Chimo Ferrer/ Estos dies, espantat per la conjuntura econòmica i la sacsada que li han donat a les bosses les declaracions d'Obama, li estic dedicant una miqueta més de temps als diaris econòmics. Diverses notícies m'han fet reflexionar sériament sobre el paper dels polítics, les seues declaracions i lo pijor, les seues accions.

Per un costat l'encara cap dels empresaris, que segons ell mateix diu hipotecà sa casa per a intentar salvar l'aerollinea, esta sent pressionat per la banca per a posar en venda actius a fi de salvar la seua atra empresa Viages Marsans, és dir, la banca li pressiona per a vendre actius ràpidament, cancelar deutes i aixina no haver d'afonar la resta de les seues empreses. Genial. Una o diverses decisions equivocades porten a l'empresari a vendre actius per a que els deutors no se tiren damunt i liquiden o s'apropien de l'empresa que funciona be i li ha portat tota la vida pujar. Resumint, l'empresari és responsable en el fruit del treball de tota la seua vida de les seues decisions. Perfecte, puc entendre-lo, lo compartixca o no.

Unes pàgines després, me trobe que un grup de fons sobirans principalment àraps, per a qui no ho sàpia un fons sobirà és un fons propietat d'un estat, estan fent ofertes suculentes a la família Ruiz Mateos per a comprar-li el pleit que té en l'Estat d'Espanya, per l'expropiació de RUMASA. ¿Qué vol dir açò? Puix que hi ha inversors que intuint la immediata sentència que valorarà, el montant que Espanya ha de donar-li a la família Ruiz Mateos per les empreses que els van llevar, estan disposts a comprar-li el pleit i seguir ells gestionant-ho a l'espera de traure més diners.

Parlant clar, a Ruiz Mateos li van llevar la seua empresa, els juges han dit que això no s'ajusta a la llei, i que Espanya ha d'indemnisar-li per això, com els gestors del moment no li van pagar ni un duro per les accions que li llevaven (ni varen provisionar un cèntim per si havien de tornar lo que s'expropià), Ruiz Mateos ha demanat una valoració i que se li abone lo que li corresponga sense fer massa sanc, els juges estan en això i ya quasi tenen la sifra, que ronda els 14.500 millons d'euros a falta d'algunes empreses com a Galeries, Banc Atlàntic,… aproximadament un 18.000 millons,entre un 1'5 i un 2% del PIB espanyol que ZP haurà de pagar. ZP pagarà per les decisions preses per Gonzalez-Boyer-PSOE, a càrrec dels imposts dels espanyolets. Com la cosa esta molt clara, els fons àraps estan disposts a alvançar una quantitat, a l'espera que els seus advocats traguen més diners, a càrrec dels presuposts espanyols dels pròxims eixercicis.

Puix be, entenc la posició dels bancs, dels deutors de Diaz Ferran, els Ruiz Mateos esta clar que han patit les conseqüències de decisions que els han perjudicat greument i han de ser compensats, els fons moros veuen negoci i defenen els interessos dels seus països, els juges apliquen la llei i tracten d'arreglar una injustícia, pero… ¡No esta clar!

¿Si Diaz Ferran pagarà les conseqüències de les seues decisions, per qué els espanyols hem de pagar les conseqüències de les decisions dels polítics? No seria llògic que Gonzalez-Boyer-PSOE pagaren per la injustícia que van cometre en Ruiz Mateos i, no sols els espanyols? ¿Qui mos va a compensar als espanyols de la nefasta gestió política, econòmica i social de Zapatero? Qui pagarà la política econòmica de Camps? ¿Qui assumirà les perdudes econòmiques de boicotejar el transvasament aprovat i en obres eixecutant-se? ¿Qui pagarà per la vida dels millons de chiquets assessinats per no saber la ministra que és un ser humà? ¿Qui compensarà als valencians la perduda de la Llengua Valenciana, Zaplana, Camps, Pujol, 'totes les universitats del món'?

Pareix llògic que algú hauria de propondre, que quan un polític prenga una decisió evidentment danyosa o injusta per a la societat o per a un particular, este, el polític, tinga que assumir, igual que fan els empresaris, les conseqüències de les seues decisions. ¿Qui li posa el cascavell al gat?