OPINIO
 

PLAÇA DR. LANDATE, Nš1
 

Manuel Latorre / ¿A qui no l'ha passat allò d'anar passejant pels carrers del Cap i Casal (en els nostres pobles es mes dificil que se'n done) i s'ha preguntat qui va ser el personage al que l'esta dedicat este o aquell carrer?. En la majoria dels casos no deixa de ser un pensament passager al que no li tornen a dedicar mes temps, fins que un dia o atre tornen a passar per allí. L'atre dia fullejant una revista professional me vaig trobar en un ample articul dedicat a En Bernardino Landete i Arago. Mira per a on m'acabava d'enterar qui era l'ilustre responsable de la Plaça del Dr. Landete.


Segon dia aquell articul el Dr. Landete, naixqué en Valencia en 1879 , va ser el “padre de la Estomatologia y de la Cirugía Maxilofacial española”. !Quasi res porta el diari¡. A banda d'aço; (que no vullc ni pensar qui no ho coneixeria si en lloc d'en Valencia, haguera naixcut en Barcelona); va ser un republicà convençut i fervent seguidor de Vicent Blasco Ibañez. I pareix ser que tingué un paper prou destacat en la Valencia republicana durant la guerra civil. A pessar del qual i despres de superar varis expedients i possesos per “ser una persona de moral bajisima y rastrera, izquierdista, ateo, haberse adherido al Frente Popular y estar relacionado con la masoneria”. Va recuperar la seua catedra de “Prótesis de la Escuela de Odontología de Madrid”.


A estes altures m'imagine que seran molts els que no entenguen el motiu d'este articul. Pero espere que per a molts valencianistes historics el nš 1 de la Plaça del Dr. Landete tinga les mateixes connotacions sentimentals que te per a mi. Molt a sovint la gran historia d'un moviment com el nostre no es mes que la suma de moltes chicotetes i quasi quotidianes histories. La gran historia del GAV no escapa d'eixa maxima. Despres de 32 anys d'existencia (el 7 d'Octubre d'enguany els complirem) u se dona conte que la gran majoria d'eixes vivencies mai s'han contat i que llevant del gran llibre de Manolo Zarzo, “Valencians Front al Catalanisme”, practicament mai ningu s'ha preocupat en arreplegar-les i transmetre-les a les noves generacions de valencianistes.


En el primer pis d'eixe nš1, a l'ombra de la torre de San Valero, junt al mercat de Russafa, va tindre el Grup d'Accio Valencianista la seua primera seu ( les reunions en el despaig de Zarzo en Cronista Carreres o en el pis de Matias Pereyo no se podem considerar com a tals) . Despres d'uns anys itinerants, entre la Sala de Regines de Lo Rat Penat (que por mos donava als chiquets la llegea de aquelles vellees), la seu de Aparis i Guijarro i la planta baixa del carrer Conquesta (a on el tio Ahuir mos convidava a clochines en “La Pilarica”, per tal de que no escarotaren en les reunions). D'aixo fa ya 30 anys i va ser durant no mes un breu periodo de temps mentres se acondicionava l'actual seu de Pintor Gisbert. La Junta Directiva que presidia Pascual Martín Villalba va llogar aquell piset en el que molts escomençaren a forjar la nostra historia valencianista.


El pis era tan chicotet i el numero de socis tan gran que les assamblees se feen en l'immens salo d'actes de les Escoles Professionals de San Josep. Quan la Real Senyera tenia que eixir a algun acte ho tenia que fer despenjant-la per la finestra fins al carrer per tal de no inclinar-la per l'escala. Per supost que les joventuts (en aquell moment el GEV) no tenien despaig propi i utilisaven el replanell de l'escala per a improvisades reunions a on somiavem en derrotar al catalanisme d'una volta i per a sempre. Pero res de tot aço tenia importancia perque tots els que mos reuniem alli ho feen en l'ilusio i la satisfaccio que dona el tindre els deures complits.


A ningu d'aquells valencianistes se les haguera pogut recriminar res. Cadascu fea tot lo que estava al seu abast, i a voltes mes inclus. Encara no coneixiem el agre sabor de la traïcio, ni el dolor que produïx la desllealtat. Era un temps ple de romanticisme i altruisme. Els que eren valencianistes ho eren per una fonda conviccio i mai esperarem res a canvi. Tots eren germans de lluita i les divisions entre germans estaven prohibides. Aquell espirit de la plaça del Dr. Landete, nš1 va ser precisament el que mos va fer guanyar la Batalla de Valencia i mos ha ajudat a sobreviure fins a hui en dia. I eixe es precisament l'espirit que des de el GAV, com a fidels guardians del mateix, tenim l'obligacio moral de tornar a impondre dins del moviment valencianiste,


MAUEL LATORRE
(President del Grup d'Accio Valencianista)