Joan Benet Rodríguez i Manzanares/ HDes de fa un bon grapat de temps, els qual es pot contar en anys, al final de tots els meus escrits i mensages, sempre escric...
--
Un abraç molt blau
Joan Benet
--

De lo qual estic molt orgullós, evidentment.

Pero fa pocs dies, el 2 d'octubre de 2009 Coalició Valenciana, ha fet públic un comunicat en el que es diu que Juan García Sentandreu va a propondre a les institucions valencianes, nacionals i internacionals, "que la Lengua Valenciana, primer idioma neolatino con el primer Siglo de Oro de las lenguas hispánicas, sea declarada Patrimonio Inmaterial de la Humanidad", (“que la Llengua Valenciana, primer idioma neollatí en el primer Sigle d'Or de les llengües hispàniques, siga declarada Patrimoni Inmaterial de l'Humanitat”).

I de veritat m'alegre moltíssim que a la fi, un personage de la categoria de Juan Garcia Sentandreu s'haja fet resò de la màxima que estic utilisant fa un fum d'anys i en la manera correcta, formal i llegal haja tingut a be reclamar davant de totes les institucions nacionals i internacionals que l'Idioma Valencià siga reconegut com lo que és i com lo que sempre ha segut, una LLENGUA en mayúscules, que partint del llatí vulgar es constituí com una llengua mare en la qual s'han basat unes atres llengües com el català per a donar forma a la seua parla i que ha oferit paraules a moltes atres llengües com el castellà.

Com paraules que el castellà ha tret del valencià, tenim,

Parlament i tots els seus derivats com, parlamentari.
Capicua, que ve directament de les paraules valencianes, Cap i cua (cabeza y cola)
Vespertino, referint-se a les coses 'de la tarde', o siga de la vesprada.
I tantes atres que seria tema d'un llibre (el qual ya estic fent i en marcha fa un parell d'anys)

La llengua valenciana, gràcies a lemas com, Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat, i a les moltíssimes accions de personages i institucions valencianistes, no va a morir, ¡Ni molt manco!, a pesar de no contar en el recolzament de les institucions públiques i en els diners que maneja la AVL o la Generalitat de Catalunya per a promocionar la seua parla, al contrari cada dia anirem guanyant-li terreny als pancatalanistes que ho agarren tot per ad ells tot lo que els agraden sense contar en ningú i donant-li lo mateix que siga un signe d'identitat d'algun regne (llengua, bandera, gastronomia, lemas.)

¡A vore si eixa proposta pot aplegar a fer-se realitat i la màxima, Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat, fa podem escriure en lletres d'Or dins de l'ideari valencià!

I més que mai, este artícul no pot acabar d'una atra manera que no siga esta...

Un abraç molt blau