OPINIO
 

Nike, Barça, Unicef i l'explotacio infantil
 

Vicent Tamarit/ Un dia en el treball, charrant en un companyer ixque el tema de que Kappa anava a ser la nova marca que vestiria al Valencia C.F. les proximes temporades, ple d´alegria me comentava que el seu germà membre d´una ONG internacional estava mes que content de que Nike deixara de ser qui fera les camisetes de nostre Valencia CF. I es que la marca Nortamericana Nike tot lo que te de nom ho te d’explotadora infantil, home, dit aixina sona un poc fort, pero a l’hora de dir les coses se tenen que dir altes i clares, aixina no hi han mal entesos. Resulta que Nike des de 1984 no produix en EE.UU, conta en 9000 empleats directes (dissenyadors majorment) i 75000 indirectes, en sa majoria de fabriques terciaries d’atres països tercermundistes. S’estima que utilisant soles l’u per cent anual que es gasta en publicitat podria traure de l’indigencia a 10000 indonesis que treballen per a la corporacio.

A finals de l’any passat un grup d’atletes populars celebrava en el Cap i Casal una carrera/protesta contra l’explotacio infantil en l’industria del deport, en realitat era una “contra carrera” a la que organisava Nike en 25 ciutats del mon pretenent reunir a mes d’un millo de participants. Els corredors populars protestaven per l’utilisacio de chiquets en el proces de fabricacio de prendes i el fet de que la carrera d’esta multinacional tinguera caracter benefic cap una fundacio propia.

UNICEF, es un organisme depenent de l’Organisacio de Nacions Unides (O.N.U.). Dos dels clubs de futbol mes populars del mon, l’espanyol Barcelona i Boca Juniors duen publicitat en les seues camisetes en el fi de donar fondos. El club argenti per cada elastica venuda aporta 1$; el barça per lo mateix 1€. Esta exclusivitat beneficia li aporta abdos clubs repercusio mijatica, prestigi i simpatia per sa desinteressada colaboracio. En els dos casos tambe neteja males imagens corporatives i socials. En el cas del Boca Juniors tenen les seues penes que amagar ¿i en el barça? Tots recordem els atacs nazionalcatalanistes que te mes que a sovint el seu president Joan Laporta, fent del Nou Camp un altaveu de l’imperialisme catalaniste com ya ocorregue en 2005 per mig del “famos mapa dels països catalans” com a colofo del “corre-llengua”, tan repudiat en nostres terres pels bons valencians i expandit previament pels politics, associacions i mestres traidors per tot lo Regne de Valencia. O “l’amic Oleguer” que a banda de fer publicitat gratuïta del partit politic en que milita, ERC, i aprofitant-se de la seua posicio mijatica es dedica a fer apologia del terrorisme batasunero per mig de cartes de recolzament a De Juana Chaos.

Puix be, resulta que tot este barrejat informatiu mareja un poc, ¿o no?, mes be diria yo que clarifica posicions. Resultant que Nike fa camisetes que netegen la seua image mundial per mig del sagell de U.N.I.C.E.F., pagant un canon ad este organisme de la O.N.U., no se si per a callar boques i tindre estomecs agraïts, apareixent en escena, totalment necessaris per a la causa, clubs que degut a la seua desgastada image social fan tot lo posible i imposible, etic o no, per a vendre una camiseta, obtenint un reconeiximent i simpatia que per si mateixa son incapaços de conseguir.

¿Com pot ser que U.N.I.C.E.F. permitixca que NIKE li pague un canon quan tindrien, lo primer de lo primer, exigir-los que deixaren d’explotar a chiquets en les seues empreses, parlant despres de colaboracions i donacions?

¿Com pot ser que U.N.I.C.E.F. permitixca que el Barça faça politica nazionalcatalanista duent la seua camiseta?, ¿o que un jugador seu escriga cartes a favor d’ETA i que no s’interesse per l’ocorregut lo mes minim?

¿Com pot ser?

La resposta la tenim en nostra societat, ya que vivim en una societat capitalista que diu que “en diners, torrons” i lo demes no importa. Per aixo passa lo que passa, per aixo tenim el català inoculat en nostra societat Valenciana gracies a tots nostres politics governants que diuen defendre nostre milenari Idioma Valencià. Apunyalant-nos per l’esquena i a traicio, i es que soles quan venen eleccions o ixen per la tele s’en recorden de nostre Idioma Valencià i Real Senyera. Sent, com es en realitat que estan continuament realisant acorts en catalans i catalanistes per a fer desapareixer tot possible rastre del valencià autentic de nostra societat, sent suplantat-lo pel català.

Per aixo tenim uns politics que quan governen i les coses van mal diuen que “tot va be, que no passa res, que exagera l’oposicio", i els de l’oposicio dient que tot lo que fa l’atre ho fa mal en vegada d’aportar solucions entre tots a la greu situacio que patim els valencians… i aixina seguiria llinees i llinees pero per a que, el poble valencià te que despertar d’este llarc somi que el te abovat davant els que mouen els fils, som un gran poble que desapareixera si no li fa front a tota esta mentira oficial.


Vte. Tamarit es vocal de la Junta Diretiva del GAV