OPINIO
 

Els Reixos de la cavalcata venen d'Alcoy
 

Colectiu Ampareumos/ El caràcter dels valencians és una de les nostres principals senyes d'identitat, treballadors, jovials, orgullosos, amants de les festes i de la terreta,… pero també tenim un factor diferencial negatiu que mos porta molts mals de cap, el “meninfotisme”. ¿Hi haurà un poble en Espanya tan oblidadiç en la seua riquea patrimonial, i tan fluix a l'hora de defendre lo seu, quan els suposts intelectuals i politiquets, els venen gat per llebre?

Senyes culturals ancestrals mos les deixem furtar en molta facilitat, la moixeranga, la tradició pirotècnica, l'arròs, danses populars, la mateixa paella que alguns presenten com a mostra gastronòmica del nort de l'Ebre, les fogueres d'Alacant apareix referenciada en fires internacionals com una festa tramontanera, la nostra Llengua Valenciana ya no és la nostra, i mos la volen canviar, etc, etc, etc. Dins d'eixe etcétera trobem per a be la ya famosa cavalcada dels reixos que com no podia ser d'una atra forma és un invent valencià. ¿Algú excepte algun estudiós sabia del seu orige?

Allà pel 5 de giner de 1885, en les montanyes que baixen de la Mariola, en el municipi valencià d'Alcoy (Alacant), es va posar en marcha el cronómetro que els ha permés tindre en el seu haver la cavalcata de reixos més vella d'Europa. A boqueta nit, centenars d'antorches allumenen els llímits de Mariola i anuncien l'imminent arribada dels Reixos Macs d'Orient. Aixina ha ocorregut de forma ininterrompuda des de llavors.

La cavalcata alcoyana és una mostra perfecta del que ha de ser un Nadal cristià, sense marques comercials, i en poca ornamentació, com el pesebre que els macs varen visitar, “el purisme és un atre dels grans atractius d'esta desfilada, declarada d'Interés Turístic Internacional en 2001 i ben Immaterial d'interés Cultural en 2002” segons informa LP.

Hui en 2010, tenim al nostre pesar moltes diferències en els valencians del sigle XIX (quan Alcoy era el municipi més pròsper d'Espanya) i els antepassats dels anteriors. Els valencians hem oblidat lo que som i permetem que polítics sense escrúpuls difonguen el català en les nostres escoles, que mestres sense cor inculquen als nostres chiquets doctrina pancatalanista, que televisions i ràdios començant per les supostament nostres canvien la nostra forma de ser i parlar. Arrere queden els Vinatea, Romeu, Palleter o els mateixos saguntins, que abans que Numància, varen preferir lluitar fins a la mort defenent les seues cases.

Hui només honroses excepcions continuen defenent l'espirit valencià, el GAV, CV, i unes poques associacions i persones de distints àmbits més, han decidit lluitar com els saguntins davant d'Aníbal. Mentrestant, la majoria del poble calla veent com els seus fills tenen en el colege llibres que no entenen, com les autoritats autorisen la participació en fires d'entitats que defenen la ruptura d'Espanya i la sumissió a atres regions, o com els locutors de televisió plenen les cases de “nosaltres”, ”amb”, ”petit” i “aleshores” entre atres barbarismes i arcaismes.

¿Quant tardaran els nostres sorollosos veïns del pis de dalt, en apropiar-se la cavalcata de reixos alcoyana com a "mostra característica de la cultura tramontanera que els espanyols els robat per a humiliar a Catalunya"?

Colectiu Ampareumos.