OPINIO
 

Vent de Garbi

 
El Cristo de El Palmar
 

Baltasar Bueno / Els primers dies d´agost El Palmar viurà la seua festa grossa, El Cristo, que eixirà en processó per l´Albufera en barca. El día 4, si pot, al capvespre, vaja a pendre part de la festa. Es una de les coses mes boniques que tenim al nostre voltant.


Yo vaig conèixer la festa gracies a don Vicent Giner Boira, apòstol de tot lo valencià, me parlà d´ella i en el ell aní a vorela. He anat tots els anys i he acompanyat al Crist des de la barca de Vicente Ramirez, el cantant, amo de la sala Canal, que després convida als sus amics a sopar en mig de la plaça.


Impresionant vore com cau el sol i tots preguen al Crist en mig de l´Albufera, en el lluent, pregaria de peixcadors i devots de tan venerada image. I en tornar al poble, desembarcat, en la plaça, banda demúsica, cor i poble li canten els gojos, deliciosa peça musico-literaria que nos parla de una tradició ancestral, d´una devoció feta a colps de cor, emocions i llàgrimes.


Els mesos de juliol, agost i septembre son festes en casi tots els pobles valencians, casi mai falta la festa al Cristo. Este fet cal analisarlo degudament, pues nos diu que allà on se te molta devoció a un Cristo es perque ans ha sigut un poble molt arabisat, ab forta influència musulmana, islàmica.


Fon Sant Joan de Ribera, arquebisbe i virrey de Valencia, qui es dedicà a fer una pastoral cristològica. Ell insistía en la devoció a Crist, com a manera de contrarrestar la fe en Mahoma dels moros que estigueren dominant el nostre territori prop de mil anys.


També esta característica nos distinguix als valencians dels catalans i nos parla que fins en la questió tradicional religiosa som diferents. Es curiosament la forta arabisació que tinguerem en terres valencianes es una de les causes o motius que nos fa diferents en lo llinguistic i cultural als valencians dels catalans. La música, la pólvora, el ball, la gastronomia, l´agricultura,... nos fan ser diferents. Lo musulmà no va influir gens en lo català i en terres valencianes va ser fonamental.


Pero estes coses, ya saben, no son motiu per a reflexió, per a analisis, per part de casi ningú. No li donen importància, molt manco en l´Universitat, o no se pensa, i tan sols se dediquen a creure´s lo que dogmàticament els imposen a la força, sense lloc al debat, els catalanistes i el catalanisme.


I aixina els va, aixina nos va.


 

Por Baltasar Bueno
Periodista