OPINIO
 
GANDIA COM EXCUSA
 
 

Manuel Latorre / La cantitat de noticies al voltant de temes valencianistes que des de fa un temps mos apleguen de la capital de La Safor, mos fa sospitar que darrere de les mateixes, especialment de les ultimes, n'hi ha algo mes que una simple acumulacio de casualitats. Qualsevol que tinga acces a la realitat de l'ocorregut (que eixe es el principal problema, la nula informacio que s'ha donat), vora que l' injustificable actuacio governativa (que no judicial) contra els 18 jovens valencianistes, correspon a un patro ben definit i habilment manejat des de la Delegacio de Govern del sr. Peralta.

Des d'el mateix moment en que el moviment valencianista assumí que durant quatre anys mes la politica catalanista de PP i PSOE ( ara en l'ajuda del Bloc que per primera volta havia entrat en Les Corts de la ma de EU) seria la que marcaria el nostre futur. Aixina com que l'esperança del valencianisme politic que CV representà en les eleccions de 2007, hauria d'esperar, al menys, fins al 2011. Tots tornarem la vista cap a les entitats culturals, i en especial cap al GAV. El Grup d'Accio Valencianista portava mes de trenta anys estan a on calia estar i fent ni mes ni manco que lo que pertocava fer en cada moment, sense esperar mai res a cambi. Si una societat valenciana adotzenada i entregada a la politica de “panem et circenses” del PP, mos havia condenat a una nova travessia del desert, puix lo millor seria passar-la tots junts i al voltant de qui ya mos havia capitanejat en anteriors ocasions.

El creiximent exponencial del GAV, tant en numero d'afiliats com en apertura de seus (reobertures de les que en 1982 se l'entregaren a UV, en la majoria dels casos), va ser no mes comparable al conegut durant la “Batalla de Valencia” a finals dels anys 70 i principis dels 80. Aço junt a la massiva movilisacio d'una joventut farta dels excessos catalanistes patits a diari en els centres escolars, i que ara conta en un arma eficaç en la que lluitar front a la manipulacio informativa, Internet. Determinà un resurgiment del moviment valencianista, tan sorprenent com esperançador.

Es en este context a on Gandia pren un protagonisme destacat. El GAV-Gandia se convertix en poc de temps en la delegacio mes activa (junt a Picassent i Meliana). Recordant a aquell grup que de la ma de Joan Gonzalez i junt a “L'Esgerda” tants mals de cap donà al catalanisme de La Safor fa ya uns quants anys. Les movilisacions, les accions de carrer, els comunicats, les aparicions en emissores locals. Tot de la ma d'un grup de gent molt jove, capitanejats per la nostra presidenta i perfectament recolzats i coordinats des de les JJ-GAV. El valencianisme havia tornat a Gandia i tenia futur. Aço va molestar, i molt, als responsables catalanistes, no a soles de La Safor, inclus des de Valencia escomençaren a preocupar-se. Si en Gandia i la seua comarca s'estenia de nou el moviment valencianista. ¿Que feen en la desfasada tesis de que el valencianisme no mes existia en el Cap i Casal i quatre pobles de l'Horta?. Pero lo pijor era quant se plantejaven l'hipotesis (sobre tot des de el Bloc) de que en el nivell actual de creiximent el valencianisme podria tindre molt pronte presencia politica municipal en els principals pobles de La Safor. A Agustin Morera i a Pepa Chesa se'ls degué de tallar la llet d'imaginar-se a CV governant i fent valencianisme fins i tot en Gandia.

Ahi es a on cal buscar l'explicacio i no en atres suposts. 18 jovens valencianistes que son comminats via movil ( en cap moment ningu d'ells va rebre paper algu del jugat) i baix amenaces a personar-se en la comissaria central de Gandia, per a una volta alli ser fichats com a vulgars delinqüents (se'ls pren les ditades, se'ls fotografia per a la ficha policial i se'ls llig els seus drets). A continuacio passen automaticament a quedar detinguts i un a un el abocat (que a segut en tots ells Juan Garcia Sentandreu de manera totalment desinteressada) te que lluitar la seua llibertat. Sense cap proba ni indici, simplement per ser valencianistes i haver-se manifestat en contra del catalanista correnllengues de Gandia. Diuen que volen trobar al que llança (aci no cal afegir lo de presuntament, com en els etarres) la pedra a la regidora del Bloc de Alqueria la Comtesa. !Mentira¡. Ells saven perfectament que la pedra no va eixir de les nostres files, aixina ho atestiguen tots els videos que la policia te en el seu poder. Pero a pesar de no haver pogut provar res contra cap d'ells, l'instruccio continua oberta i la multa fixada en 310 euros per a cadascu dels 18, inamovible.

¿S'imaginen vostes l'escandall que hagueren montat Orengo, Climent i companyia si algo paregut s'haguera perpetrat contra membres de l'esquerra catalanista? Pero clar quant els damnificats son jovens valencianistes tot esta permes i la conculcacio de tot un fum de drets fonamentals (de llibertat de reunio, de presuncio d'inocencia, de tracte imparcial, de privacitat,...) admesa per estos grans democrates. Puix que sapien tots, el Delegat del Govern, Morera, Camps, Gloria Marcos, Orengo, Rubalcaba (fins al Minitre d'Interior aplega la plorera d'el Bloc) i tota la troup, que no ho van a conseguir. Que llunt d'amedrentar-mos, lo que conseguixen en esta burda repressio policial es espolejar-mos per tal de continuar en la lluita en mes ganes, si cap, que abans. Front a l'injusticia manifesta el GAV opondra la veritat i la rao que mos assistix. Mosatros anem a continuar fent lo que millor sabem fer: Treballar sense descans en la defensa de la Personalitat Valenciana. Allà cadascu en la seua consciencia.



Manuel Latorre i Castillo
President del Grup d'Accio Valencianista
Vicepresident de Coalicio Valenciana