Joan
Benet Rodríguez i Manzanares/
HDes de fa un bon grapat de temps, els qual es pot contar en
anys, al final de tots els meus escrits i mensages, sempre escric...
--
Un abraç molt blau
Joan Benet
--
De lo qual estic molt orgullós, evidentment.
Pero fa pocs dies, el 2 d'octubre de 2009 Coalició Valenciana,
ha fet públic un comunicat en el que es diu que Juan
García Sentandreu va a propondre a les institucions valencianes,
nacionals i internacionals, "que la Lengua Valenciana,
primer idioma neolatino con el primer Siglo de Oro de las lenguas
hispánicas, sea declarada Patrimonio Inmaterial de la
Humanidad", (“que la Llengua Valenciana, primer idioma
neollatí en el primer Sigle d'Or de les llengües
hispàniques, siga declarada Patrimoni Inmaterial de l'Humanitat”).
I de veritat m'alegre moltíssim que a la fi, un personage
de la categoria de Juan Garcia Sentandreu s'haja fet resò
de la màxima que estic utilisant fa un fum d'anys i en
la manera correcta, formal i llegal haja tingut a be reclamar
davant de totes les institucions nacionals i internacionals
que l'Idioma Valencià siga reconegut com lo que és
i com lo que sempre ha segut, una LLENGUA en mayúscules,
que partint del llatí vulgar es constituí com
una llengua mare en la qual s'han basat unes atres llengües
com el català per a donar forma a la seua parla i que
ha oferit paraules a moltes atres llengües com el castellà.
Com paraules que el castellà ha tret del valencià,
tenim,
Parlament i tots els seus derivats com, parlamentari.
Capicua, que ve directament de les paraules valencianes, Cap
i cua (cabeza y cola)
Vespertino, referint-se a les coses 'de la tarde', o siga de
la vesprada.
I tantes atres que seria tema d'un llibre (el qual ya estic
fent i en marcha fa un parell d'anys)
La llengua valenciana, gràcies a lemas com, Llengua Valenciana,
Patrimoni de l'Humanitat, i a les moltíssimes accions
de personages i institucions valencianistes, no va a morir,
¡Ni molt manco!, a pesar de no contar en el recolzament
de les institucions públiques i en els diners que maneja
la AVL o la Generalitat de Catalunya per a promocionar la seua
parla, al contrari cada dia anirem guanyant-li terreny als pancatalanistes
que ho agarren tot per ad ells tot lo que els agraden sense
contar en ningú i donant-li lo mateix que siga un signe
d'identitat d'algun regne (llengua, bandera, gastronomia, lemas.)
¡A vore si eixa proposta pot aplegar a fer-se realitat
i la màxima, Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat,
fa podem escriure en lletres d'Or dins de l'ideari valencià!
I més que mai, este artícul no pot acabar d'una
atra manera que no siga esta...
Un abraç molt blau