OPINIO
 

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (III)

 
 

Agusti Galvis / En els dos articuls anteriors hem vist la continuïtat pre i postjaumina, fonamentalment de la toponimia major, es dir, de pobles i ciutats. Algu podria pensar que les gatades dels catalans les podriem trobar en la toponimia menor, (partides, llomes, tossals, barrancs, camins, fonts, cequies, cases...). I res mes llunt de la realitat. Vejam-ho:

En el llibre editat en motiu del “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes” (2001), Emili Casanova, presentà “Les monografies toponímiques de Joan Coromines i l´Onomasticon Cataloniae: El cas de la vall d´Albaida”. El seu treball consistix en fer una arreplega dels comentaris etimologics de Coromines sobre toponimia de la Vall d´Albaida, tant els que es troben en el “Onomasticon Catalonie” com uns atres inèdits (154 toponims).

Fent un estudi, segons els comentaris de Coromines, per a vore en que consistix “l´onomàstica catalana” de la Vall d´Albaida, trobem un total de 410 toponims, que es convertixen en 395, perque n´hi han de repetits en distints pobles. Mantindré la seua grafia.

Coromines estudia posibles etimologies prerromanes per a 9 toponims: Alianda, Racó de la Escucadora, Fonteta i Barranquet de la Nava, Tossalet de Pereat, Pda. de Sales, Cova de Tudulí, Fondo de les Mascarelles, Pla de la Vega i Cartaina.

Troba 37 arabismes “segurs”. Ne reproduixc alguns: L´Asseit; Albacor; L´Alfardí, L´Alfogàs; L´Algebassó; L´Aljorf; L´Almoina; L´Atzuvia; Benialis; El Beniati; Benioia; La font de Bodí....

De possibles arabismes “te aspecte, pot ser, segurament...”, ne trobem 19: Font de l´Aljar; L´Arboleda de Dalt i de Baix; La Carbonera; Pda Gàfit; Barranc de Gaietà; Casa Madremany; Pinar de Merseguer; Casa el Mudel; Mulió; El Rafelet...

Mossarabismes segurs “flagrant mossarabisme, es o son, sembla clar que, per ventura, plenament mossàrab, serà...”, ne conte 41. Per eixemple: Asséix; El Barandano; La Barcella; Benicadell; El Bolòt; Penya Campana; El Campaner; Barranc de la Canella; El Castellar; Cebolella; La torre del tio Columbari; Conxell...

Possibles mossarabismes “pot ser, cal suposar-lo, em decanto a admetre, ha de ser, sospito que, sembla, podria ser, té aspecte, segurament, te aire, pot venir, la cosa més versemblant, probablement...” n´ixen 115. Vejam-ne alguns: Font Ados, Barranc de l´Aiguar, Barraix, Benimatxer, L´alt de Calbo, Font del lagarto, El Llobero, La Maciana Barranc del Modronyar, La Motxa, Carrasques de Palusseno; Barranc del Penyascals, El Pesebret, Alt de Pètre...

Mossarabismes dubtosos ne trobem 53 “mes dificil, seria rebuscat, dubtem entre, qui sap si...”. Una mostra: Aracil/Racil; Corralet de la Aracila-Rassila; Les Armes; L´Asnet; Pda Atarcó; Benifumet; Benimantell; Benimeia; Beniprí; El Bessó; Pda. Borràs; Clot de Carabassero; Els Colòquis; Alt de Montaner; El Peix...

Es conten 44 topònims que poden procedir de noms o malnoms de persona: La font de Ballester; Barrabassets; La Beata; Lloma Bèlo; L´escala de Billo; Molí del Bors; El Calent; El Canari; Costera de Carando; Pda Carrió (Bèlgida) El Catalí....

Toponims que fan referencia a paraules o derivats, n´hi han 15: El Pas de l´Anguilar; Botanet; Font de Brulls; Font de Cantal; Barranc Codollets..., i alusius a fets o a l´entorn es troben 16: Casa de Caragol; Les Carrilades; La Crestió; La Freixura; Lloma i barranc Geperut....

