OPINIO
 

“Barcelona en Cataluña de Aragón en España”

 

Ricart García Moya/ Els diaris Levante e Información, desde que cambiaren el “Movimiento” franquiste per el catalaniste, tenen dos prioritats: una, afonar tot lo valenciá, siga la llengua o el “testament de St. Vicent Ferrer” (Levante, 29 giner 2010); y atra, enfrontar a Alacant contra Valencia en la matraca de que tot lo que obtinga Valencia heu te que obtíndrer, pero millor, Alacant (de Madrit, Barcelona y Sevilla may protesten). Ara eixigixen Microsoft, de la mateixa manera que feren pera durse la Oficina de Patentes Europea (que pareix la ONU, per lo gran y els puestos de treball que te), y la Tabacalera; o l’aeroport, tan jagantesc que’l de Manises dona pena al seu costat (els bonanits de Valencia ni s’anteren). Y no parlem del Hollywood europeu o “La Ciudad de la Luz” d’Alacant, ahon la Generalitat de Benvestit Camps dona dasta 200.000 € no retornables com a incentiu pera fer películes furuleres. D’astó no diuen ni chut els diaris com Informació, que seguixen enguiscant y fomentant l’odi contra Valencia desde fa décades y, per eixemple, encá que’s dugueren tota l’aigua del Xúquer a Alacant y deixaren sec a mig Reyne, seguiríen demanant més.

Un polític d’Alacant, d’orige murciá, marmolava el dimats per Onda Cero: “Todo se lo lleva Valencia. Que traígan, que traígan Microsoft a la provincia, y luego ya nos lo traeremos a Alicante”. Cuan aplegá l’Autonomía, Alacant era chicoteta, sinse Universitat y cap d’industria; pero asbramant el “Puta Valencia” ha creixcut proporcionalment més que cuansevol atra ciutat del Reyne, y ha afonat tota la redolá. A Elig l’han condenat a ser la barriá obrera d’Alacant; y l’antany poderosa e industrial Alcoy, de fer teixits pera les tropes de Washington ha pasat a ser la Haití del vudú catalaniste y destrellatat; ¿y la pobreta Oriola?, ¡la Maedeu! , de segón capital del Reyne es hui escenari pera fer astracanaes migevals y moixigangues al visceral Miguel Hernández (en auloreta de forum del Vinalopó, que du les pixarraes y cagueraes de Murcia). L’erosió a lo valenciá heu complementen els dits diaris en artículs de personats com Vicent Esteve, estiliste de política educativa del sindicat STEPV y encarabasinat defensor del catalá.

El títul d’este artícul era “Vicent Esteve, llingüiste malabariste del STEPV”, pero crec, amic Vicent, que asoles eres un manobrer efímer del catalanisme de calbot, y no mereixes titular. Te veig en la web, ma sobre ma y en bon aspecte, mirant la cámara en corpenta de pícara animeta y cara de Bodhisattva de tot a un euro, despitralat en decencia y en placidea de flare fart. Dus camisola de nyenyaor de Fort Chimo, pero no talles més nyenya que’ls semantismes, morfologíes y lléxic del valenciá modern. Manyofler del sindicat STEPV, voles com a místic ingrávit per tot els mijos, amollant ponderaes catalaneres en habilitat y certea, frut dels anys que dus com a sindicaliste de l’Ensenyansa. En ta faena no ductes en alsar llevantanses, com dir que’l “PP està agitant la qüestió lingüística: a la seua obsessiva oposició que el català siga la llengua vehicular de l’ensenyament” (Levante, 22 giner 2010). ¡Cóm te fisgues, proletari millonari Esteve!. Tu sap que’l PP del ‘Bigots’, mentres tinga bolchaques plenes, li sindona lo mateix valenciá, catalá o chichimeca, y fa com vosatros: usar catalá y espanyol en la Generalitat y Ensenyansa, donant canyaes al valenciá. Te done un eixemple de hui: la proposta de treball que oferix el Consell de la Joventut d’Alacant, fillol de la Generalitat y del Ajuntament, pera “tècnic del Triangle Jove” que, com a requisit, demanen “domini de la llengua catalana”. ¡Aixina de camanduler es el PP de Benvestit Camps, qui no sap catalá no entra en el seu triángul!.

