OPINIO
 

No hi ha dignitat en l'engany
 

Joan Benet Rodríguez i Manzanares/ El dia 26 de novembre, dijous, dotze diaris catalans, publicaren un mateix editorial exigint del Tribunal Constitucional... demanant dignitat per a Catalunya... ficant-se a favor de l'Estatut de Catalunya que està en tela de juí si és o no constitucional... be és una editorial per a llegir-la i digerir-la molt poquet a poc.
Pero lo cert a banda de lo dit en l'editorial citat adés, és que Catalunya en això d'haver arborar sempre la bandera de ser la 'clau política' cada volta demana més i més al govern central de tots els colors, aplegant a un moment en que realment hi ha voltes en que u ya no sap si el poder i el govern emana de Madrit o de Barcelona.
Tampoc és manco cert que si Catalunya a aplegat a ser lo que hui en dia és, ha segut per la manera en que els seus dirigents, Josep Taradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, i els 128 presidents de la Generalitat de Catalunya han triat sempre la manera d'agranar per a casa tot quant han pogut sense mirar pel passe lo que passe.
També és cert que des de fa molts anys volen separar-se d'Espanya, la terra a on es troba la 'mamella de la vaca' d'a on estan chuplant des de sempre i ben saben esprémer-la fins a l'última gota, volent-la per a rebre diners, infraestructures i ajudes varies, pero quan toquem la llengua '¡Ai Sancho en l'iglésia hem topat! La llengua és una atra cosa, puix el castellà és l'assignatura a véncer i llevar de les escoles catalanes i el català la llengua a impondre en tot l'estat espanyol, sí he dit impondre, impondre a capa i espasa, en tots els llocs imaginables o inimaginables. En Balears ya la ficaren dins del seu estatut com a llengua de les illes, donant-los lo mateix que estiga ben demostrat que la llengua de les illes balears es el Balear, (mallorquí, menorquí, eivissenc...) en Valéncia gràcies a la AVL estan clavant-la en tots els estaments públics i privats, en Aragó volen impondre-la també com a llengua cooficial... I com tots sabem, les imposicions a soles les fan els dictadors en el seus governs dictatorials.
Tampoc és una novetat que els mijos de comunicació vullguen pressionar als estaments jurídics, polítics o qualsevol atre.
Ara be... si Catalunya vol l'independència, deuríem de considerar la possibilitat de donar-se-la, puix encara que disponen d'embaixades en diferents països, eixes embaixades no representen a cap país real, es dir, com si yo ficara una embaixada del meu barri en França, val per a lo mateix, i si Catalunya està reconeguda i algunes persones fòra d'Espanya saben ficar-la en els mapes, és exactament per ad això, per que està en Espanya, si no fora aixina, ¡A qué sant sabrien que existix!
Ademés les empreses i indústries que ara mateixa tenen la seua seu en Catalunya és perque tradicionalment ha segut una de les regions més favorides d'Espanya, pero una volta separada d'Espanya, esta ya no deuria de favorir-la més i les industries es podrien escampar per unes atres regions manco favorides tradicionalment com La Rioja, Càceres, Àvila, Huelva, Càdiz, Badajoz... ¡Che quina alegria per ad elles, puix també s'ho mereixen!
Ademés els diners del IVA de les empreses en seu en Catalunya no s'ho quedaria ella i es podria repartir entre totes les regions espanyoles, ¡que és lo que es deuria d'estar fent ya! Ademés al separar-se i constituir un país independent, i no independent associat a Espanya que seria utilisar la llei de l'embut una atra volta, i torne a dir, una volta sent Catalunya un país independent, com no seria un país de la Unió Europea, deuríem de formalisar unes fronteres com cal i com tocaria per ad un país de fòra de la UE. La moneda que tindrien seria el Euro, una moneda de la Zona Euro a la qual tampoc pertanydrien. ¿I les empreses multinacionals, en seu en Catalunya, els seguiria interessant en un país que comença i en un futur incert? Puix hi haurien unes que sí i unes atres que no, i les que no s'anirien i ficarien les seues empreses en uns atres llocs d'Espanya o fòra d'ella, pero lo cert és que el treball baixaria en Catalunya i la seua economia es desestabilisaria, i que la mateix entraria en uns anys en els quals la misèria la fan i la pobrea seria com una Espasa de Damocles que estaria penjada dalt dels caps de tots els ciutadans que seguiren vivint eixos anys en Catalunya.
Pero evidentment, Catalunya a soles és Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i no els 'fantàstics països que s'han montat anexionant-se unilateralment (per que yo m'ho mereix) al regne de Valéncia, a Les Illes Balears, a la Franja d'Aragó o a tota Aragó, a gran part del Roselló francés, a l'Alguer d'Itàlia i no sé quants territoris més, per a que aixina puguen ser un país com cal, pero als territoris que volen anexionar-se unilateralment ¿els han preguntat si volen formar part d'eixa mentira nomenada, països catalans? (He de dir que no veig yo als francesos donant de bon grat el Roselló als catalans.)
Benvolguts catalans, yo tinc amics en eixa bella terra i sé ausades que tots els catalans no pensen com la majoria dels seus dirigents, (quina sòrt), pero no se pot demanar 'dignitat', no se pot demanar respecte per a un territori, quan eixe territori històricament no està respectant els interessos polítics, socials i culturals dels demés territoris de nació en la que estan enclavats i a soles estan manant a pastar fanc una volta i una atra qualsevol cosa que no siguen ells mateixos.
Si el restant dels mortals de tots els llocs som tan roïns que som per a la seua terra la mateixa reencarnació del mal, puix deuríem deixar que els mateixos s'ofegaren en la corda en la que mos estan ofegant a tots. La dignitat no està en un editorial redactat estudiant minuciosament el seu contingut, la dignitat es troba a lo manco, el dir la veritat, puix ara tot és demanar i fer pena per tot arreu, pero si aplegara el moment de la veritat, el de separar-se d'Espanya... ¿Es separarien?