla ya están cavilant el nou nom pera Spanair, per ser poc catalá. Ací la batejaríen com “La Levantina de Vuelos”, pera fer joc en institucions com les del Baldomero. En fi: a mercarse paraigües pera que castellaners y catalaners no mos convertixquen en verts a escupinyaes (¡Che, quína marraná de metáfora! No tenim remey els terroristes blavers)