Enquillotrat del catalá, eres virtuós escollint vocables catalans pera aufegar als valencians. Aixina, ya en 2001 preferíes el barbarisme catalá “feina” (El País, 18 / 4 / 2001) y heu ficaves en el títul del artícul, pera que’ls companyers admiraren ton gallejar catalaner. Saps que no pasa res, el sou aplegará sancer a fi de mes y, a lo millor, inclús obtindrás llepaes de cul dels dirigents del PP per les teues galtaes al dátil valencianiste. Fas més mal que’ls propis catalans, pues dasta Corominas reconexía que’l catalá “feina” derivá del clásic “faena, encara valenciá” (DECLLC, 3, p.925). Aixina, introduint barbarismes catalans y defenent el catalá cremes els díes y a mosatros. Fa poc, en atre artícul, fees la mateixa tracamandana de ficar un destarifo catalá en el títul, “embull” (Levante, 22 giner 2010). Teníes un malafí de sinónims en valenciá: embolic, canyaret, morisqueta, ambrolla, embolisme, barafunda, busberria, etc.; eren els usats per tons yayos, pero com a bochí del valenciá preferíes el catalá “embull”, sustantiu que may ha segut valenciá. Tu y el STEPV em doneu tant de fato a resofrechit del IEC que, de milacre, no estic bosant ¡Quín odi al valenciá mostreu en la web; cuansevol que’l defenga es un perillós “feixista blaver” pera vosatros!.

Al STEPV li agrá refregarmos lo del “Principat, País i Les Illes” ¿Te pareix, espabilat Vicent, una nomenclatura progresista d’asquerra y en rigor históric? Cuan un chodío era amaitinat per els nazis, lo primer que feen era marcarli al foc un número que sustituía al seu nom. Raere d’astó era com un fardo de creílles; els apellits, noms y categoríes intelectuals y socials del cautiu quedaven reduides a res. La despersonalisació era part del protocol d’extermini. Els “normalitzadors” matarifes del camp d’Auschwitz no cridaven per l’altaveu al virtuós pianiste Londner y sa sinyora Dra. Roitman pera que, per favor, s’acostaren a les duches de gas; no, era millor dir números y durlos a bascollaes conilleres. El fascisme catalá vol que Catalunya s’engaldixca als histórics Reyne de Valencia y Regne de Mallorques. Com es ridícul, el fascisme fa campaneta de combregar del fals títul de Principat de Catalunya (¿en Montilla de príncip?,¡ je, je!); y afona a vulgar país sinse chicha ni llimoná al Reyne de Valencia; y, als mallorquins que patixen a la melsuda Munar, a indígenes de turístiques y colonials “illes” ahon els barcelonins, deixant cuatre chavos, es renten la carchofa en l’estiu. Y a vosatros, progresistes del STEPV, ¿no vos cau la cara de vergonya?. No, per supost, seguireu fent el nonsabo y defenent lo de “Principat, País i Illes”.

L’engranage institucional del fascisme catalá difundix la gábula d’un históric Imperi o Reyne de Catalunya, equivalent y pararel al d’Espanya y, segons donen a enténdrer, que tenía supeditats a uns “paísos catalans” de mata morta. ¡Ay, malánimes!. El Reyne de Valencia sempre mantingué ralla de Nació y frontera geográfica, militar, cultural, política y llingüística respecte al condat catalá dasta 1707. En tota Europa coneixíen que Catalunya asoles era un territori de la Corona d’Aragó en Espanya. Aixina, en el científic tratat Theatro del Mvndo, en s’addenda “Civdades y lugares de Europa”, ademés d’oferir la llongitut y llatitut de Barcelona, situaren a Catalunya en son puesto: “Barcelona en Cataluña de Aragón en España” (Gallucio, Ioan Pavlo: Theatro del Mvndo, año 1606, f. 127). Per tant, res de la quimerética ‘Confederació catalano-aragonesa’, invent dels creatius barcelonins del sigle XIX.

