Joan
Benet Rodríguez i Manzanares/
No és un secret per a ningú que Catalunya fa prou
décades, que està en pos d'alcançar la
meta de conseguir ser independent respecte a Espanya, la nació
de la qual és actualment una comunitat autònoma.
Tampoc se li escapa a qui assíduament sent la necessitat
de mantindre's informat, que esta comunitat autònoma
espanyola, rep molts privilegis, comparant-los en els que reben
unes atres, no oblidem que Rodríguez Zapatero el passat
estiu, (2009), prometia a Catalunya que tindria un acort de
finançació que estaria per primera vegada per
damunt de la mija de la renda per càpita espanyola i
que segons argumentà en son dia el conseller d'Economia
i Facenda de Madrit, Antonio Beteta, Madrit es quedava per avall
d'eixa 'mija', creant esta mida varies 'Espanyes', la que està
per damunt de la mija i la que està per avall.
També
coneixem tots que Catalunya ha dissenyat uns quimèrics
i inconstitucionals “Països catalans”, que
du com bandera per tot lo món, junt a l'ensenya de la
Casa d'Aragó que adoptaren com bandera per a a la seua
comunitat, fent gala de lo que no són baix l'impunitat
de propis i estranys. Pero com un cavall desbocat, al que ningú
ha sabut o no ha tingut els collons de detindre, Catalunya es
seguix creixent ideològicament, i en el seu afany independentiste
aplega inclús a ofendre en cos, ànima i cartera
als seus propis conciutadans, que comencen a patir l'intransigència
dels distints governs que han anat succeint-se, puix segons
el requisit llingüístic, conéixer i fer us
de la llengua catalana, es superpon a raons tan grosses com
la de ser un bon cirugià, per eixemple, sent açò
una greu discriminació per a possibles professionals
de qualsevol camp, que desigen optar per un lloc de treball
en Catalunya si provenen de qualsevol atre lloc de la nostra
geografia. No deuríem d'oblidar que l'única llengua
que se supon que deuen de saber tots els naixcuts en el territori
espanyol, és l'espanyol o castellà com apuntà
el 'Manifest per la llengua comuna” que firmaren i recolzaren
més d'una vintena d'intelectuals.
I
aixina este cavall desbocat comença a destrossar i pastar
en finques alienes i en allò comença una verdadera,
'Caça de Bruixes”, al més pur estil de principis
de l'Época Moderna en l'Europa Central, a on qualsevol
podia acusar de bruixeria a una atra persona, a la qual se li
realisava un juí rutinari que irremediablement ho condenava.
En l'actualitat la, 'Caça de Bruixes', seguixen existint,
estant classificada en lo que s'ha donat en denominar, 'Pànic
Moral', que podríem definir com una reacció d'un
grup de persones en una percepció falsa o deformada de
la realitat i que els espenta a actuar anant a la caça
d'eixes 'deformacions' que no compartixen, estos grups solen
ser minoritaris o pertanyents ad alguna subcultura. Açò
definix a la perfecció als grups minoritaris que habiten
Catalunya i que veuen al castellà i per extensió
a tot lo que no siga o provinga de Catalunya com 'una cosa mala'.
Aixina esta 'Caça de Bruixes' catalana s'ha materialisat
en el fet de que qualsevol pot denunciar a un conveí
a soles perque el seu negoci no ho haja rotulat en català,
i com ya li ha ocorregut a Andrés Mora Nohales, rebrà
una amonestació de l'Agència Catalana de Consum
unida a un determini màxim de dos mesos per a que adapte
un cartell que lluïa en castellà per a publicitar
la seua ferreteria des de casi dos décades arrere.
Catalunya,
la seua Generalitat i els seus diferents governs, molt llunt
de fomentar l'us del català, estan conseguint que la
societat pròpia i la del restant d'Espanya, comence a
tindre una opinió sobre esta bella terra en la qual conte
en grans amics, en una terra en la que l'odi i les enganchades
comencen a passejar-se pels seus carrers com un veí més,
com un malévol veí que fa que tots comencen a
recelar i tindre por de tots. Pero si li donem un breu repàs
a qualsevols moment històric, comprovarem que els règims
repressius i dictatorials, com l'actual govern català,
mai han permaneixcut durant mols anys, ni han prosperat, puix
és com crear un jagant en els peus de fanc.