OPINIO
 

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II)

 
 

Agusti Galvis / Hui anem a seguir posant de manifest la continuïtat toponimica de la Valencia prejaumina i la postjaumina, a partir d´unes atres fonts. Esta continuïtat no es mes que una atra mostra de la continuïtat de poble i llengua i trau a la llum la miserable enganyifa pretesa pels catalanistes, tant catalans com valencians. Continuem.

Ángel Poveda Sánchez, de l´Universitat d´Alacant escriu “La investigación sobre el hidraulismo andalusí…” Llegim: “…territorio fortificado de Culla, que está documentado en las fuentes árabes (Kulya), en 1128, con motivo de una expedición militar realizada por un príncipe almorávide”. Segons Corominas, el toponim “Culla” ve del llati “cochlea” ¿Qui l´havia fet evolucionar a “Culla” un sigle abans de la reconquista? ¿El desig dels catalans?

Jasim Alubudi, publicà “Dos viajes inéditos de Safw_n B. Idris (1165-1202)”. L´autor, sense massa dificultat, identifica “F.ns.r_t”en Finestrat. Escriu: “Qastalla, sin duda alguna, puedo identificarla con Castalla”. I diu que Al Idrisi parla de “Yabal Kalb” es dir, la Montanya de Calp. Tambe identifica, Oriola, Petrer, Alzira, Ontinyent, Xativa, Sueca, Denia, Valencia, Morvedre, Alzira i Benisuera. Deduim que Finestrat, Castalla, Calp i tots els atres, no son toponims catalans.

De “Identificación de algunos topónimos de la Diócesis de Tortosa citados por Al-Idrisi” de Dolors Bramon tenim: “al-Bunt” = Alpont; “B.h.t.k” = Bechi; “Bury_na” = Burriana; “S_rt” = Chert; “S.b.rt” = Chivert; “J.dral” = Fadrell (terme de Castello); “Muturn_s” = Montornes (terme de Benicassim); “Mawr_l.la” = MorelIa; “Undah” = Onda; “Baniskula” = Peniscola; “Sun” = Uxó.

Com ad algu pot sorprendre llegir “F.ns.r_t” o “al-Bunt”, hem de saber, que son translliteracions de l´arap, es dir transcripcions al nostre alfabet de lo que es troba escrit en arap. Simplificant dir, que l´arap nomes te tres vocals “a-i-u”, faltant-los la “e” i la “o”. Per a fer-ho mes difícil, “a-i-u”, poden ser breus o llargues i si son breus no s´escriuen, llegint-se per distints signes que acompanyen a la consonant següent. En arap, no existix el so de la “p”, (es confon en “b”), ni per tant grafia per a representar-lo. I lo mateix passa en unes atres consonants del valencià (v, rr, ch …). Per eixemple, si un arap sent “Alpont” i ho escriu, la translliteracio de lo escrit, seria “Albunt” i si sent Peniscola, “Baniskula”.

Per tant, els arabofons no tenien gens facil escriure lo que sentien en romanç. Dolors Bramon en “De Nuevo unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan”, nos informa de que els arabofons escriuen “Empuries” com “Anbuwaryas”, “Anburyas”, “Anburis”, “Anbur”, “nwrs”, “nys” o “yns”, aixina com que Al Idrisi escriu Montpeller, per “Munt Baslir” ¿Veritat que no vol dir que els empurians digueren a la seua terra “Anbuwaryas”. Hem de pensar lo mateix quan llegim la tranlliteracio de Valencia: “Balansiya”. Com quan els araps citen “Balanqir” aludint al conte català Berenguer.

En “Nusus‘an al-Andalus” d´Al-Udr_ (1003-1085), trobem, entre atres: L.qnt (Alacant) “Ban_ Gat_l” = Benicadell, “B_gu” (Pego); “Batr_r” (Petrer); Ils (Elig) “Galin_r” (vall de la Gallinera), etc.

I en el “Takmila” d´ Ibn al-Abbar (1199-1260), a banda dels toponims ya citats, trobem: “Agr.s_” = Agres; “Bilyana” = Billena; “Buny_l” = Bunyol; “G.rb_ra” = Cervera; “Kulya” = Culla; “Qulyayra = Cullera; “S_lg” = Chilches; “Ll.rya” = Lliria; “M.nt_sa” = Montesa; “Murb_tr” = Morvedre “And_ra” = Ondara; “Untuny_na” = Ontinyent; “_ry_la” = Oriola; “B.t_rna” = Paterna; “B.q.s_n” = Picassent; “Rug_t” = Rugat; “S_rra” = Serra; “Suburb” = Segorb “S_tiba”= Xativa; “Sar.qa” = Xerica…i cent mes.

