OPINIO
 

¡Ya puc abortar!
 

Joan Benet / Benvolguts amics, vaja per davant que unes sigles no representen sempre lo mateix, puix depén de les persones estiguen darrere d'elles, i en l'actualitat, sense voler clavar-me en que si el PSOE és recomanable o no, lo cert és que les persones que estan encapçalant-lo no tenen molt clar qué coses han d'anar davant i quines darrere, o si pugen o si baixen, o si abortar és cosa de minsa i molla i poder eixir de classe és més important i greu que abortar.

Esta darrera frase vos haurà deixat un poquet intrigats ¿veritat?, pero la frase no està ahí per que sí, sino ficada a tota consciència.

És un fet constatat que qualsevol persona que tinga chics i/o chiques que estiguen realisant el bachillerat, per a parlar d'estudiants en edats que van des dels quinze a díhuit anys, que el pares d'eixos menors d'edat (segons la llegalitat actual), han de presentar una justificació al centre docent al que assistixquen per a poder eixir del mateix a mitat de les classes, o han de justificar l'absència d'un dia per a que no siguen estabilisades com 'faltes d'assistència a classe no justificades'.

Ací cal recordar que actualment la majoria d'edat es conseguix actualment als díhuit anys, moment en el que tens suficient raó reconeguda a nivell estatal com per a poder votar i en això participar en la tria dels hòmens i dònes que regiran la teua pàtria en els següents anys.

Fins ací no hi hauria cap incongruència, puix tot estaria en més o manco grau dins del trellat que a totes les persones o partits polítics se li pot demanar, pero ara apleguem a la nova llei de l'abort proposta per Bibiana Aído, ministra d'igualtat, i que Leire Pajín, secretaria d'organisació del PSOE defén públicament, dient que les dònes de 16 anys podran abortar sense el consentiment patern, aludint a que conec els gusts dels pares i que, “els pares volen que els seus fills puguen triar en llibertat.” ¿Triar en llibertat...? A vore, que m'he perdut...

Per a que ma filla de dèsset anys puga eixir de l'institut, encara és una chiqueta a la que li he de firmar una autorisació, ¿pero per a abortar ya és una dòna en capacitat plena de decidir?

Ma filla de dèsset anys no pot votar per que encara no se li reconeix la capacitat per a poder valorar correctament els programes dels partits i poder triar als seus polítics.

Ma filla de dèsset anys no pot demanar una beguda alcohòlica per que no te el cos i la ment adequada per a poder prendre alcohol.

Ma filla de dèsset anys no pot entrar a un cine X o a cines a on s'estiguen proyectant certes películes que continguen escenes de sexe explícit o violència.
Ma filla de dèsset anys no pot traure's el carnet de condir coche, igual perque consideren que no és responsable dels seus actes...

I no vaig a seguir per a no avorrir massa a ningú, pero en canvi, segons els dirigents actuals del PSOE i basant-se en la nova proposta de llei de l'abort...

Ma filla de dèsset anys té la capacitat física i mental més que suficient, puix ya la consideren una dòna, com per a poder abortar sense que yo com pare puga dir gens cosa al respecte, ni enterar-me del tema. Pero les costes que puguen derivar-se d'eixe abort, les medicines i tot lo que es puga moure al voltant d'eixe abort, ¿ho paga la chiqueta per sí mateixa per que té capacitat per a decidir, o en eixe moment sí que li fa falta uns pares que acosten el muscle per a pagar...? ¿o lo va a pagar l'estat...?

Pero no vullc acabar el present artícul sens expondre una darrera reflexió.

Ma filla en dèsset anys necessita que yo, el seu pare li firme un justificant per a poder eixir de classe sense que s'ho contabilisen com a falta d'assistència sense justificar, pero ya una volta en lo carrer pot anar a abortar tranquilament sense que yo ni ningú puga dir o fer cap cosa res al respecte.

Pense que es veu molt clarament la desproporció de la nova llei de l'abort, i en això la capacitat intelectual dels polítics que la estan parint... ¡Parint!