OPINIO
 

Vent de Garbi

 
Per la “dignitat” valenciana
 

Baltasar Bueno / Un ex socialiste, Fernando Millán, “ex” també d´un grapat de partits de distinta i contradictoria ideologia, encapsala un autonomenat “Moviment per la dignitat de la Comunitat Valenciana”.

Ell estava en el PSPV-PSOE quan este partit fou el mes beligerant contra el valencianisme, en el TEMS en el que per cocos, els socialistes volien ficarnos la márfega per bandera i el català per idioma. Eren els temps de la “Batalla de Valencia”, aquells en que el poble valencià, el valencianisme, no estava anestesiat per el PP.

Fernando Millán -¿on està la memòria històrica?- era destacat concejal de l´Ajuntament socialiste de Valencia, eixe que arribà a penjar la márfega en el balcó i que alguns valencians, fent resó de la seua dignitat, la cremaren des de el carrer. I deixaren de ficarla.

Millán ha anat recorreguent la senda de distints partits politics. Als qui han tocat poder, resulta traumàtic tornar al carrer i guanyarse la vida s pols, tornar a ser un ciutadà de a peu, normal i corrent. Se resistixen a deixar de ser vedettes i conspiren per a tornar al beneficiós cotarro.

Millán fa temps que està forçant un nou pervindre, un nou llloc, menejant la cua de gos, i ha trobat algun idealiste qui le fera costat, seguramente perque no deuen coneixer be el seu curriculum vitae politic, els seus antecedents.

Ha conseguit que Enric Esteve li deixara la venerable seu de Lo Rat Penat, que deuria estar llunt de tota acció politica, per a fer el desembarco, ell sabrá be per qué i lo que a la llarga li pot rendar, cas que li ixquera be la jugada, que ho dubte.

Ara que no està chuplant de la mamelleta del PP, deu resentirse i esytar acaronant el qualsevol temps passar fon millor, de marres. El PP, apliquem també ñla memòoria històrica, el feu Jefe de Compres de Canal, Director General de Patrimoni de la Generalitat, Diputat encarregat de contractes i adjudicacions de la Diputació Provincial,… i ara, que se sapia, pues no està tocant mare.

Yo no recorde cap declaració, manifestación, cap acció valenta i decidida de Esteve a favor del valencianisme en tots els anys que ha estat vivint molt be, económicamente, a la sombra del PP, excepte els discursets que feia en els Jocs Florals, en lloc tancat i reblit de públic entregat, actes en els que, ademés, premiava a gent que també han deixat volar la dignitat apuntantse a l´AVL, parant el pot a uns i atres.

Este tipo de personajes, per desgracia, son alguns dels qui volen tornar la dignitat a la Comunitat Valenciana, dels qui volen tornarnos la dignitat als valencians. Ells que se creuen que no l´han perdut mai.

Al mon venim els ser humans a soles ab la dignitat, sense res més, i si per el camí la perdem, al final qué nos queda, m´,explicava una vegada una dona velleta, centenaria, sencilla i plana.

La Comunitat Valenciana necessita de dignitat i també de persones dignes, precissa recuperar la dignitat que alguns li l´han fet perdre. La dignitat fa temps que ve perdentla per culpa de alguns politics, que no la respeten, que en conter d´enaltirla la venen, l´afonen, la desprestigien, com els de la banda Gurtel.

Recuperar la dignitat si, pero que no ho intente gent que ha perdut la seua, com Chiquillo que de president nacional d´Unió Valenciana ha acabat a sou del PP, perque, diu, i no le cau la cara de vergonya, que des de el PP se pot fer mes valenciania. Será per l´AVL, clar.


 

Por Baltasar Bueno
Periodista