OPINIO
 

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (V)

 
 

Agusti Galvis / Continuem parlant dels fenomens topografics valencians, base de la nostra toponimia.

Si la part mes alta de la montanya es allargada i plana estem front a una “Mola”, denominació practicament inexistent en Catalunya. Tambe trobem “Penyons”, hui en dia en el estigma de “castellanisme” per no existir en català, a pesar de que Coromines diu que no deu ser-ho, “...car penyó és molt estés en la top val.”

En la nostra toponimia tenim “Morros” “Morrets” i “Morrals”, per a nomenar roques prominents. ¡En l´odi que tenen els catalans a les paraules acabades en “o” i en “al”! De 1305 es document que parla “… del dit morral o cabeç de fita coberta entro al aljub...”

Per a passos entre montanyes tenim els “Collados” o “Colladets”, dels quals Corominas digué que no eren castellanisme, sino d´orige mossarap. Si el pas es estret, parlem de “Estret” o de “Gorgoncho”, no de “Congost” ni de “Afrau”. Vejam-ho en les “Afrontacions del terme de Cervera” de l´any 1322: “...a hun stret de roqua e passant lo barranch puga a hun moltó qui és en dret del dit stret...”. (En català nomes parlen d´“estret” si es de mar). Als dos costats d´un estret, coll o collado, solen estar els “Alts”. Molt abundant en toponimia valenciana des de “L’Alt de Mola” en Ares a “L´Alt de la Barcella” en Banyeres. A voltes es referix a la montanya més alta. Es una denominació toponímica, que ni consta en la “Codificació dels topònims” del “Institut Cartografic de Catalunya”.

I tenim “Tallats”. “Penya-segat”, es una invencio indocumentada (En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana han tingut vergonya de posar l´any de la primera documentacio) ¿Canviarem els nom al “Tallat dels Venters” de “La Romana”, al “Tallat de Navargues” de Carcaixent, o al “Tallat de l'Ainer” de L´Atzubia, per a dir-los la preciositat de “penya-segats”? (El “Centro nacional de información geográfica” del “Gobierno de España”, ya esta fent-ho. ¿Es d´informacio o d´invencio geografica?). Relacionat en els “tallats”, en valencià tenim “Despenyadors”, “Cingles”, “Recingles” i “Recinglons”, no els catalans “Espadats”, “Timberes” o“Timbes”. (les timbes les fem jugant a cartes)

A les pendents de montanyes o barrancs diguem “Sospalmes” o “Aiguavessants” no “Aiguavés”. En elles podem trobar-nos “Esgoladors” no “Esllavissadors” ni “Relliscadors” ni “Llenegadors”.

Si pujem dalt del tot de la montanya, mai apleguem al “cim”, invencio catalana, de la qual el DCVB diu “no trobar-se la forma cim en cap document català antic”. Els valencians apleguem al “Cap”, al “Capoll”, al “Capsilló”, al “Cop” o a la “Cima” de la montanya. (¿tindrem sinonims com per a tindre-nos que copiar una invencio catalana?). Cima no es castellanisme, a no ser que pensem que Bernat Fenollar estava castellanisat quan encriu: “quant vingue de l’alta cima”. Si el cap de la montanya acaba en punta, li diem “Pic”. L´existencia de “Picayos” i “Picachos” confirma que no es castellanisme.

I per les montanyes a on neva, no tenim “Pous de glaç”, tenim “Caves”, “Pous de neu” o “Neveres”Respecte de “Cova”, l´existencia “Covatelles”, “covachons” i “covarchons”, demostra que els catalans no dugueren la paraula. No tenim les “Bores” catalanes. En les coves trobem “mugronets” i “canellons” per “estalagmites i estalactites. Mugró, es dir pitó de roca, es paraula toponimica valenciana (Mugró de la Saladella, Toll del Mugró…), del llati “mucro,-onis” que volia dir punta d´espasa o llança, de la qual parla Coromines com a fenomen “mossàrab”. I per a coves en terra, tenim “Sima” i “Simeta”, que en valencià no te el significat de la “sima” castellana a la que diguem “Alvenc”. Vicenç M. Rosselló, en el llibre “Toponímia, geografia i cartografia”, parlant de “cova” diu: “Sima i simeta te el mateix significat”

En les nostres montanyes, poden produirse “Solsides”, no “Ensulsiades”, ni “Esllavissades” ni “Esfondraments” (Font de la Solsida en Finestrat)

Tambe les terres o pedres, poden ser orige de toponimia. I si parlem de terres o pedres que no tenen els catalans tenim per eixemple: “Terra Albardiç” o “llecorella”, “Cantals”, “Cascall”, “Pedres Codisses”, “Cudols”, “Llastres”, “Llombos”, “Llosmos”, “Machambró”, “Terra Pinyolada”, “Pedra Tosca”, “Tormos”, “Pedrots”, “Tap”, “Tap blau” i moltissimes mes.

