OPINIO
 

El meu homenage a tots els sacrificats per ETA
 

Joan Benet Rodríguez i Manzanares/ El meu més respectuós homenage al Benemèrit Cos de la Guàrdia Civil al qual respecte i admire des de sempre i a totes les forces de seguritat de l'Estat espanyol.

També desige expressar el meu més sentit i commogut homenage ad eixos dos darrers guàrdies c sacrificats en Mallorca en interés de la violència més inútil i supèrflua que de manera gratuïta és utilisada com a mig de vida per cert colectiu immunt que no té dret ad ella, sense perseguir més fi o missió en esta follia d'interminables assessinats que sembrar el dolor, el horror i la destrucció al seu pas, sent esta una macabra senya d'identitat que ya conviu entre mosatros prop de cinquanta anys.

En el beneplàcit de tots, desig incloure en este sentit homenage, ademés de la Guàrdia Civil, a totes les persones, civils, militars, polítics, escoltes, conductors d'autobusos, taxistes, persones de totes les professions imaginables, de totes les edats i condicions socials, de totes les adscripcions polítiques i credos que la barbàrie terrorista, eixa tara que patim en Espanya nomenada E.T.A. Convertix en víctimes d'una desraó que no en este món, i baix cap concepte, pot exculpar de cal de les maneres als membres d'esta banda terrorista i tots els grups similars, sent tots ells acreedors de la màxima pena en la que en justícia puguen ser condenats atenent a les lleis vigents. (Encara que en la majoria de les ocasions, els familiars dels ajusticiats per estos terroristes donarien bon conte d'ells sense necessitat de que mediara cap llei).

Si en el moment de la creació d'este grup terroriste a finals de la década dels xixanta tingué algun tipo d'ideologia que defendre, o algun règim al qual desafiar, o alguna postura nacionalista que reclamar, en el moment que decidiren empunyar les armes per a plantejar les seues qüestions i demandes, abandonant el diàlec i els conductes llegals, deixaren de ser interlocutors vàlits per a solicitar res.

Aixina que unit ad este mateix artícul, pero separat d'ell per la barrera que separa lo bo de lo roïn, la veritat de la mentira, l'ignomínia de la comprensió, el diàlec de les pistoles, la comprensió del totalitarisme, els ajusticiats dels sues bochins o les víctimes del terror dels terroristes vullc també expressar la meua més expressiva i profunda repulsa, oix i aversió davant d'eixes masses de carn mogudes per uns impulsos elèctrics involuntaris i primaris que es pensen persones pel simple fet de dur roba, i que per tota ideologia i mig de vida abracen la violència, la mort i la destrucció, entenga's ETA i tots els grups terroristes.