Ara i com a curiositat, ¿Penseu que la paraula “Llobregat” es exclusivamente catalana? Anem a vore com no. Ibn al-Abbar, cita “Ll.burqat”, com a dependencia d´Oropesa. A. Poveda, en “Toponimia arabe musulmana de Mayurqa” situa el Llobregat valencià entre Alcala de Chivert y Burriana. I en el Repartiment, amaneix algun naixcut en el lloc: “…domum de Mahomat Allobrecati iuxta viccum…” ¿I Moncada? ¿Es Moncada català? Vejam-ho: L´any 1234, previamente a la conquista, es dona a P de Montecatano “…turrem de Moncada cum suis alqueriis, ad consuetudinem Barchinone…”. Miquel Barceló en “El feudalisme comptat i debatut” diu que s´ha pensat en un “rebatejament de la torre en funció del seu beneficiari primer”. Podria ser justetet al contrari sabent que Ibn Al Abbar cita “R.gl(a)t” (Rotglà), sent per tant un toponim existent abans de ser posseit per Joan Rotglà.

El repartiment, es una font preciosa per a l´estudi de la toponimia valenciana. No havia donat temps de batejar res. Es repartix lo que hi ha i en els noms d´eixe moment. Trobem llogicament noms en arap i en romanç valencià. Com a eixemple, reproduim un grapat de toponims: Alcoy; Almonesir; Benimantell; Bocayren; Borriol; Buynol; Carlet; Carraxet; Cayllosa; Corbera; Crespins; Finestrat; Fortalen; Gorgo; Quart; Laurin; Liber, Luxen; Maçamagrel; Maçarroyos; Murvedre; Montroy; Muro; Museros; Ontignen; Parsen; Pedreguer; Pego; Perpunchent; Pop; Polop; Piccacen; Quartel; Segarria; Tarbenam; Toyllo; Seta; Vilella; Villamerxant; Venalguazir; Xalo, Xaraco; Yelo…

I en acabant de tot lo dit, yo em pregunte ¿A on nassos està la toponimia catalana? Anem a vore com ni els catalanistes la troben.

En el llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorqui Vicenç M. Rosselló, l´agullenti Emili Casanova, i atres, es conté l´apartat “Anotacions a la Toponimia de la Ribera del Xuquer i encontorns”. Escomencen parlant de “Toponims prerromans” citant les poblacions de Xeresa, Xaraco, Barig i Barcheta, aixina com els toponims Ivars, La Bega, Xuquer, Fontarda, Bernissa, avenc, barraca i clot. Parlen de “toponims d´origen llati” a on situen les poblacions de Corbera, Paterna i Carcaixent, aixina com Mijans, Materna, la Casella, Vilella, i Maranyent. En acabant de relacionar “toponims mossàrabs”, ve l´apartat “Toponims catalans”. I diuen que “hi destaquen Castelló de la Ribera, derivat català del llatí castellone, motivat per la presència d´un castellet islàmic…” parlen de Lloc nou d´En Fenollet diguent que “respon a una repoblacio de 1609 d´un lloc de moriscos, propulsada per un personatge del dit cognom”. Comenten que “el derivat postverbal de poblar apareix a la Pobla Llarga, dita abans d´Esplugues o de l´Ardiaca, en recordança del llinatge i càrrec del qui l´establí el 1317”. Continuen en Vilella diguent que “podia ser un llatinisme (villella de villa)”. Acaben afirmant que “Finalment tenim el Peirat “paviment de pedra” per a pasar un toll, que no es més que un arcaisme lèxic”.

O siga, que tots els “toponims catalans” que troben grans “factotums” del catalanisme valencià, en tota la Ribera del Xuquer i “encontorns” (contornada) son: “Castelló de la Ribera”, que ya l´hem vist documentat prou abans de la conquista i de català no te res; “Vilella”, toponim que ya havien citat com d´orige llati i que es troba en el Llibre del Repartiment; “Peirat” que deu ser tan tan català, que no es troba ni en el “Gran diccionari de la Llengua catalana”, ni en el “Diccionari Català Valencià Balear” d´Alcover ¿Vindria algun arcaic català a deixar-nos-la? ¿O seria un aragones, sent que la paraula “Peirat” la trobem en el “Diccionario aragonés” de Rafael Andolz: “Peirat: sust. masc. (oc) = guijarro” ¿O seria arcaisme valencià? ¿Acas els valencians no podem tindre´n? Ara lo que es per a que ho estudie un mege, es considerar, que un toponim de 1317 i un atre ¡de 1609! siguen toponims catalans. No mereix ni comentari. Recordar-los, que en 1335, algun valencià, no com ells, ya parlà de la “llengua valenciana” ¿Estava mal del cap? ¿O els qui no estan massa be son aquells que volen amagar, falsejar i desfer tota l´historia i cultura d´un poble?