OPINIO
 

Vent de Garbi

 
El missal será català
 

Baltasar Bueno / El missal valencià serà català, si Déu no ho remedia. I pareix que van a nyugar a l´Arquebisbe de peus i mans per a que aixó eixina siga.
Diuen que Osoro ha desbloquejat el que les misses en el Regne de Valéncia oficialmente se diguen en valencià.
En el valencià de la AVL, la sucursal del Institu d´Estudis Catalans en Valencia, que no ha parat en torreta, i en els ultims mesos menys pues ha estat visitant als bisbes de les Diócesis de les terres valencianes.
El motiu es doble: un grupet de retors catalanistes li enviaren una carta exigintliho i a que l´ Academia Valenciana de la Llengua ya fa temps que te el missal preparat, el regalet que nos deixà el canonge Arnau, aquell que acconseguí que el feren a trompaes académic de la Real Academia de Cultura Valecniana, per a passarse en pocs dies mes a la catalanista AVL, “abjurant” poc després del trampolín de la valencianista.
Arnau anà un dia a casa de mossen Alminyana, ya molt madalt, i va forçar que este li entregara la faena feta per llinguistes i retors valencianiste durant molts anys, traduint del llatí al valencià l´ Ordo Missae. Després manà a un catalanista que ho catalanisara i faena feta, a cobrar.
Argumenta el catalanisme, que ya s´ha produit la “paz lingüística”. Es dir, està tot clar. La mateixa teoria la defen sempre Camps, Paquito, el del Gurtelazo: el problema llingüistic s´ha resolt ab la creació (per González Pons, Zaplana i Jordi Pujol) de la AVL, la que impossa –ordeno y mando- com s´ha de parlar i escriure, a la manera catalana clar, com si foren els ben pagats apesebrats que la integren propietaris de la llengua. (Adlert dia que es el poble l´unic propietari de la llengua).
A Carles Osoro crec que l´estàn enganyant, i també als bisbes de Castelló i Alacant, ningún d´ells valencians i per lo tant no coneixen la nostra història, la nostra realitat, els nostres sentiments i meyns la nostra Llengua Valenciana.
El missal ¿el faràn ab la llengua valenciana preciosa i dolça de Sor Isabel de Villena (Vita Christi), la de Jaume Roig (mossen, per cert), la de fray Bonifaci Ferrer (traductor de la Biblia de lengua latina ad valentinam linguam), Joanot Martorell, Fra Antoni Canals, Beuter, Viciana, Escolano, Matheu i Sanz, Sant Vicent Ferrer, … o van a editarlo en la llengua de Carod Rovira o Jordi Pujol?
Volen impossarnos el missal català els catalanistes que no solen ser clients de les iglesies, ni de les parroquies, que no se distiniguixen precisamente per el seu estar al costat de l´iglesia en ninguna de les seues multiples activitats religioses, pastorals o socials.
La pau llingüistica no existíx. Lo que si occurix es que el PP, seguint el fil del PSOE, en aixó son igualets, s´ha encarregat de silenciar, anestesiar, tot lo que siga valencià, valencianisme, sentiments dels que se va aprofitar en temps passat per a pujarse a la burra del poder, que ara ho ha traicionat o s´ha oblidat de defendre, quan no ha colaborat en afonarlo, comprarlo, marejarlo, arrendarlo, o taparli la boca. Alfonso Rus no te ninguna vergonya en els mitins del PP de traume una Senyera i onejarla com a manera de fer creare que son valencianistes.
Els bisbes tenen davant de si un greu problema: ¿quin valencià van a aprovar i enviar a Roma per al missal valencià, el del poble o el de que diuenn que es valencià culte, pero que no es atra cosa que el català del Institut d´Estudis Catalans?
Si volen saber els bisbes quina es la Llengua Valenciana desde fa molts segles no tenen que calfarse molt el cap. Peguentli una miradeta al “Vita Christi” de Sor Isabel de Villena, que pertany al temps en que els valencians ya traduirem tota la Biblia a la Llengua Valenciana en Porta Coeli, i ho entendràn.
De la decisió que prenguen, poden fer molt de be o molt de mal, no sols al poble valencià en general, també a la Iglesia , la que els pertoca governar i administrar. Ya saben o se decanten per el poble o per la banda de catalanistes que els està descaardament presionant per a que el missal ixca en català, es a dir en barceloní pur i dur.


 

Por Baltasar Bueno
Periodista