Baltasar Bueno /Els valencians, en valencià, als fets de la Semana Santa li diem la Mort i Passió. Curiosament fiquem primer la Mort, després la Passió. En els nostres pobles, ans, eren dies de silenci, de tranquilitat, de reflexió.

Al voltant de la Catedral els tranvies no rodaven, les radios emitien música clàssica o religiosa, les salles de ball no obríen i els cines si ho feien era per a ficar películas de temàtica religiosa.

En les iglesias, les campanes no tocaven, els actes eren anunciats en matraques, els sants estaven tapats ab teles morades i tot era una gran atmòsfera de dol seré i de silencis.

Era una especie d´oasis que hui s´enyora, perque nos fa molta falta el silenci per a pensar, per a rependre la vida, per a superar les situacions. No tenim tranquilitat, com en atres temps, ni moments per a poder valorar les coses que nos passen.

Ab lo temps, cada vegada meyns pensum en la Mort, en la Passió, en el sofriment, en el sentit d´aquell home fill de Déu que va morir i patir i perqué ho va fer, per molt que sufrira angunia de sang en l´hort de Getsemaní.

Va patir i va morir ab tota la seguretat, perque son mort i dolor dos fets que irremediablemente tots passem, hem passat o anem a passar. I Ell va per devant, el primer, ab la seua humanitat penjada al muscle, anant per la senda per la que tots hem d´anar alguna vegada.

Després de la tristor del Divendres Sant, de la gran tragedia, vindrà la Pasqua Florida, una Pasqua llarga, de tres dies, que en els pobles es saludada per els famosos i tradicionals Encontres, en que els chaquets dicen poemes a Jesús Ressucitat i a la Mare de Déu, envoltada de llums, de coloms, de traques i musiques.

Soms els valencians mes partidaris de la Pasqua, de la Resurrección, de la vida, que de la Mort i Passió, que pertany més a les tradicions castellanes i andaluses. La nostra Pasqua saluda el bon temps, els arbres que rebenten en primavera, el sol nadant en els aigues dels mars i dels Rius, en les del llac de l´Albufera.

Som de festa, de carrer, de camp, i nos agrada eixir a menjarnos la mona i ballar la tarara, a envolar el cachirulo, tradicions i jocs que van perdentse en el temps, sacrificat tot pels nous temps que canvien vertiginosament.

I per lo que respecta a algo que també s´està perdent, que nos la estàn furtant, la Llengua Valenciana, la Mort i Passió nos recorda que la nostra es més que mai Valenciana Llengua.

La nostra Llengua Valenciana prové del llatí, de la Llengua Llatina. Mort ve del llatí “Mors-mortis”, al genitiu li llevem la terminación, desinencia, is, i nos queda la rail de la paraula Mort(is), mort. I Passió, vel llatí Passio, passionis. Fem igual, li lleve mis. Nos queda Passio(nis), passió.

Per a que després nos diguen que lo que parlem els valencians es el català que nos portaren els qui vingueren en Jaume I.

Es la gran mentira dels catalanistes, dels qui governen la cultura en nom del PP, ab la complicitat del PP. Lo que parlem es el llatí que nos portaren els romans que colonisaren estes terres i entre atres coses fundaren Valencia.

Els catalanistas, per molt que vullguen mentir i manipular, tenen un gran problema, no poden negar que estes terres foren llatinisades per els romans i que ells foren els qui nos portaren la llengua mare de lo que parlem ara.