OPINIO
 

A voltes en Europa
 

Manuel Latorre / En l'actual voragine de crisis economica, paro, corrupcio politica i elecciones galleges i vasques, pareix que ningu s'enrecorda de que el proxim 7 de Juny els espanyols estem cridats a unes votades . Eixe primer dumenge de Juny tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu. I vist lo vist no resulta dificil pronosticar que estes seran les eleccions europees que menys interes han despertat des de que el 14 de Novembre de 1988 Espanya s'integrara com a membre de ple dret en l'Unio Europea (antic Mercat Comu Europeu).

Queda clar que ni al PSOE, ni al PP l'interesen massa unes eleccions que de no produir-se un miracle els agarrara ab dos en el pas canviat. Uns sumits en eixa crisis de liderage que porta cami d'eternisar-se i atres mes preocupats en tirar balons fora en aço de la crisis i de la corrupcio generalisada. Poc les importa que en una societat globalisada (com en la que mos han condenat a viure) les possibles solucions a la crisis economica tinga'n que trobar-se, inexorablement, en el marc de la UE. Una volta mes l'estretea de mires dels dos grans partits nacionals mos poden condenar a quedar-mos fora del nou orde economic que sorgira despres de l'actual periodo..

Pero per damunt d'estes i d'atres reflexions, lo que a nosatres, com a valencianistes, mos interessa es vore quina deuria de ser la postura de Coalicio Valenciana davant dites eleccions europees. Historicament el valencianisme politic ha acodit als comicis europeus junt a atres partits autonomistes i/o foralistes (les singularitats de la llei electoral europea fa quasi impossible presentar-se a soles a partits, que com el nostre, ho fan en una unica circumscripcio). Tres han segut els partits triats en anteriors ocasions. Coalicion Canaria, Partido Aragones Regionalista i Union del Pueblo Navarro. El PAR despres de molts anys governant junt al PP ha canviat de soci i esta fent-lo junt al PSOE, recolçant inclus la “Ley de Lenguas de Aragon” que declara al !¿catala?¡ com a segona llengua oficial en Arago. CC porta ya dos llegislatures recolzant al govern de Zapatero en Madrit. I UPN despres de la seua sonada ruptura en el PP esta mes per atres tipo de pactes.

Per lo tant pareix inevitable que tindrien que buscar atres formules per a esta ocasio Formules que no necessariament tindrien que ser majoritaries, caldria mes be que foren imaginatives i cridaneres, per tal de poder aprofitar el marc electoral per a fer aplegar el nostre mensage reivindicatiu lo mes fort i llunt possible.. Una opcio que tenim damunt de la taula, i que aniria en eixa llinea, seria la de fer una candidatura junt a partits minoritaris aragonesos i balears per tal d'aprofitar l'espai electoral per a denunciar la situacio de les tres respectives llengues (Aragonesa, Balear i Valenciana) respecte al catala (algo aixina com una reedicio politica de la Plataforma Constitucional i Autonomista).

I per ultim mos quedaria l'opcio de l'abstencio. Una opcio que per a molts es la mes digna en estos moments. ¿O acas no cal preguntar-se que a fet Europa pels valencians en tots estos anys?. Des de que en 1994 “l'Informe Killilea” reconeguera a l'Idioma Valencia dins del Mapa Europeu de LLengües Minoritaries (clavant-li un gol per tota l'esquadra als comissaris llingüistics catalans), fins que el 13 de Setembre de 2004 se acceptà pel Parlament Europeu la “formula Moratinos” de “valencia-catala”. Res de bo hem rebut en favor de la Llengua Valenciana, l'enfilat de catedres universitaries que el catalnisme te a sou per tota Europa han fet molt be el seu treball i com el Govern Valencia ha treballat al seu costat, en lloc de front a ells. Puix aixo. Que Europa ya no reconeix a la Llengua Valenciana i l'inclou a tots els efectes dins del ambit lligüistic del catala.

Quan s'estava negociant l'entrada d'Espanya en la UE aparegué una corrent d'opinio contraria a l'incorporacio, que en intelectuals de la talla de Fernando Sanchez Drago o Rafael Garcia Serrano formaren l'associacio “Miguel de Unamuno, Europa Comienza en los Pirineos”. Mosatros sense anar tan llunt, tenim tot el dret del mon a dir algo aixina com “Si Europa no reconeix a la Llengua Valenciana, Mosatros no reconeguen a Europa”. L'important es que els valencianistes escomencen des de ya a plantejar-mos que volem fer davant la cita del proxim 7 de Juny i que sigam capaços de desmarcar-nos de l'empanada mental que en estos moments tenen atres partits. Pot ser siga esta l'ocasio de deixar-se de pragmatismes i tornar, encara que no mes siga per una volta, a eixe romanticisme que va caracterisar el valencianisme de finals del 70 i principis dels 80.


MANUEL LATORRE
(Vicepresident de CV)