OPINIO
 

¡Cambrer... Un café del temps!
 

Joan Benet Rodríguez i Manzanares/ Enguany, com cada any quan apleguen les somiades vacacions estiuenques, també he fet un viage. Uns anys toca dins de la nostra pàtria i uns atres fòra d'ella, i este ha sigut el cas d'enguany, puix el destí triat per a estiuejar ha segut un circuit per Brusseles, Gante i Bruixes, el qual per a qui no conega estes ciutats s'ho recomane per sancer, puix tenen un encant particular que atrauen molt l'atenció dels visitants, el parlament europeu, els canals de Bruixes, els jóvens d'Erasmus en Gante...
I fon en un supermercat de Brusseles, estant comprant una botella d'aigua fresqueta per a poder calmar la set, quan escoltí una conversació entre dos persones de parla espanyola i, que pel seu accent, eren suramericans. En eixa conversació que escoltí puix estaven parlant a dos pams de mi, u d'ells li dia al atre que en eixir del treball, puix els seus uniformes els delataven com empleats del supermercat, abans d'anar-se'n a casa s'anava a prendre un 'café del clima'. Eixa expressió en feu molta gràcia, puix era la primera volta que l'escoltava. Darrere d'eixe primer segon relacioní sense cap tipo de problema eixa expressió en la que en Espanya, quan parlem en castellà o espanyol denominen, un 'café del tiempo', pero en eixe moment no li doní més importància, puix el Manneken Pis i l'Atomiun copaven tota la meua atenció.
El viage continuà i en passar uns dies tornàrem a casa i en això, comencí a parlar en valencià en els amics i coneguts, i fon passant una vesprada en companyia d'uns amigots quan al dir u d'ells, 'Cambrer... un café del temps', recordí la conversació del supermercat de Brusseles i li la contí als amics, i en eixe moment fon quan em doní realment conte de lo que supongué eixa expressió per a mi i també quan em doní conte de les coses, unes bones i unes atres roïnes, que supon estar una llengua minoritària, com hui en dia és el valencià, en contacte en una llengua majoritària com hui en dia és el castellà.
En els dies següents busquí informació sobre eixa expressió i els significats de les paraules implicades i apleguí al raonament següent.
En espanyol, la paraula temps no diferencia entre el 'temps' meteorològic i el 'temps' horari, és dir, entre el clima i el pas del temps que es pot medir en un rellonge, encara que per a referir-se al temps climatològic existixen unes atres paraules com, 'clima'.
En canvi en valencià eixe extrem no és aixina, puix la llengua valenciana sí que diferencia en paraules diferents el temps climatològic i l'horari en dos paraules diferents. Quan nos referim al clima i tot l'àmbit climàtic s'utilisa la paraula 'orage', a banda que també es puguen utilisar paraules com, 'clima'. Pero per a referir-nos al temps que es pot medir en un rellonge,el temps horari, sempre utilisem la paraula, 'temps'.
Ara be, quan demanem un 'café del temps', lo que estem demanant no és un café en un determini de temps horari, no estem demanant un café que passe o permaneixca en un temps definit, sino lo que estem demanant és un café que gràcies a l'efecte del gel que li fiquem al mateix, este es gele i passe a una temperatura que primer serà igual a temperatura ambient i després un poc més tart un tant 'fresquet' en respecte a la temperatura ambient per a poder combatre la calor de l'estiu, en lo que demanar un 'café del temps' baix el punt de vista estrictament semàntic en llengua castellana és correntíssim prenent l'accepció de temps climatològic, pero demanant-ho en valencià és tot un erro, o be podríem dir que és una adaptació al valencià d'una locució castellana, sense tindre en conte lo que eixa expressió vol dir i expressar.
Per a que els valenciaparlants quan vullgam demanar un café en gel per a que este es refresque i passe a estar a una temperatura agradable per a poder calmar la calor, el terme més correcte a utilisar, seria un 'café de l'orage', o per a estalviar paraules com fan els jóvens, un 'café orage'.
En això no pretenc que els valenciaparlants anem a canviar la nostra manera de parlar, puix hi ha moltes paraules sobre tot paraules angleses que, com passa en casi totes les llengües s'han instalat en la nostra parla i segurament se quedaran a viure en nostres, com poden ser la majoria de les paraules de l'argot informàtic, 'software', 'inferface', pero sí que intente ficar damunt la taula una atra volta, que el perill de la llengua valenciana no be a soles des de les terres que es troben més allà de les fronteres del nort de Castelló, sino des de qualsevol de les llengües que estan en contacte en la nostra parla com poden ser el castellà, l'anglés... puix este cas del 'café del temps', a soles és un cas extrem d'adaptació al valencià d'expressions castellanes sense tindre en conte el significat correcte de les paraules utilisades, puix no són poques les expressions d'unes atres llengües que hem adaptat a la nostra llengua valenciana sense mirar ni un sol moment si caldria dir-les aixina o si pel contrari deuríem de buscar-li la seua adaptació correcta a la nostra llengua valenciana.
Aixina que m'aneu a permetre acabar este chicotet artícul dient açò que igual caldria plantejar-se de hui en avant...
¡Cambrer... un café de l'orage!