No veu explicacio raonable a 25 toponims: Els Amallars; Carrer Budèu; La lloma del Caliu; Alteró Carà; Colltorta; La Cruà (Olleria); L´esclafitó... i es conten 5 no autoctons o castellanismes: El Bohío; Assut Calicanto; La cova Jàquera...De 7 no fa comentaris etimologics: El Dèu; Casi; El Cop; La sima Maldàia; La Marxaleta... De dos nomes s´extrau que son “precatalanes”: Pda. Bendix; i Vint i cinc.
¿I “catalanes”? ¿Quants toponims hi han en la Vall d´Albaida, segons Coromines, que segur, segur foren duts pels “conquistadors catalans” (espai no vos maregeu en la cifra) ¡9! I son: La Coma; Caseta Felissio; Tossalet de Calabuig; La cova Morral; La Bassaporta; El Cérvo; Pla de Coca; Cova del Haver i La Paixerona. ¡I aixo es tot lo que juga!
D´elles, hi ha una que segur que no es cert. Des de l´any 1100, Ibn Buklaris atribuix a l´aljamia de Valencia la veu “s.rbu” (lliggas cervo). (Be saben els escolars valencians que hui els imposen “cérvol”). Lo de “Calabuig”, simplement comentar, que mes del 80% dels Calabuig de tota Espanya estan en Valencia, segons el “Mapa de distribución de apellidos” del I.N.E. Respecte del “Haver”, (de la cova del Haver), el “mestre” la fa catalana, “...per més que en català el que s´ha aplicat al bestiar és averia, derivat d´haver”...i aixina totes.

Donant-los tots per bons, tindriem que, segons Coromines, ¡un 2% de la toponimia de la vall d´Albaida seria catalana! Si afegirem els que fan referencia a paraules o derivats i aquells alusius a fets o a l´entorn, el percentage estaria pel 10%. ¿Dona aixo dret als catalans a apropiar-se de la toponimia valenciana?

S`ha de destacar la important majoria de toponimia d´orige romanic, no català, respecte dels quals els arabismes son una minoria. Llegint a Coromines no parem de vore: “...mot essencialment estrany al cat.”; “Estructuralment no pot ser cat. ni aràbic”; “Evidentment es nom precatalà”; “no es mot d´herència catalana”; “ antic i no català”; “no cat. segurament anterior a la Conquesta”; “segur que no es d´origen català”; “no es cat. ni pot ser aràbic”; “no té etim lògica en cat.”; “Com que aquest nom no es cat.”; “Nom precatalà”; “Difícilment cat”; “no ve de l´àrab ni del cat”; “de tota manera ha de ser precatalà”; “No te explicació clara en la nostra llengua” “en català no es compren la formació”; “veig clar que de tota manera ha de ser precatalà”; “N´hi hauria que sospitar que es tracti de noms d´origen precatalà...”

Pero no nos deixem enganyar, parlar de “precatalà” en Valencia es un destrellat com ho seria parlar de “prevalencià” en Murcia. La toponimia valenciana es valenciana i no catalana. La minima infuencia que ha pogut haver no els dona dret a apoderar-se del conjunt. ¿Furt, lladrera, robo, lladronici? ¿Acte d´imperialisme o de poca vergonya?

Coromines (naixcut Corominas), aplegà mes llunt. La toponimia valenciana es troba en l´ “Onomasticon Cataloniae”, es dir en l´Onomasticon “de Catalunya”. I es que hi ha catalans i catalanistes que no han estudiat o no entenen la teoria basica de conjunts. Vejam: siguen dos conjunts independents A (Valencia) y B (Catalunya), cada u en els seus elements. ¿Estan els elements de A en B? Per lo vist, hi ha alguns que pensen que sí, rao per la qual segur que farien el ridicul en “¿Sabes más que un niño de primaria?”

Hem de saber, que el “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes” tingue lloc, en la ciutat de Valencia, entre el 18 i el 21 d’abril de l’any 2001 “sota l’organització d’un equip de docents i col.laboradors encapçalats pel sempre actiu Emili Casanova”. El propi Emili Casanova, diu que el treball que hem estudiat el fa “...a fi de veure les aportacions que fa a l´onomàstica catalana...” (Coromines). Hem de coneixer, que est agullenti, es “il·l·lustrissim” academic de la AVL. ¿Es Agullent (el poble de mon pare), valencià o es de Catalunya? ¿Que podem esperar de la gent que pareix que no volen deixar ni pollegó en el patrimoni dels valencians?

Bosch Vilá, en“Notas de toponimia para la historia de Guadalest y su valle...” es sorprengue, com J. Ribera en “De historia arábigo-valenciana”, de l´elevat numero de romanismes en la toponimia de la Valencia acabada de reconquistar i pensa en la “existencia de un fondo romano intenso [...] y la persistencia de éste, conservado a través del mozárabe e incluso por elementos neomusulmanes”. Els nostres catalanistes diuen justetet lo contrari. ¿Sera perque no pensen? ¿O perque lo que pensen es en “ofrenar noves glories....a Catalunya”? ¡Redell quina vergonya de valencians!