La nostra toponimia nos mostra que els valencians anem anant per camins, “Caminals” o “Sendes”, no per no “Senderes” ni “Viaranys” ni “Caminois”, ni “Viarons”, ni, “Carreranys” ni “Tiranys”. Ausias March: “Quant per son mal hom ix d’aquella senda”. Els camins fan “Revoltes”, no “Corbes” i si es creuen fan “Creuers” o “Creullades”, no “Cruïlles”. Els catalans, no pujen “Costeres” sino “Costes”. La paraula “costera”, la tenim documentada en “El consolat del mar”: “...nau o leny qui primer serà ormejat en port o en plaja o en costera o en altre loch...” i en la carta de poblament de Quart de Poblet de 1334: “Item, que los dits pobladors sien tenguts laurar costeres...”. Les “pales” catalanes no son “costeres” valencianes. Si el terreny no te costera, en valencià es “Pla”, no “Planer”. Els valencians trobem “Racons” i “Racers” no la coentor de “Abrics”. Els catalans no troben ni “Replanells”, ni “Replanes” ni “Replaces”.

Si parlem de la vegetació tenim “Pinars” i “Pinades”, no “Pinedes”; “Malea” i “Brosseguerals” no “Bosquina”; “Matollar” no “Matasser”; “Tochars” i “Espartals”, no “Espartars”; “Argilagars” no “Argelaguers”; “Albarzerals”, no “Esbarzerars”; “Coscollars” no “Garrigars”; “Timonedes” no “Farigolars”; “Cepellars” no “Bruquerars”; “Romerals” no “Romaninars”; “Carrascals” no “Alzinars”; “Teixeres” no “Teixars”; “Fleixeres”, no “Freixedes”; “Margallonars” etc, etc etc Vorem toponimia que fa referencia a l´“Oró”, no a l´“Auró”, (“Torre de L'Oró”; Llucena); a l´“Edra” no a la “Heura” (“Penya Edra”; Serra de Serrella), etc, etc etc. I tot, esta ben documentat. Per eixemple “colscolar” o “coscoylar” en el “Llibre del Repartiment” (Del llat. “cusculiu”).

En baixar de la montanya podem trobar-nos en “Bancalades” no “Feixaments” ni “Assaplanaments” ni “Eglaonat”. Als “Bancals” no els diguem ni “Sorts” ni “Peces”

Relacionat en l´economia de cria d´animals, en valencià tenim “Corrals” o “corralisses” no “Pletes” ni “pletius”. Tenim “Mallades”, no “cledes” i “Sesters”, no “sestadors”. Tenim “Colomers” i “Abellers”, no “Colomars” i “Abellars”. Trobarem “Colmenars” no “Ruscos d´abelles”. En català no existixen “Bovalars”, ni “Antuixans” ni.... El nostre ganado anava pels “Assagadors”, no per les “Carrerades”. Trobe “Assagador” en 1419 en “Documents per a la història de Vilafamés”: “Los quals camins e açagadors sien mollonats e fitats per dos bons homens de Vilafameç....” Segons Coromines, “Assagador”, prove del llatí “secutorium” i s´hauria mantes per via mossarap.

Hui continuem comprovant com els valencians tenim denominacions propies, que rara volta coincidixen en les catalanes (tambe en alguna ocasio coincidix valencià-castellà-català). I yo em pregunte: Si tant varen fer els catalans que vingueren, ¿com es que en la nostra toponimia no es veu ni un “Afrau”, ni un “Balç”, ni una “Bòfia” ni una “Bora”, ni un “Cim” ni un “Congost”, ni una “Cinglera”, ni un “Espadat”, ni una “Grallera”, ni una “Obaga”, ni una “Pala”, ni un “Passant”, ni un “Penya-segat”, ni un “Pujol”, ni un “Ras “, ni una “Rasa”, ni un “Roc”, ni un “Sot”, ni una “Timbera”, ni una “Tossa”, ni un “Tuc”, ni una “Tuca”, ni una “Tuta” ni un “Turó”, ni...ni...? ¿Se les deixaren en Catalunya? ¿Com es que no batejaren ningun fenomen topografic en tan precioses paraules? ¿Qui no els deixà?

Hem de saber, que els catalanistes, a voltes parlen de “aragonesismes”, i més ultimament, perque voldrien llevar-se de damunt el mal dit “mossarap” i no saben com. Diguent aixo donen per supost que lo demes son “catalanismes”, lo qual es mentira grossa com hem vist. Segurament deuen pensar que al poc de la conquista, es reuniren catalans i aragonesos i digueren: A vore: ¿A quina forma de montanya vas a possar-li tu el nom? I els aragonesos digueren: ¡Yo a la que esta a soles, es alta i acaba en punta! I els catalans digueren: ¡Yo a la que es grossa i acaba en pla! Aixina anaren repartint-se tots els fenomens topografics (guanyant els catalans, que eren mes espavilats ¡com no! “¡És clà com l´aiga!”). En acabant, s´organisaren comissions d´aragonessos i catalans per a que recorregueren tots els pobles de la geografia valenciana, ensenyant, uns als catalans, sobre com ho tenien que dir en aragones, i uns atres tenien la missio d´ensenyar als aragonessos sobre com ho tenien que dir en català. Prou ridicul ¿no? Puix crec que hi han catalanistes que s´ho creuen.