Joan Benet Rodríguez i Manzanares/ EDes de fa molts anys, puix les meues chiquetes estaven en primària i la major enguany va a fer el Selectiu, estic veent, més ben dit, estic fart de vore, com dibuixen un mapeta dels inconstitucionals i quimèrics països catalans, ficant en el peu del dibuix o en llegenda a banda, ¿Qué unix ad este territori? I després a modo d'explicació de la falla, pero sense tindre cap gràcia, adoctrinen als chics i chiques dient-los que ad eixe territori l'unix, la llengua, les costums, les arraïls... i tota una serie de pallassades al més pur estic fasciste, demagògic, inconstitucional, insolidari i dictatorial.

Pero lo pijor d'este cas no és que els llibres dels escolars estiguen farcits de mentires que alguns deprenen com a bones, és dir quines no tenen en sa casa ningú per a orientar-los en la veritat. Sent encara és pijor per a qui sí té en sa casa a quí li diu la veritat com és i se l'ha d'engolir i callar per a poder aprovar el curs encara sabent que tot lo que està estudiant en eixe respecte és mentira.

Pero donant una atra volta de femella a l'assunt, nos troben en les persones que des de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Cultura i Educació o qualsevol entitat implicada, estan donant el Vist i Plau a uns coneiximents que ausades saben que són mentira, igual una casa en Gandia o un post rellevant com a polític/ca en el govern central tenen la culpa, pero siga com siga, la veritat és que entre els pancatalanistes i els convençut de lo que estan fent estan adoctrinant als nostres fills en els coleges en tantes mentires que ya inclús comence a dubtar si dos i dos són quatre.

Ara be, en respecte a la qüestió central d'este chicotet artícul, ¿Qué unix ad este territori?, primer he de dir que esta pregunta i el dibuix d'eixos països, MAI, deuria haver aparegut en cap llibre de qualsevol àmbit i molt manco de l'àmbit docent, aixina una bona resposta seria una cosa aixina.

¿Qué unix ad este territori?

1.- L'afany nacionaliste d'una regió espanyola que es creu més de lo que és, és dir, a soles una regió espanyola, ¡i gràcies!
2.- Els diners que compren les voluntats de polítics i intelectuals per a dir lo que saben que no és veritat.
3.- La folla idea de quatre pancatalanistes que pensen que el seu dialecte barceloní que prove de l'occità o a saber de quina parla, és lo mateix que la dolça llengua valenciana, la qual tingué un sigle d'Or, o la llengua Balear, molt més antiga que la valenciana encara.
4.- La necessitat dels pancatalanistes de tindre unes arraïls i costums que poder dir a tot lo món que són seues, com els castellers, còpia de la Moixaranga d'Algenesí, per eixemple.
5.- La necessitat de tindre uns escritors i intelectuals des de ben antic per a poder dir i escampar per tot arreu que han tingut una tradició lliterària, cosa que mai han tingut... i seguixen sense tindre.
6.- La imperiosa necessitat dels independentistes catalans de tindre un territori
7.- L'odi dels catalans cap a tot lo que no siga en 'Denominació d'orige, català'.

Pero els pijors no són quines escampen estes mentires, sino els polítics i intelectuals que els donen el Vist i Plau per a ser escampades i distribuïdes com a bones.