En el Renaiximent, amic Vicent, cuan no eixistíen subvencionats sindicats en lliberats catalaners, els equivalents als funcionaris actuals intentaven mantíndrer la purea y vitalitat del valenciá. Tinc davant el sumari de la Bula de Lleó X, imprés l’any 1514 “en lo nostre parlar valenciá”. Lo mateix que´n atres idiomes, el valenciá eclesiástic del 1500 era prou distint al modern del 2010, pero aixina y tot, poden vórer morfologíes que vosatros ampastrarieu en la brocha ‘normalitzadora’ del IEC. Aixina, la clásica “empachar” (Bula, 1514) la trasformaríeu en “empatxar”; y, el clásic “sapien”, en el corrupte catalá “sàpiguen”. També la sintaxis del valenciá, com l’us de la preposició ‘en’ davant de topónim, “en Roma” (Bula, 1514) o l’artícul neutre, “tot lo que...” (Bula, 1514) heu catalanisaríeu “a Roma” y “tot el que...”; y sustantius clásics com “reverent” o “disapte” (Bula, 1514) els sustituiríeu per els catalans “reverend” , “dissabte”; y “modo” per “mode”, “furtats” per “robats”, etc.. Els amanuenses de 1514 coneixíen la pluralisació del idioma valenciá, “homens, ordens”, pero els lliberats del STEPV preferiu els catalans “homes” y “ordres”.

Els sindicalistes catalaners actueu com la noblea castellanera del sigle XVIII, asoles vos falta un pelucó blanc, solapandes y tacons. La Marquesa del Potet o el Baró dels Buderons, per eixemple, es sentíen més alluntats y per damunt de la repugnant plebe si castellanisaven el seu valenciá; y vosatros feu lo mateix al introduir catalanismes pera que’l poble, sanc d’horchata y aborregat, vos crega més cults. ¿A quín sant uses el catalá “escletxa” en valenciá?. Este sustantiu es una corrupció que apareix en barceloní per l’any 1800, y may ha segut valenciá: “escletxa, Renart heu dona com a extrany a l’us dels valencians; y, com usats allá (en el Reyne de Valencia), només badall, clevill, que son en efecte els únics que yo recorde haver escoltat allí” (DECLLC, 3, p.527). Carlos Ros ya arreplegá el sustantiu valenciá “clevill: véase badall” (Ros: Dicc.1764 , p.77), pero no el barbarisme catalá “escletxa”. En fi, Vicent, a seguir la teua faena de deféndrer la catalanisació y, en sadisme, traullar el valenciá.
Pero, encá que fenyeu poder y dinés a manegaes de la tarumba Administració, no haveu martafallat del tot al valenciá; aixina, en un reportage de Marta Sanz sobre Benidorm incluixen unes paraules d’Ana Rostoll (naixcuda en Benidorm fa 38 anys), y en eixes veus, ¡asoles cuatre!, trobem frontera entre valenciá y catalá. Diu la chicona: «La envergadura de un proyecto como el del Palau del Mediterráneo no lo veo para un pueblo como La Nucía: lo veo para un sitio como Benidorm. ¡Che, feslo en Benidorm (hazlo en Benidorm)! La emoción ha llevado a Ana al valenciano... el valenciano es una seña de identidad que estrecha vínculos» (Yo Dona, supl. El Mundo, 30 enero 2010, p.42) ¿Te dones cónter, areopageta Vicent? Ana parla en purea el valenciá de sons pares; y tu, tesor del STEPV, asoltes aspardenyaes catalaneres del expansioniste IEC (y el seu goset de melsa AVLL). Eixe valenciá, “¡Che, feslo en Benidorm!”, demostra que la Batalla de Valencia encá no l’hau guanyat.

N.B. Asobint s’esgolen errates fotudes (3 ó 4 de mija per artícul); aixina , yo escric “tots mosatros” (El traches valencians...), pero un cabronet corrector de castellá que te vida propia (encá que heu borrí), heu corregix per “tos” de catarro ¿Qué anem a fer? ¡Pacencia y una canya!.