OPINIO
 

Parterre 09
 

Manuel Latorre / Era una qüestio que fea temps que mos vareu reclamar. Des d'el GAV mos varem comprometre. I per fi enguany ho hem fer. El valencianisme va tornar al Parterre de la ma del GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA el 9 d'Octubre de 2009, 19 anys despres.


Era algo que calia fer i que ya no podiem, ni voliem, deixar per a mes avant. Al complir-se els 32 anys de la fundacio del GAV varem trobar l'excusa perfecta per a tornar a organisar la “Festa del Parterre”, i poder celebrar-ho junt a tots vosatres. Eixa va ser l'excusa pero les raons de fondo varen ser atres..


Volien rendir un mereixcut homenage a aquells Palleters i aquelles Ties Maries que refundaren el valencianisme. A aquella primera generacio del valencianisme que sense importar-les que es tractaran de visionaris, de tremendistes i inclus de folls. Varen vore abans que ningun atre tot lo que se mos venia damunt. Fundaren el GAV, organisaren El Parterre, ficaren les bases del valencianisme modern i durant molts anys varen ser, no ya la primera linea de defensa, si no l'unica força de choc contra l'avanç del catalanisme. Gracies a tos ells i en especial als representants d'aquella generacio que el passat 9 d'octubre estigueren en mosatros en El Parterre ( Orellano, Pascual, Pepita, Pepe Alba, Pilar, Enric i Paquita...), el valencianisem continua viu 32 anys despres.


Tambe volien reconeixer el paper jugat per la segona generacio del valenciansme. Aquells “Chiquets d'El Parterre” que acodien tots els dumenges de la ma dels nostres pares o als muscles dels nostres yayos. Durant la celebracio del “Parterre expecial” d'este 9 d'Octubre s'acosta un valencianiste de la meua edat a donar-me les gracies per l'acte que el GAV havia organisat, per permetre-li poder portar als seus fills a El Parterre, tal i com sons pares feen en ell. Soc yo el que vol donar-li les gracies a tots ells, perque massa a sovint s'oblida que va ser precisament eixa segona generacio la que mes durament va patir l'autentic cancer del valencianisme moderm: la traïcio i la desllealtat. Pensem no mes que entre aquells chiquets que jugaven en mosatros a fer valencianisme dumenge darrere de dumenge, els que consideraven els nostres amics, els nostres camarades, en tota la carrega emocional que aço comporta quan un te 14-15 anys, es trobaven, entre atres, Artur Ahuir i Jose Mª Chiquillo.
Pero per damunt de tot volien tornar a montar un “Dumenge d'El Parterre” per a la tercera generacio del valencianisme. Eixa que tan magnificament representen les JJGAV. Per a tots eixos jovens que totes les semanes criden a la porta del GAV buscant la veritat, buscant respostes. Demanant lo que uns mestres venuts i uns pares acovardats les neguen: El seu dret a ser i sentir-se valencians. Algo que seria perfectament normal en qualsevol part del mon i que aci se convertix en tot un guany per culpa de l'invasio catalanista. Fent que els nostres fills se pugan comparar en materia de genocidi cultural als fills saharians, palestins o curdes. Donant-se ademes per afegit el fet de que ells han segut els unics responsables del sorprenent canvi generacional que s'ha produit en el moviment valencianiste en els ultims tres anys. Hem passat quasi sense donar-mos conter de ser un moviment de gent prou major , a convertir-nos en un moviment emergent de gent molt jove. I per tant, gracies a tots ells en un moviment que es la garantia de futur per al poble valencia.


Per aixo era precis que conegueren en primera persona com i a on va naixer tot lo que ells ara representen. Perque no es facil imaginar per aun jove del segle XXI com eren les coses fa 32 anys. Quan no tenien ni telefons movils ni Internet i la festa d'El Parterre era moltes voltes l'unica ocasio de juntar-mos i estar en contacte. Allí s'ultimaven els detalls de les mes reconegudes accions de la Batalla de Valencia, se pensaven estrategies, s'ideaven eslogans, se repartien braçalets per al servici d'orde d'aquelles jagants manifestacions valencianistes de la preautonomia (manifestacions que molts dels actuals membres de les JJGAV varen coneixer en fotografies en blanc i negre), se pintaven pancartes que se ficaven a secar damunt l'herba.... Precisament enguany no mos ha segut dificil imaginar que baix l'hombra de qualsevol dels arbres d'El Parterre, fa ara trenta anys, un grup de gent del GAV comentarien els ultims flecs de lo que caldria fer el 9 d'Octubre de 1979 per tal d'impedir que la Real Senyera passara per baix d'un ignominios drap que els politics de l'epoca havien penjat en el balco de l'Ajuntament. Per les escales d'El Parterre baixaren un dumenge de Juliol de 1978, en la festa ya escomençada, els heroes de Traiguera. Un grup de valencians que en Manolo Zarzo, Vicent i Concha Baixauli al front venien a contar-mos que definitivament “la Volta en Carro als països catalans” no entraria en el Regne de Valencia. La gent del GAV les havien obligat a pegar la volta en lo que el mateix catalanisme batejà com “La Batalla de Traiguera”. Als peus del mateix escenari que montaren enguany, barem organisar una jura de bandera civil de la Real Senyera.... Tants actes, tantes vivencies i tanta valenciania al voltant dels “Dumenges d'El Parterre”, que era precis tornar a recuperar-los per tal d'oferir-les a les noves generacions de valencianistes l'espirit d'aquells anys en estat pur.


El compromis del Grup d'Accio Valencianista al voltant d'eixe dia no es atre que el de mantindre viu l'espirit d'El Parterre per a que un dia, mes pronte que tart, pugam des d'eixe mateix escenari anunciar als quatre vents la mort del catalanisme. La derogacio de la AVLL. L'ilegalisacio de Accio Cultura. L'empresonament d'Eliseu Climent. El tancament de l'editorial Bromera.... El compromis, en definitiva, de que anem a continuar lluitant per lo manco 32 anys mes fins a conseguir que d'una volta i per totes pugam tornar a sentir-mos dignes de ser valencians.


I per ultim. ¿Per que negar-ho?. Vullguerem recuperar la festa d'El Parterre precisament en eixe dia, per a poder expulsar d'eixos emblematics jardins del Cap i Casal als catalanistes que portaven ya massa anys embrutant-los en la seua presencia. De la mateixa manera que el 9 d'Octubre per lo mati les varem impedir participar en una provesso civica a on res pintaven. Enguany, hem desplaçat la manifestacio catalanista del Bloc i d'ACPV fins a la plaça d'America . L'any que ve a vore si espenten un poquet mes i acaben baix del riu. A l'atra ya mos los duguen a Nazaret. I en un parell d'anys les conviden a tirar-se a la mar a vore si agarren una bona corrent i se els emporta a Catalunya de a on mai hagueren tingut que eixir.


 

MANUEL LATORRE
(President del Grup d'Accio Valencianista)