Despres de llegir l’articul publicat en el diari LEVANTE el passat 23 de Giner, en el que baix el titul de “La división del valencianismo” voste fa un analisis suigeneris al voltant de l’actual situacio del valencianisme politic. Lo primer que a u li ve al cap es que totes les barbaritats i falsetats que voste diu en el mateix podien ser producte de la seua escasa (per no dir nula) experiencia valencianista (voste mateixa reconeix que “s’inicià en el valencianisme en 2003”). Pero quan u ho llig per segona vegada no pot deixar d’apreciar atres raons molt mes fosques i malintencionades.

¿Com s’atrevix voste a simplificar d’eixa manera els motius que han dut a UV a l’actual situacio ( de desaparicio de facto)? Ningu que tinga uns minims coneiximents de l’historia d’eixe partit pot deixar de reconeixer que han segut els factors endogens, propiciats pels propis responsables del partit a lo llarc de diferents etapes, els autentics responsables de la seua, quasi eterna, crisis. Per aixo no pot deixar de cridar-mos l’atencio el fet de que voste nomes veja factors exogens, propiciats pels demes, com a ultims motius del desastre.

Clar que tambe podria ser que voste , des de la seua anterior etapa en el PP, no s’enterara de tots els molts desficacis fets per UV i que han tingut com a consecuencia directa la perdua total de confiança per part de l’electorat valencianista. La cabuderia de Gonzalez Lizondo (pare) a l’hora de aceptar un pacte (batejat en el malnom de “pacto del pollo”) renunciant a la Conselleria de Cultura a canvi d’Agricultura i Presidencia de les Corts. La falta de visio politica del sr. Hector Villalba per a trencar eixe mateix pacte que acabà per convertir-se en l’abraç de l’orso per a UV. L’incontable numero de membres destacats del seu partit que aceptaren entrar en la politica de compra-venda ficada en marja pel sr. Zaplana i que tan bons resultats donà i continua donant al PP (Ferraro, Ramón Llin, Novo, Ferrer, Giner, Beneito, Romero,etc,etc…) . L’intent d’aproximacio al catalanisme per mig d’un pacte “tercer viiste” en Pepa Chesa (Bloc), i el PSI dels germans Blasco, conegut com “Convergencia Valenciana” i que arribà fins i tot a firmar el llavors Secretari General d’UV, el sr. Vicente Ferrer, en un perfecte catala. El que el propi president d’UV, Jose Mª Chiquillo, aceptara anar en les llistes al senat pel PP i deixara, per primera volta en 20 anys, a UV sense concorrer a uns comicis. El fet de que UV no votara en contra de que Les Corts Valencianes encomanaren un dictamen al Consell Valencia de Cultura per a la creacio de la catalanista AcademiaValenciana de la LLengua, etc, etc, etc,

Podria continuar donant-li arguments per tal de demostrar-li que l’autentica rao de la quebra d´UV l’han tingut vostes mateixos, tots i cadascuns dels presidents que l’han maldirigit, pero me pareix que en els anteriors hi ha mes que suficient. I done per tant per demostrat que es totalment fals lo que voste diu respecte a que l’aparicio d’atres partits valencianistes foren la causa de la desfeta del seu partit.

Respecte a que Coalicio Valenciana (dels atres dos partits preferix no parlar hui) naix com a consecuencia directa de l’impugnacio que un grup de militants va fer de l’Assamblea General en que Chiquillo se passà pel forro dels seus caprichos la voluntat majoritaria. Dir-li, una volta mes, que està voste, sr. Miralles, molt mal informat. Dita Assamblea va tindre lloc en 2004, mentres que la llavor de la que terminaria naixent CV s´havia ya sembrat poc despres de les eleccions de 1999. Com a consecuencia directa de la primera gran desfeta electoral de UV en aquell estiu de 1999, el Grup d’Accio Valencianista, llavors presidit per Juan Garcia Sentandreu, organisà les “Jornades del Nou Valencianisme”.

D’aquelles jornades ixque el “Decalec del Nou Valencianisme” i dels centenars de valencianistes que firmaren dit Decalec (entre els que per supost no se trobava voste) naixque “La Fundacio Nou Valencianisme”. Fundacio que encomanà la creacio d’un nou partit valencianiste que fora aglutinador, possibiliste i 100% valencianiste. O siga tot lo que UV havia deixat de ser ya en aquell moment. Va ser, precisament, Juan Garcia qui, en contra de l’opinio majoritaria, mos va convencer als demes Patrons del Nou Valencianisme per tal de no fer-ho encara i donar-li una ultima oportunitat al partit que en aquells moments presidia un “chiquillo” criat en el si del propi GAV. Per lo tant, sr. Miralles, si voste se preocupara minimament d’informar-se un poquet de l’historia mes recent del moviment valencianiste voria com els que portem mes de 30 anys treballant per l’unitat i l’exit del valencianisme cultural i politic som els mateixos a qui voste s’atrevix, sense cap base ni fonament, a causar-mos ara de dividir-ho.

Deixe de fer el ridicul. No intente justificar l’injustificable i reconega d’una volta per totes que la seua incomprensible decisio de no presentar-se a les proximes Eleccions Generals esta motivada unica i exclusivament per espuris motius personals, que tots sospiten, maxim despres de haver rebujat voste, fa escassament un mes, la mes generosa oferta electoral que mai s’havia fet per tal de conseguir l’unitat del valencianisme politic. Voste si que deixà al valencianisme politic en evidencia al no aceptar el chec en blanc que el president de CV li va oferir publicament per tal d’anar tots junts als comicis del 9 de Març.

Faça-mos un favor a tots els valencianistes i en lloc d’amenaçar-mos en tornar a presentar-se a les proximes eleccions, disolga d’una volta lo poquet que queda del seu partit i deixe que encara pugam recordar-ho com aquell partit que una volta fundarem des de´l si de les entitats culturals i que en el pas del temps va ser devorat per l’ambicio personal dels seus dirigents. Perque si voste i els seus continuen prostituin-lo com fins ara, al final als autentics valencianistes ya no mos quedara ni el recort de UV.